Algunes llums i algunes ombres

No sé si és bo o dolent, però cada vegada costa més de determinar d’on són les coses. El globalisme és una realitat força evident i establir el marc territorial d’una empresa, petita o gran, és força difícil. El mercat és mundial gairebé per qualsevol tipus d’empresa i molt sovint la seva activitat està deslocalitzada en uns quants o en una multitud de països. Els proveïdors tampoc tenen per què ser de l’entorn, i en el procés per fer arribar un producte al consumidor es poden seguir nombrosos viaranys i itineraris insospitats. Determinar quines empreses són osonenques només es pot fer de manera aproximativa. La seu social pot ser una referència, però això no té a veure amb on fa la seva activitat o bé on paga els impostos. Empreses que s’assimilen a Osona, de fet, fan bona part de la seva activitat a fora, no s’ajusten als límits territorials o bé són només plantes de corporacions foranes, que fins i tot poden pertànyer a multinacionals. Algunes empreses d’aquí tenen un accionariat que no és d’aquí, encara que potser ho havia estat, però també es donen molts casos a la inversa, osonencs que inverteixen especialment a fora de la comarca. Els resultats consolidats La seu social pot ser una referència, però això no té a veure amb on fa la seva activitat o bé on paga els impostos. Empreses que s’assimilen a Osona, de fet, fan bona part de la seva activitat a fora enganyen. Encara que pel treball i les persones no, per invertir i vendre, el món es pla. Que faci 25 anys que EL 9 NOU decidís publicar els resultats empresarials d’aquelles firmes osonenques més rellevants, a banda d’haver estat una molt bona iniciativa, ens permet de constatar ara com el món econòmic ha canviat força en un quart de segle. Ens permet entreveure, també, algunes mutacions importants en l’activitat empresarial osonenca, així com també algunes continuïtats. Una constatació de les més clares és com han mort en aquests anys grans firmes de tota la vida, i com han gairebé desaparegut sectors sencers que havien estat emblemàtics, com el tèxtil o bé la pell. Ja no hi ha filatures i teixits a Manlleu, Roda, Prats o Sant Bartomeu, però tampoc pelleries a Vic. Si fa 25 anys encara es pensava que les millors empreses eren les que duraven moltes generacions, és evident que a les darreres dècades això ja no és així. En el món empresarial sol haver-hi ara força mortalitat, com bastant comuns són els canvis dels sectors d’activitat dominants, els quals, operant en un mercat global molt competitiu, pateixen una elevada volatilitat. Avui hi són, demà potser ja no. També els canvis d’accionariat són notoris. Un exemple ben concret n’és el Grup Colomer. Ni és el que era, ni fa de lluny l’activitat que havia fet a Vic, ni els seus accionistes predominants hi tenen res a veure. Que en empreses de referència, sobretot quan ocupen molta gent, els seus propietaris més significats siguin d’un altre lloc sovint facilita la presa de decisions poc populars. No passaran vergonya en moure’s pel carrer. Això pot resultar irrellevant, però de vegades no ho és tant. De fet, el tema de l’ocupació ha canviat, i molt. Les empreses osonenques més importants Les empreses osonenques més importants tenen ara volums de facturació força superiors als que tenien fa dues dècades, però generen en proporció menys ocupació, i molt del treball que ofereixen és de baixa qualitat tenen ara volums de facturació força superiors als que tenien fa dues dècades, però generen en proporció menys ocupació, i molt del treball que ofereixen és de baixa qualitat. Tenim indústries intensives en mà d’obra –fet que no seria econòmicament gaire interessant–, però no estem parlant, en general, de mà d’obra lligada a activitats intensives en coneixement. Probablement en aquest terreny són els àmbits universitaris i de la salut els que concentren la mà d’obra més qualificada, a més d’algunes empreses de serveis. Ni la distribució comercial, ni la manufactura alimentària, ni el sector carni destaquen gaire en aquest sentit. Més enllà que la mobilitat per raó de treball s’ha convertit en una tendència general, el cert és que gairebé la meitat de la població osonenca treballa fora, molt especialment a l’àrea metropolitana, i la majoria pertanyen al segment jove i més format, mentre incorporem població forana per treballar, gairebé en règim de màquila, en algunes de les nostres empreses industrials o comercials que generen més ocupació. Això no situa l’economia osonenca en una posició precisament puntera. Un tema significatiu és l’anàlisi del grau de solvència de les empreses i comparar-lo amb el passat. Tot i que hi ha empreses d’una enorme salut econòmica segons es desprèn dels números presentats, el cert és que en general no s’ha anat a millor, fet que probablement té a veure amb canvis en la cultura empresarial, que s’han produït aquí i a tot arreu. És costum treballar força més apalancat que antany, no es prioritza tenir un bon nivell de fons propis, i fins i tot es treballa amb fons de maniobra negatius. La responsabilitat empresarial que, en cas de problemes, permeti afrontar la fallida de manera digna de cara a treballadors i proveïdors s’ha convertit en una qüestió força secundària. Els temps líquids també s’han instaurat en el món econòmic. Tenim a Osona una activitat empresarial molt diversa, però on predomina la creació de poc valor afegit. Entre les majors empreses, n’hi ha que operen amb productes primaris escassament elaborats, i moltes són firmes merament comercialitzadores, que ni generen valor ni ocupació, poc o gens arrelades al territori, encara que la seva facturació pugui ser força rellevant Tenim a Osona una activitat empresarial molt diversa, però on predomina la creació de poc valor afegit. Entre les majors empreses, n’hi ha que operen amb productes primaris escassament elaborats, i moltes són firmes merament comercialitzadores, que ni generen valor ni ocupació, poc o gens arrelades al territori, encara que la seva facturació pugui ser força rellevant. Si a més l’accionariat beneficiari d’aquestes activitats està radicat a fora i no reinverteix a Osona, la riquesa creada i a benefici del territori és més aviat escassa. Encara que en volum no sigui predominant, i sovint en parlar dels principals sectors d’activitat osonencs ens n’oblidem, el sector metall-mecànic és, jo crec que amb força diferència, allà on tenim empreses més sòlides, tecnològicament punteres i ben posicionades en els seus mercats respectius. No lideren els números de facturació i d’ocupació, ja que són més aviat firmes de mida mitjana, però de llarg recorregut i amb bones possibilitats de creixement. Girbau, ElectroJet, el clúster torellonenc dels taps de perfumeria o Alacer Mas en són bons exemples. Podríem afegir en aquest grup algunes indústries del sector químic, el moble, el plàstic o l’alimentació. No lideren els números de facturació i d’ocupació, ja que són més aviat firmes de mida mitjana, però de llarg recorregut i amb bones possibilitats de creixement. Girbau, ElectroJet, el clúster torellonenc dels taps de perfumeria o Alacer Mas en són bons exemples. Podríem afegir en aquest grup algunes indústries del sector químic, el moble, el plàstic o l’alimentació El sector carni mereix menjar a part en aquest comentari. Si el metall i la maquinària són la cara de les empreses osonenques, aquest sector conforma més aviat el revers de la moneda. Protagonista d’una activitat econòmica força predominant, que marca tendència a Osona i que és responsable d’alguns efectes col·laterals poc desitjables. Coneguts són els problemes mediambientals que genera el porcí en la seva activitat productiva bàsica –dels quals som lluny d’haver articulat la solució–, tot i que està més sota control aquesta qüestió en la fase de desfer i de primera transformació. El problema rau en els aspectes socials i d’ocupació, però també en si aquest és el model productiu que volem i al qual podem aspirar. En alguns polígons de la comarca s’han instituït autèntiques illes del Tercer Món en el Primer Món. No ho dic per la procedència dels que hi treballen, sinó per les condicions en què s’hi En alguns polígons de la comarca s’han instituït autèntiques illes del Tercer Món en el Primer Món. No ho dic per la procedència dels que hi treballen, sinó per les condicions en què s’hi treballa treballa. L’ús i abús de cooperatives de treball permet que les empreses no tinguin cap responsabilitat sobre els que hi treballen. Mireu els números, algun dels escorxadors i sales de desfer més importants de la Plana declara tenir només 20 treballadors. Es pot imaginar fàcilment per què. De totes maneres, no fem passar justos per pecadors. No tot el carni és igual ni en condicions laborals, ni en el desenvolupament de línies de negoci que generen més valor afegit que purament el matar i el desfer. Especialment en el subsector del vacum, hi ha algun exemple força interessant. El sector agroalimentari té a Osona un pes gran i creixent i sens dubte ha presel relleu al tèxtil i la pell. No seria una mala tendència si el tipus de producció tant primària com transformada industrialment se situés en estàndards de qualitat rellevants i fos el resultat de negocis nous, imaginatius, amb producció dirigida a segments molt especialitzats, amb molta innovació tecnològica i fent un paper significatiu en l’aportació de valor. De tot hi ha, però no són aquests els negocis dominants d’aquest àmbit. De fet, si a l’agroalimentari hi afegim totes aquelles activitats empresarials on la transformació és mínima o nul·la, veuríem com l’economia osonenca viu un procés de reprimarització. Això, que és característic de la majoria d’economies sud-americanes endarrerides, no és una bona notícia; indica que vivim en una dinàmica regressiva econòmicament i territorialment. Podríem afegir encara dues tendències que complementen el que acabo de dir. Per un costat, la constatació de la poca capacitat per impulsar activitats innovadores i de nova economia en un entorn, almenys teòricament favorable, ja que es disposa d’universitat. Hi ha pocs exemples d’èxit més enllà de Seidor. Que un territori disposi d’un centre de creació de capital humà i no sigui capaç de retenir el talent i transformar l’entorn socioeconòmic vol dir que alguna o algunes coses es deuen estar fent malament. La triple hèlix del desenvolupament –articulació d’universitat, societat i administracions– és evident que no funciona i potser té a veure amb l’absència d’un projecte territorial i d’algú que el lideri. Per altre costat, es constata i ja fa temps que Osona és un La triple hèlix del desenvolupament –articulació d’universitat, societat i administracions– és evident que no funciona i potser té a veure amb l’absència d’un projecte territorial i d’algú que el lideri territori que s’especialitza cada vegada més en funcions residencials i no pas productives. Nombroses poblacions de la Plana i del sud de Vic no tenen en el seu municipi cap activitat econòmica rellevant, i en molts casos l’activitat hi és inexistent. Per la mobilitat pel treball, Vic ja forma part de la corona metropolitana. Cada vegada més la Plana és un bon lloc per viure, però no per viure’n. Hi haurà qui pensarà que això no és un inconvenient rellevant, i que ens dona tranquil·litat. Jo soc dels que creuen que sí, que és un problema. De vegades, amb falta d’iniciativa i sense un projecte estratègic definit i compartit –també amb un excés de cofoisme, cal dir-ho–, semblaria que ens satisfà i ens conformem a fer de “Catalunya Vella”.

Algunes llums i algunes ombres

Prop de 400 escolars del Ripollès participaran al programa Esport Blanc

“Vaig néixer toni i moriré toni”

“Aniran alhora l’obertura de la ronda Nord i el tall de la Gleva”

Esmenen l’Ajuntament de Moià per no acceptar la consulta sobre l’ampliació de l’escorxador

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Inesperat episodi de calabruix a Centelles

El comerciants han de sortir a fora el carrer per cobrar

“De ganes de treballar en tenim moltes i també sabem quin servei volem donar”

Mor als 93 anys l'advocat vigatà Xavier Arumí Dou

Petit incident a l'Eix a Folgueroles

Un motorista resulta ferit en un accident a la C-17

Es manté l'alerta per fred intens i s'anuncien possibles nevades per dijous

Un ambient de Primera