Ha començat a caminar el nou govern de la Generalitat. Què li demanen des de Perafita?
Dos objectius bàsics, molt importants per a nosaltres, la nova escola i la depuradora.
És optimista respecte al pacte entre Esquerra i Junts?
Vull ser-ho.
Vol dir que a priori no?
El que han fet aquesta última legislatura no m’ha agradat. Ara sembla que els ha costat molt arribar a un acord i confio que aniran a l’una.
La paràlisi a la Generalitat s’ha traduït en obstacles pels ajuntaments?
No tant això, però tinc la sensació que hi ha moltes coses per fer i s’ha avançat poc. Després de l’1 d’octubre i l’aplicació de l’article 155, calia que el govern anés a totes per reivindicar-se i extreure el màxim possible del poc que tenim. La meva sensació és que es podria haver treballat més.
Per això vostè s’ha quedat al PDeCAT de moment?
Podria ser un dels motius.
I els altres?
Soc una persona que no acostumo a canviar ràpid de pensament. M’agrada meditar, raonar… I tinc bona relació tant amb la gent del PDeCAT com la de Junts, amics, amigues i companys a totes dues bandes. El que em sap greu és que s’hagin partit.
Per què diria que hi ha hagut un transvasament d’alcaldes cap a Junts tan massiu? És efecte Puigdemont?
Una conjunció de factors. Tots han fet coses que no han acabat d’estar bé, i que no s’entenguessin m’ha decebut. També he de dir que jo treballo molt pel poble. El meu objectiu és resoldre la multitud de temes de Perafita i no entro tant en la de política d’alts volts.
Aquesta legislatura serà la de desencallar l’oficialització de la comarca del Lluçanès?
Tant de bo. Els resultats de la consulta ho dificulten una mica, però és cert que el reconeixement implicaria avantatges econòmics i més capacitat de decisió. S’acabaria aquesta lluita d’anys i podríem passar pantalla.
Quan es troben els alcaldes és un tema que està a sobre la taula?
Ha tornat a sortir. Crec que pas a pas s’anirà encarrilant, però precisament perquè no es despengi ningú cal fer-ho ben fet. Amb paciència les coses se solucionen.
La tria de la presidència del Consorci va ser accidentada. Ara hi estan treballant bé?
L’elecció d’un càrrec acostuma a generar divisions, però normalment quan passa el temps això s’acaba diluint. No dic que s’esborri, però penso que la dinàmica actual és bona, de força normalitat.
En el cas de l’Ajuntament, amb Perafita Poble Actiu al principi s’havien plantejat compartir equip de govern, però el pacte no va arribar. Per què?
Algunes coses les vèiem molt diferents, i penso que ells demanaven molt sense haver guanyat. Van passar de zero a tres regidors, i això és molt, s’ha de reconèixer, aporten idees noves i altres maneres de fer, però també tinc la sensació que eren bastant exigents tot i no haver estat el grup més votat.
Van ser una sorpresa els resultats de les eleccions?
No. Ells ja feia temps que s’ho treballaven. El mandat passat no es va presentar cap altre grup i no vam tenir oposició a l’Ajuntament, però això tampoc vol dir que desaparegués la gent que no ens votava. Un dels canvis és que normalment compartíem consistori amb un o dos regidors d’un altre color, i aquest cop en són tres. Això demostra que van saber fer les coses bastant bé.
Aquest és el seu cinquè mandat com a alcalde, també el que Junts per Perafita va treure pitjors resultats, un 55% dels vots. A què ho atribueix? Mèrit de PAP o desgast del seu propi grup?
Hi pot haver desgast, sí. Quan valores les coses amb perspectiva, sempre t’adones que n’hi ha que les podries haver fet millor. Al mandat anterior vam aconseguir projectes que no hem pogut executar fins aquest, com la rehabilitació d’una part important del Centre de Cultura, la urbanització del carrer Montjuïc, la renovació de les principals canonades d’aigua… Això no es va veure llavors, però hi era.
Situacions com aquesta desencanten?
Home, aquest mandat està sent molt dur, però alhora tenim grans projectes. He fet l’exercici de mirar tots els temes clau i m’ha sortit una llista de 10. El que té el pressupost més baix puja a 50.000 euros i el més alt, l’escola nova, a un milió. Si els poguéssim tirar tots endavant, la inversió al poble seria de 3,7 milions.
En quin punt la tenen, l’ampliació de l’escola?
Hem tingut problemes amb la inscripció al Registre de la Propietat. El terreny el va comprar l’Ajuntament el 1959 i disposàvem de les escriptures, però no es va registrar bé. Això ha implicat anar a buscar els descendents de tres línies d’herència de la família del Mas Tria, a qui els agraeixo la col·laboració, i refer tràmits. Amb el coronavirus pel mig el procediment s’ha complicat, però sembla que finalment ho tenim resolt.
L’exconseller Bargalló va ser a Perafita el març passat. S’havia arribat a comprometre amb cap data?
No, però sí que ens consta que hem de sortir en els packs de noves escoles que anunciarà el Departament. Fa un parell de setmanes encara vam tenir tècnics d’Educació al poble.
Amb l’escola actual van molt justos?
Ja s’havia d’haver ampliat entre el 2008 i el 2010, però llavors amb la crisi la Generalitat ho va aturar i, tot insistir-hi, només ens van col·locar un barracó. Ara està clar que cal engrandir l’actual o fer una escola nova i, veient els requisits energètics, el Departament s’inclina per la segona opció.
Però al mateix emplaçament?
Sí, en principi sí.
Que la depuradora no hagi prosperat amb tot el temps que fa que hi batallen és culpa de l’ACA?
Abans que arribés la crisi econòmica i l’ACA retirés els calés que havia de posar-hi, hi va haver un tripijoc polític al Consell Comarcal que no ens va afavorir. Nosaltres ens vam quedar sense depuradora i en va aconseguir algun municipi més petit malgrat que a Perafita li tocava abans.
Vol dir que els va jugar en contra no compartir el mateix color polític?
Sí, conec el tema amb detall, però no vull entrar-hi, no val la pena.
I el projecte, ara, com el tenen?
S’ha d’actualitzar el del 2005. Els temps i les tecnologies han canviat. Llavors es preveia una única depuradora al cantó oest del poble, però estem totalment d’acord amb una proposta de l’oposició que, en comptes de concentrar-ho tot allà i haver de bombar i fer despesa d’energia, planteja construir-ne tres de més petites i repartides. L’ACA ens ha dit que ho deleguem al Consell Comarcal d’Osona i, de fet, ja hi ha un acord perquè actualitzi el projecte. Hi estem a sobre.
El projecte del mirador, que també ha aixecat molta controvèrsia, tirarà endavant?
No ho sabem ni nosaltres mateixos. Personalment treballo perquè sigui així. Em faria molta il·lusió. L’oposició ens ha tirat moltes pedres a sobre, però perquè s’han basat en un avantprojecte que era molt grandiloqüent i que donava la sensació de voler fer una cosa molt aparatosa. Des del primer dia els vaig dir que tinguessin paciència. De mica en mica anem tenint les peces d’aquest trencaclosques i l’empresa que ho està treballant té molta cura. Faríem un aparcament bastant més petit, d’un màxim de 10 places, i amb elements de pedra per caminar, vegetació, zona de pícnic… D’aquest projecte, el mirador no és l’important, sinó que posem a disposició del poble un parc de 4.000 metres quadrats.
Comportaria altres avantatges?
Voldríem fer un itinerari per a vianants a l’entrada sud, que ara no té una vorera en condicions, i amb el projecte n’aconseguiríem un tram significatiu a un preu molt raonable per a l’Ajuntament.
Quan serà una realitat el local del jovent a Cal Prats?
Està acabat. Ara ve l’estiu i, si es relaxa el tema del coronavirus, confiem que aviat el podrem posar a la seva disposició. En aquest mateix espai hi volem portar a terme dues fases més de millora i condicionar-hi un espai per a la gent gran i un altre de polivalent.
Dimecres passat va fer justament dos anys de les eleccions municipals. Es tornarà a presentar el 2023?
Hi he començat a pensar i en el seu moment ho anunciaré oficialment.
Llegeixo entre línies: ho té decidit, però no ho vol dir.
Ens queden dos anys de molta feina. Encara no és el moment.
