“Amb el coronavirus he passat els pitjors dies de la meva vida”

En algun moment no ho tenia tan clar, però ara, un cop a casa, pot explicar el seu cas. La vigatana Virgínia Farré és una dels centenars de persones d’Osona que ha estat afectada pel coronavirus, una malaltia que ha fet que estigués ingressada una dotzena de dies a l’Hospital Universitari de Vic. Aquest dimarts, després de les darreres radiografies, la deixaven marxar al seu domicili, on haurà d’estar encara un parell de setmanes més aïllada i alhora separada de la seva filla, Carlota, de 10 anys, que en haver estat en contacte amb ella ha hagut de passar també una quarantena de 14 dies en una habitació de casa dels seus tiets. Els primers símptomes els va començar a notar el divendres 13 de març, el primer dia que no hi havia classes. Ella és professora d’anglès en una escola de Barcelona i puja i baixa cada dia amb autobús i ha de fer transbord amb metro. “Sentia la tos” i, de fet, diu, tenia un company de feina ingressat que havia donat positiu al test de la Covid-19. El dissabte, ja a casa, va començar a tenir febre i mal de cap, i així els dies següents fins que dimarts va decidir anar a urgències. Prèviament, explica, “trucava al 061 però no contestaven”; recorda que llavors encara no s’havien habilitat les trucades directes als CAP. A urgències “em van dir que si no t’ofegues ves a casa”. I així ho va fer. Dies després, parlant amb una amiga metge, per l’estat que li explicava li va dir que tornés al CAP. Divendres, 20, l’endemà de l’aniversari de la seva filla, va anar al CAP Osona Nord, des d’on ja la van portar directament amb l’ambulància cap a l’hospital. “Vaig estar en un box tot el dia fent proves”, relata. Llavors, li van fer la prova del coronavirus i la van pujar en una habitació sola a la sisena planta on portaven els pacients a l’espera dels resultats. Paral·lelament, havia de gestionar què passava amb la seva filla. Són una família monoparental i la nena no es podia quedar sola. Així, la Carlota es va preparar una maleta i la van anar a buscar els seus tiets, a casa dels quals acaba l’aïllament dins l’habitació aquest divendres i des d’on ha mantingut contacte virtual amb la mare. Mentrestant, a l’hospital, la mare continuava tenint febre i al cap d’un dia i mig, un cop es van confirmar els resultats, la van traslladar a la cinquena planta. En aquest espai, “hi vaig tenir cinc dies molt dolents que gairebé ni recordo, amb diarrees, vòmits i nàusees; els cinc pitjors dies de la vida”. A mesura que van passar els dies es va anar estabilitzant, però “em van dir que estava en perill si no em baixava la febre”. I finalment va baixar. A l’hospital ha fet un tractament amb hidroxicloroquina, un medicament que es donava per la malària que ara ja no s’ha de prendre. I pel que fa a l’oxigen, relata, li van posar ulleres nasals. Farré explica que tenia “sensació de perill, era una cosa psicològica. Amb el coronavirus físicament no t’aguantes, no t’adones del temps”. Per sort, en el seu cas “no saps com, passen els dies i el medicament ha fet efecte i he tingut sort”. Per passar el tràngol, explica, li ha anat bé compartir habitació a la cinquena planta amb dues dones més: “Ajuda que hi hagi algú més”, perquè no ha pogut rebre cap visita, tret del personal mèdic amb “infermeres molt diligents, sempre amb bon humor, que treballen 12 hores diàries” i a qui assegura “estic molt agraïda”. El que li sap més greu a la mare és no poder veure la Carlota. La nena explica que té una habitació per a ella sola i allà es distreu fent papiroflèxia, que és el que li agrada més, llegint, mirant la televisió, encara que admet que també “estic una mica avorrida”. Fa videotrucades amb amics i familiars i ha parlat cada dia amb la seva mare, a qui no veu des del dia després d’un aniversari “una mica estrany”, tot i que va poder bufar les espelmes i van inflar uns globus amb el número u, el zero i la lletra C de Carlota i obrir regals. Ara mare i filla encara han d’estar dues setmanes més separades. A la mare, l’han deixat anar a casa, i no al Seminari, perquè “tinc xarxa perquè em puguin portar menjar” i el que necessiti. Llavors li faran una altra prova de Covid-19 per veure si surt negativa. Farré diu que “sé que està ben cuidada” i només té paraules d’agraïment per a la seva família. Ara té ganes d’abraçar-la, “d’estar juntes un altre cop”. I, de fet, coincideixen amb la Carlota en aquest aspecte” perquè el que té més ganes ara mateix és d’“anar a casa i fer-li moltes abraçades” a la mare. Com diu el dibuix que la Carlota ha enviat a EL 9 NOU, totes dues confien que “tot anirà bé”.

“Amb el coronavirus he passat els pitjors dies de la meva vida”

Una mare de dues filles neurodivergents escriu un llibre infantil sobre l’autisme

Oriol Brutau s’estrena com a governador de districte a Rotary

Més de dos anys sense aigua al canal Grau i Raguer de Campdevànol

Seguiment del desdoblament de la línia a Madrid

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França

El millor regal d’aniversari