En una primera lectura, l’evolució de l’atur al mes de març es pot considerar favorable. Les xifres d’atur registrat, és a dir, de persones inscrites a les oficines públiques d’ocupació, van tornar a baixar, com ja ho havien fet al febrer, i mostren una tendència clara a la recuperació, no només respecte de les dades que va deixar la pandèmia, sinó fins i tot dels registres previs a l’esclat de la crisi financera. Però, a risc de rebre acusacions de posar aigua al vi, convé introduir matisos al que assenyalen les dades. Un d’aquests matisos és el comportament d’un col·lectiu, sovint oblidat, que és dels aturats sense ocupació anterior. Aquest col·lectiu va ser, precisament, l’únic en què l’atur registrat va créixer al mes de març. I havia crescut al febrer. I al gener. I, per allargar més la lectura sobre la tendència, és també l’únic col·lectiu que arrossega un creixement persistent: l’últim any l’atur entre les persones que no tenien ocupació prèvia ha crescut a Catalunya més d’un 8%. És una excepció, perquè la desocupació ha baixat en tota la resta de sectors: agricultura, indústria, construcció i serveis, fins a una mitjana de més del 6% en termes interanuals.
Les explicacions a aquesta situació són múltiples i, entre aquestes, també es podrien trobar aspectes favorables. L’atur registrat és el recompte de les persones que estan inscrites a les oficines d’ocupació, i en períodes de creixement de l’activitat laboral, la perspectiva de trobar feina anima més persones a mostrar la predisposició a treballar fent aquesta inscripció. Aquesta seria una part de l’explicació que sigui aquest col·lectiu l’únic que està contribuint a fer més gran la bossa de desocupats. Seria una explicació completa si les oficines d’ocupació complissin una part del seu paper de contribuir que un aturat trobi feina. Però no és així. Segons l’última enquesta de població activa (EPA), entre les persones aturades que van trobar feina en el tercer trimestre de l’any passat, les que estaven inscrites a les oficines públiques de treball no arriben a la meitat. I no està escrit que trobessin feina a través d’aquestes oficines. De fet el paper d’intermediació laboral d’aquestes oficines és molt poc rellevant, sobretot en comparació amb les tasques més burocràtiques que s’hi fan per gestionar les prestacions d’atur o dissenyar plans formatius per a les persones desocupades.
La preocupació per l’augment persistent de l’atur entre persones sense ocupació anterior, l’ha expressada també el Col·legi d’Economistes de Catalunya. En la valoració de l’evolució de l’atur de l’últim mes, assenyala els creixements que hi ha hagut entre aquest col·lectiu des que va començar l’any. “Cal estar amatents al comportament desfavorable que s’ha anat registrant en els darrers mesos en el col·lectiu dels que no tenen una ocupació prèvia, i el que pugui passar en els propers mesos, donat el context d’incertesa”, insisteix a remarcar el president del Col·legi, Carles Puig de Travy.
Com que un col·lectiu tan inconcret com persones sense ocupació anterior abraça multitud de circumstàncies, es podria arribar a pensar que només està compost per joves que han estat estudiant tota la vida i, un cop acabada la seva formació, comença a buscar feina. Però aquesta només és una fotografia parcial. De fet, entre el col·lectiu de sense ocupació anterior, és més freqüent que els qui en formin part siguin persones entre 30 i 44 anys. En molts casos, però no en tots, immigrants.
Una lectura més sobre les dades de desocupació del mes de març: els termes de l’atur registrat han variat arran de l’última reforma laboral. Els contractats fixos discontinus deixen de computar com a aturats en els períodes que no estan treballant i tampoc se sumen persones que estan en situació de contracte suspès per expedient de regulació, que tot i no estar formalment a l’atur, sí que estan cobrant un subsidi. Són alguns artificis estadístics que maquillen els resultats globals de la desocupació. Per això, tot i que les xifres sí que estiguin mostrant una tendència a la resistència laboral en un context desfavorable, convé matisar-les. Alguns estudis –fets per empreses de treball temporal– arriben a elevar fins en un milió de persones més el nombre de desocupats a tot l’Estat. Voldria dir incrementar en gairebé un terç les xifres actuals. Són pures estimacions, però la variació és força notòria.
En canvi, no és una estimació constatar que les modalitats alternatives de contractació estan experimentant una alça important que comportarà que la realitat que expressen els estudis de les empreses de treball temporal es converteixin en persistents. El mes passat, es van formalitzar més de 20.000 contractes fixos discontinus, que representen un de cada cinc contractes indefinits firmats. No és difícil concloure que hi ha una nova fórmula de treball que, tot i que més estable que la temporal, no acaba de ser una garantia que un treballador es pugui guanyar la vida amb dignitat. Potser per als treballadors sense ocupació anterior pot ser una porta d’entrada. Però una porta d’entrada a un mercat encara precaritzat.
{{ comment.text }}