Una de les peces més importants del patrimoni històric del Moianès, el Parc Arqueològic de les Coves del Toll, pateix inundacions des de l’any 1982. Tot i això, des d’aleshores i fins al 2014 s’havia aconseguit aturar-les gràcies a la col·locació d’una porta metàl·lica que barrava el pas de l’aigua. “Impedia que entrés de manera sobtada, però continuava permetent el pas per un petit orifici, perquè hi ha molts animals dins la cova que depenen d’aquesta aigua circulant”, detalla Jofre Costa, cap de didàctica de les Coves.
El 2014 l’aigua va generar un canal paral·lel a aquesta barrera que havien disposat. El desbordament va causar destrosses a les passeres de fusta, a més d’altres danys. A partir d’aquell moment van decidir iniciar els estudis per buscar una alternativa. “La xapa metàl·lica va resultar ser un pedaç. L’aigua no la pots frenar, ella busca altres vies”, reconeix Costa.
Des de llavors, de manera periòdica i sobretot quan les pluges són torrencials, els aqüífers subterranis s’omplen i la cova s’inunda. Un dels pitjors episodis va ser pel temporal Glòria. Aquestes inundacions recurrents generen dues grans problemàtiques: destrueixen el jaciment arqueològic i paralitzen el ritme de visites.
Un dels aspectes clau de les excavacions arqueològiques és trobar les peces a un punt i profunditat concrets per tal de determinar-ne l’origen i antiguitat. “Un jaciment és com l’escena d’un crim, si mous les pistes perds la informació del que ha passat a dins”, diu Costa. L’aigua remou les terres i fa aflorar materials arqueològics que floten a la superfície, és a dir, que es belluguen de lloc. Això ho consideren un “greu problema”.
Fins que no trobin la solució definitiva han establert un protocol que els permet buidar al més ràpid possible el tram visitable. La cova pot estar des de dos dies fins a una setmana tancada.
El seu objectiu de fons és, però, trobar l’origen de l’aigua. Els estudis de l’any passat duts a terme per Jordi Espuny van detectar una fissura al torrent del Besòs per on se’n filtrava, però no descarten que hi hagi altres punts.
En aquest sentit, des del 2016 un grup de voluntaris treballa per trobar l’origen de les filtracions i així poder planificar un pla per frenar-les. Marta Fàbrega, directora del parc arqueològic, explica que volen “intentar descobrir com funcionen els torrents subterranis i, així, poder prendre mesures que impedeixin la inundació. No volem treure l’aigua, sinó controlar l’accés perquè no faci malbé la cavitat visitable”. Precisament amb aquesta intenció estan remuntant els trams inexplorats de la cova, que són de molt difícil accés. “Són passos angostos, molts dels qual segellats per sifons d’aigua que s’han d’anar drenant per poder accedir-hi i, en alguns casos, també s’ha de picar la roca”, explica Costa. La feina dels espeleòlegs és complexa i lenta i només es pot fer en els mesos més secs de l’any, ja que les cavitats inferiors de la cova queden inundades la majoria de mesos.
Un altre dels mecanismes que utilitzen són els biomarcadors d’aigua, tints naturals per veure d’on provenen les filtracions. D’aquesta manera poden seguir el recorregut de l’aigua des dels torrents exteriors fins que comencen a circular per dins.
Paral·lelament, l’Ajuntament i el Museu de Moià han anat sol·licitant a la Diputació de Barcelona suport tècnic per a la realització dels tres estudis hidrogeològics que s’han dut terme en els darrers anys, el 2016, el 2017 i el 2020. Tot i això, de moment no s’ha trobat cap solució viable per frenar les inundacions del jaciment arqueològic.
{{ comment.text }}