“Hem de sortir a buscar el talent. Això fa deu anys no passava”

Dues empreses d’Osona, Bon Preu i Seidor, estan entre les 100 de tot Espanya més ben valorades per treballar-hi, segons el rànquing de Forbes, elaborat a partir d’enquestes als treballadors. Els seus directors de recursos humans, Albert Aranda (Bon Preu) i Sílvia Sousa (Seidor), en conseqüència, també formen part dels 100 millors, en una altra llista de la mateixa revista. Amb Aranda parlem de l’evolució d’aquest àmbit de l’empresa. Sis valors donen la benvinguda a l’àrea de Persones del Grup Bon Preu, a la ciutat logística de Balenyà. Albert Aranda (Barcelona, 1965), llicenciat en Psicologia i amb diferents màsters en recursos humans, fa sis anys i mig que es va incorporar a l’empresa, procedent d’una multinacional del retail. Recita de memòria els valors que “fan grans” els 11.500 treballadors de Bon Preu: actitud positiva, voluntat de servei, consciència d’equip, pragmatisme i eficiència, desenvolupament professional i honestedat i confiança. Forbes l’inclou a la llista dels 100 millors directors de recursos humans de l’Estat espanyol. Per què creu que és així?Perquè Bon Preu forma part de la llista de les 100 millors empreses on treballar. És més una feina d’equip, d’empresa i visibilitat, que no pas una tasca individual. No és tan mèrit meu, com de Bon Preu. Com han canviat els departaments de Persones en els últims deu anys?La feina s’ha anat fent més complexa. Sempre s’havia parlat de la guerra del talent i avui és una realitat. Hi ha pocs efectius. Quan parlo amb els meus col·legues de professió, tothom té les mateixes dificultats: atraure talent i fidelitzar-lo. La societat ha canviat, la percepció del treball, també, i les empreses ens veiem amb l’obligació de donar unes respostes que fins ara no havíem de donar. Ja no diuen recursos humans. Diuen Persones.Aquest canvi, almenys aquí Espanya, es planteja fa cinc o sis anys. A mi el nom tampoc m’acaba de convèncer. El que passa és que recursos té una visió molt instrumentalista i des del mateix sector se li volia donar més qualitat. Però gestionar persones no només ho fem nosaltres, qualsevol manager que té persones al seu càrrec també ho fa. Per mi, no és el millor concepte, però és millor que el d’abans. Què fan d’especial a Bon Preu de cara als treballadors?Sempre diem que el millor que tenim són les persones. Som una empresa de serveis i som persones al servei d’altres persones. El que intentem és cuidar els treballadors perquè se sentin part d’un projecte, perquè estiguin implicats, compromesos i que cada dia donin el millor de si. Això porta a fer tot de polítiques perquè la gent tingui aquest benestar. Pot posar exemples?La retribució, la compensació, els beneficis socials i fa un temps que estem treballant molt de valent amb la conciliació. Intentar trobar maneres perquè en un sector en què conciliar és més difícil, la gent també pugui fer-ho. I això és complex. El salari ja no és el més important?Tothom treballa per guanyar diners, però després hi ha molts altres factors que t’ajuden a mantenir-te dins d’una organització. Els valors, la cultura, el tracte, les possibilitats de creixement o promoció, la formació que t’ofereixin, l’estabilitat del teu lloc de treball, que allò que fas t’agradi… Són factors que t’ajuden a romandre en una empresa. A fidelitzar al cap i a la fi. Conciliar vol dir adaptar-se a les necessitats de cadascú.Pensa que nosaltres som una organització amb certa complexitat perquè tenim botigues, serveis centrals que donen servei als establiments, magatzem que garanteix que els productes arribin en temps i forma a les botigues, i després tenim la divisió en línia, que és gent que porta els productes a casa dels nostres clients, a més del negoci de l’energia i els carburants. I una de les grans paradoxes que tenim, i això ens ho fa molt difícil, és que la societat cada cop vol més temps de lleure, treballar menys, més estones de desconnexió i no treballar els caps de setmana. Però com a consumidors també volem comprar en qualsevol moment, a qualsevol lloc i qualsevol dia de la setmana. I nosaltres hem de combinar els dos interessos. Intentem que la plantilla tingui caps de setmana de qualitat, torns rotatius, horaris més flexibles, models adaptats a les necessitats de cada lloc de treball. Però és complex perquè el nostre dia de més facturació és el dissabte i, per tant, hem de buscar altres maneres d’intentar conciliar. Donen molt valor a la promoció interna.Sempre dic que al retail una persona hi arriba per atzar o per necessitat. Ningú es planteja de petit ser cap de secció de xarcuteria, però s’hi arriba. Continua essent un sector molt dinàmic, ple de possibilitats de promoció. Som una empresa en creixement. Hem duplicat plantilla en els últims sis anys, pràcticament. Això vol dir que necessitem gent que vulgui assumir responsabilitats, que vulgui créixer, que vulgui tirar endavant i, per tant, això està ple d’oportunitats de creixement. I som un exemple. Podries trobar caps de zona que en el seu dia eren xarcuters o que havien començat a la caixa. I amb formació, eh! I preparats. Hi ha molt pocs sectors amb aquesta capacitat de generar llocs de treball i possibilitats de creixement. I això la gent no ho sap. Vam fer el projecte “Vestits d’orgull”, precisament, per donar valor a la feina que fan els nostres treballadors. Se’ls va reconèixer molt durant la pandèmia però un cop passada ho trobaven a faltar. L’Escola de Comerç és una de les estratègies de Bon Preu en l’àmbit de la formació. Quines altres tenen?Fem molta formació. Intentem acompanyar la gent perquè tingui la formació suficient i necessària per fer correctament la seva tasca. L’Escola de Comerç n’és un exemple. No hi ha oficis en aquest país. No hi ha escoles de formació de peixaters, flequers o carnissers. S’ha anat perdent i nosaltres ho hem hagut de fer internament. L’altre gran repte que volem assumir és el lideratge. Hem creat l’escola de lideratge perquè estem convençuts que un dels diferencials que ens pot aportar és que la gent cada cop entengui millor com gestionar els equips i que ho faci des de la millor de les possibilitats. Què es valora quan es fa una entrevista laboral?Es valoren els coneixements, però sobretot les actituds. Nosaltres incorporem molta gent jove per als que moltes vegades som la primera porta d’entrada al mercat laboral. L’actitud per nosaltres és el més important. Quins són els perfils que costa més de cobrir, avui?Jo et diria que tots. Tant costa trobar un reposador per al cap de setmana que un perfil per al departament d’anàlisi de dades. Hi ha poc talent, hi ha moltes necessitats per part de les empreses i tots compartim. Aleshores, has d’intentar tenir un relat, una visibilitat i un projecte on la gent s’hi pugui enganxar. Per exemple, la Ruta del Talent no és més que anar nosaltres a on hi ha el talent. I per què ho fem? Perquè el talent no ve, l’hem d’anar a buscar i hem de definir estratègies per intentar estar a prop de la gent, que ens vegin, ens coneguin i això permeti incorporar talent. Algun altre projecte en aquesta línia?Sí, anem a les universitats a explicar què fa Bon Preu perquè molts universitaris no pensen en nosaltres a l’hora de llançar un currículum. Aleshores, ens hem de moure, ens hem d’explicar, els hem de dir què fa una empresa com la nostra, quins valors té, les necessitats de creixement, a què ens dediquem i com, perquè la gent ens conegui i vegi que és un lloc on es podria sentir bé. Això vol dir que recursos humans ha de sortir de les seves parets i anar a buscar el talent. I això fa deu anys no passava.

“Hem de sortir a buscar el talent. Això fa deu anys no passava”

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Bon Preu obre el seu primer Esclat a Barcelona

Quan el sogre t’enxampa tallant Espetec

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells