Encara hi ha molt desconeixement del món amazic. De què parlem exactament quan parlem dels amazics?
Parlem d’una cultura i una llengua mil·lenàries que s’estenen per un territori immens. La població amaziga es concentra principalment al nord d’Àfrica, però va molt més enllà: des del Mediterrani fins al Sahel i des de les illes Canàries, també d’origen amazic, fins als oasis de Siwa, a Egipte. És una extensió enorme. De fet, tot aquest territori rep el nom de Tamazgha.
I en aquest territori tan extens, fins a quin punt s’ha conservat la llengua amaziga?
La llengua amaziga, també anomenada berber, tot i que és un terme que prové del llatí, de la paraula barbarus, amb aquesta connotació pejorativa; els amazics prefereixen autoanomenar-se amazics, no pas berbers. La seva llengua és l’amazic o tamazic. Al llarg de la història han patit diferents colonitzacions que han fet que hagin anat perdent aquesta llengua. Una llengua amb molta resistència. La colonització àrab va ser principalment la que va minoritzar aquesta llengua, que és l’amazic, que ara continua estant en pocs espais.
És probable que si nosaltres anéssim a un poble de la zona del Rif, al nord del Marroc, sentíssim que aquella gent parla una llengua que no és l’àrab, és l’amazic.
Al Marroc, per exemple, a les zones de les muntanyes del Rif, a l’Atles i fins i tot a zones del desert. I tant, i al sud del Marroc es conserva molt bé.
És una llengua i una nació sense estat, repartida entre diversos estats. Això als catalans ens sona una mica, no?
I tant, hi ha molts punts en comú entre catalans i amazics. Justament: pobles sense estat, llengües minoritzades i una cosa que tenim nosaltres molt pròpia, també, que som una societat d’acollida i al mateix temps de resistència.
I ara mateix, quina és la salut de la llengua amaziga?
Això depèn molt de cada país i de les polítiques que s’hi han aplicat per preservar la llengua. Al nord d’Àfrica, on es conserva amb més força és al Marroc i a Algèria. Al Marroc, les estimacions varien segons les dades oficials i les de les associacions, però es calcula que al voltant del 50% de la població encara parla amazic. Per tant, és un país amb una gran diversitat lingüística: no només s’hi parla àrab, com sovint es pensa, sinó també amazic, que és llengua oficial des del 2011.
És llengua oficial, per tant?
Sí, al Marroc, sí. A Algèria, des del 2016.
L’alfabet amazic és una mica curiós, perquè és un alfabet de signes que ens són força desconeguts.
És molt curiós, perquè la llengua amaziga s’ha transmès sobretot de forma oral i s’ha mantingut al llarg del temps gràcies especialment a les dones, que n’han estat les guardianes i encara avui continuen tenint aquest paper. L’escriptura, en canvi, es va perdre i s’ha pogut recuperar gràcies als tuàregs i també a inscripcions que s’han trobat, per exemple, a les Canàries. Es tracta de l’escriptura líbico-berber, amb unes formes geomètriques precioses. A partir d’aquesta tradició s’ha desenvolupat el neotifinag, un alfabet modernitzat que permet recuperar i actualitzar l’escriptura de la llengua amaziga.
L’han posat al dia, diguem-ne. Nosaltres, els catalans, l’alfabet no, però sí que Pompeu Fabra la va agafar i va haver de posar la nostra llengua al dia. No és tan diferent.
De fet, l’amazic està estandarditzant-se en alguns països i, al Marroc, justament, el tifinag és una identitat visual del país. Es troba a totes les administracions i també comença a introduir-se, des de fa uns anys, a les escoles. Va avançant.
Com arriba a interessar-se, fins a aquest punt, per l’amazic?
Això ve del 2010, quan vaig fer el meu primer viatge al Marroc. En aquell moment jo ja tenia molta consciència lingüística pel fet de ser catalanoparlant. Vaig anar a zones rurals i, per sort, vaig topar amb una família amaziga que de seguida em va explicar que l’àrab i l’amazic, tot i tenir un origen lingüístic emparentat, són llengües completament diferents. Em vaig interessar moltíssim per tot el que m’explicaven, sobretot per la història de resistència que hi havia al darrere. Com a enamorada de les llengües minoritzades i de les llengües d’origen, vaig començar a vincular-me amb persones amazigues i, quan vaig tornar a Catalunya, vaig descobrir que els meus veïns també eren amazics. Per tant, el meu descobriment del món amazic es va produir a les dues ribes del Mediterrani.
Moltes de les persones marroquines que viuen amb nosaltres són amazigues i no ho sabem.
Exacte, perquè la presència amaziga és molt important a Catalunya. La cultura, la llengua i la manera d’entendre el món d’una persona amaziga són diferents de les d’una persona àrab, en bona part per tota aquesta història de resistència. Al final, nosaltres ho sabem molt bé: dins d’una llengua hi ha tot un món i una manera de pensar. I això és el que m’ha fascinat descobrir i conèixer cada vegada més des del 2010 fins avui.
M’imagino que els amazics que vostè coneix estan contents que alguna persona de fora, en aquest cas una catalana, s’interessi per la seva cultura…
Això és el que em transmeten. A mi m’omple el cor veure que una persona aprèn i parla català, i això mateix és el que em feien sentir quan jo, a poc a poc, començava a parlar amazic. L’he après sobretot per socialització, perquè m’ha costat molt trobar escoles o materials per aprendre la llengua, tant aquí com allà.
Ara ja hi comença a haver materials didàctics per aprendre’l?
Sí, gràcies a persones marroquines que viuen aquí i també a persones catalanes que hi estan dedicant molts esforços, com l’amazigòleg Carles Múrcia, que ha estat un dels promotors de la llengua amaziga a Catalunya. Però, sobretot, el meu aprenentatge ha estat molt vinculat a les persones amazigues i a la seva paciència i generositat per ensenyar-me la llengua. Ha estat un plaer i, encara avui, continuo aprenent, perquè em queda molt camí per recórrer.
I aquest interès personal pel món amazic acaba convertint-se també en un projecte col·lectiu amb la creació de Tanit, a Cornellà de Llobregat. Què us porta a crear l’associació i què hi feu?
Un grup de persones vam decidir crear Tanit, Associació Catalanoamaziga, perquè vèiem que la societat tendeix cada vegada més a polaritzar-se, a no conèixer-nos i a quedar-nos tancats en els nostres àmbits. Parlem molt de convivència, queda molt bé, però a la pràctica aquesta convivència no sempre existeix. Per això vam voler crear un espai on trobar-nos i conviure, però també un espai segur per a les nostres llengües, el català i l’amazic, i poder-les promoure des d’aquesta perspectiva. Hi treballem conjuntament persones catalanes i amazigues, amb una mirada col·lectiva, perquè creiem que la Catalunya del futur l’hem de construir entre tots els veïns que hi vivim.
Quins projectes impulseu des de l’associació? Feu cursos, per exemple?
Tenim tres projectes. Un és l’acollida sociolingüística en català per a persones nouvingudes. També tenim un projecte pioner, que ja ha arribat a la tercera edició: els cursos d’“Aprèn amazic”, en què contextualitzem la llengua amaziga i en donem les bases a les persones que volen aprendre-la. I ens hem trobat amb una cosa molt interessant: no només hi han vingut persones catalanoparlants i castellanoparlants que volien aprendre amazic, sinó també persones d’origen amazic que havien perdut la llengua i l’han volgut recuperar.
I potser volen aprendre fins i tot aquest alfabet que ells, com a amazics, no coneixen.
Exacte. O fins i tot persones que no només han perdut l’alfabet, sinó també la llengua d’origen. L’àrab va anar ocupant aquest espai, en un procés de diglòssia semblant al que hem viscut i encara vivim nosaltres. Com deia Carme Junyent, “l’entorn crea la llengua i la llengua crea l’entorn”. Per això nosaltres hem volgut crear un entorn en què convisquin el català i l’amazic.
M’agrada molt una frase seva: “Les llengües maternes són ponts que generen identitat, vincle i cohesió social.” És aquesta la idea que hi ha al darrere de posar en contacte el català i l’amazic?
Sí. Creiem que aquesta relació no ha de funcionar només en una direcció, sinó que ha de ser bidireccional, un espai on compartir llengües i sumar. Perquè cada llengua conté una cosmovisió, una manera de pensar, de sentir i de viure. I posar-les en contacte ens enriqueix. Per això reivindiquem el valor de les llengües maternes, d’origen i d’herència, i no volem mirar les llengües només des d’una lògica de quines són més útils o productives. Les llengües que parlem a casa també tenen un enorme valor perquè ens expliquen qui som i com entenem el món.
Sovint aprenem llengües pensant sobretot en la seva utilitat, com passa amb l’anglès o, al nord d’Àfrica, amb el francès. Reivindicar l’amazic és també una manera de descolonitzar aquesta mirada?
Exacte. Es tracta de descolonitzar la mirada i entendre que les llengües d’origen, encara que no les considerem llengües productives, tenen un enorme valor social. I també el tenen aquí, a Catalunya. Són les llengües d’origen de molts dels nostres veïns i formen part de la realitat de la societat en què convivim.
Continua arribant població amaziga a Catalunya o avui ja parlem sobretot de segones i terceres generacions nascudes aquí?
Continua arribant-ne, i tant. Als anys 90 hi va haver una important migració, especialment procedent del Rif, que es va establir sobretot a la zona central de Catalunya com Osona. Però des d’aleshores hi ha continuat havent diferents onades migratòries procedents del Marroc, especialment de zones rurals amazigoparlants. Al mateix temps, moltes famílies ja fa dècades que viuen aquí i els seus fills han nascut a Catalunya. Tot plegat fa que l’amazic sigui, probablement, la tercera llengua més parlada avui a Catalunya. A mi m’agrada molt dir que hi ha moltes persones catalanoamazigues. Combinem, i tant. Combinem identitats i anem sumant, que això és el que ens enriqueix.
Tanit va néixer a Cornellà, però teniu voluntat d’estendre el projecte a altres punts de Catalunya?
De fet, ja ho estem fent. Darrerament ens han demanat formacions a Osona, en algunes escoles i entitats de veïns, i també a l’Empordà. Anem creixent perquè l’escola d’amazic és una iniciativa pionera. Fa poc, a més, vam rebre un premi de participació juvenil al Baix Llobregat. Una de les coses més interessants del projecte és que acompanyem i formem joves amazics perquè siguin ells mateixos els qui ensenyin i donin a conèixer la seva llengua.
Com ens podríem acomiadar en amazic?
Podríem dir tanemmirt, que vol dir ‘gràcies’.
Doncs, tanemmirt.
