Els ajuntaments aproven cada tardor les ordenances fiscals, que inclouen des dels preus de l’entrada a la piscina municipal fins a les quotes de les llars d’infants, la recollida de deixalles, l’impost de circulació dels vehicles o sobre els béns immobles, l’IBI, que és el principal ingrés que perceben les arques municipals per part de la ciutadania. Aquest 2022, el context d’inflació i crisi econòmica estreba les costures i fa que els regidors d’Hisenda s’estiguin trencant les banyes a l’hora de quadrar el pressupost del 2023 amb la recaptació prevista a través dels tributs. D’una banda, l’encariment del preu de l’energia i la pujada de sou dels funcionaris, dues circumstàncies que no depenen dels ajuntaments, obliguen els consistoris a preveure importants augments de la despesa; de l’altra, la majoria d’equips de govern manifesten la voluntat de no carregar més la butxaca dels veïns i veïnes en època d’estretors. I aquí neix el dilema: sense apujar els impostos també hi ha el risc que després s’hagi de replantejar o retallar serveis imprescindibles per la vida i el dia a dia dels pobles i ciutats. Es reconegui o no explícitament, que el 2023 sigui any electoral també pesa a la balança.
Alcaldes i regidors es queixen, així mateix, que amb la sentència del Tribunal Constitucional que canvia els càlculs de la plusvàlua disminuirà notablement la recaptació i que, en general, caldria replantejar el finançament local. Des de Manlleu, per exemple, Àlex Garrido (ERC) va defensar durant el ple de dimarts passat que la Diputació de Barcelona, amb el romanent d’aquest any i el que aflorarà, podria oferir una línia d’ajut als municipis a l’hora de pagar les factures de la llum i el gas, o que cal que les transferències que arriben als ajuntaments des de la Generalitat i l’Estat espanyol incloguin també augments tenint en compte com s’estan disparant les despeses.
Tot això certifica que, més enllà de la fórmula per la qual opti cada equip de govern, aquest 2022 demana cintura. I més si no es vol penalitzar la ciutadania, però aprovar un pressupost que garanteixi els mateixos serveis.
VIC
Per segon any consecutiu, Vic apujarà impostos com l’IBI i taxes com la de residus. Segons la regidora d’Economia, Núria Homs (Junts), es fa “per una qüestió de responsabilitat”, i per garantir i millorar “uns serveis públics imprescindibles per la ciutat, però que tenen uns costos que cal cobrir”. En un context d’augment de despeses –tant per l’elevat cost de l’energia com dels tipus d’interès dels crèdits i l’adaptació a la normativa dels salaris públics–, Homs defensa que només es poden equilibrar els pressupostos “amb romanent i apujant l’aportació dels ciutadans”. Pel que fa a l’IBI, la puja serà d’un 5%, passant del 0,650 del gravamen actual al 0,683. Això suposarà que situant-nos en dos extrems, els vigatans hagin de fer front a una pujada d’entre 7 i 65 euros segons el valor cadastral. Homs recorda que malgrat la puja, “encara estem lluny del tipus impositiu de les ciutats de l’entorn similars a Vic”. Pel que fa a la taxa de recollida de residus, l’augment per als domicilis serà del 6,18%, passant dels 158,90 euros d’aquest any als 168,72. “Es fa per cobrir el cost del servei i fer front a la millora que preveu la nova encomana al Consell Comarcal d’Osona”, diu Homs. La regidora també remarca que es mantenen “totes les bonificacions”, de les quals aquest 2022 se n’han rebut més de 5.000 peticions.
Des de l’oposició ERC, Capgirem i el PSC no van donar suport a la proposta. El republicà Josep Lluís Garcia va lamentar que es prioritzi “estabilitzar un pressupost en lloc d’ajudar el ciutadà”, mentre que Roger Cumeras (Capgirem) va apuntar que es perd “una nova oportunitat de redistribuir la riquesa”. Carme Tena (PSC) va fer notar que li hauria agradat que tal com va passar amb la crisi de la covid-19 “ara també hi hagués contenció”.
MANLLEU
Després de tres anys de pujades de més o menys calat –perquè el 2020, amb la pandèmia, les principals ordenances es van mantenir– Manlleu congela els impostos i les taxes de cara al 2023. L’equip de govern ho argumenta pel coixí que suposen els augments d’exercicis anteriors. Segons el regidor de Serveis Econòmics, Eduard Robles (ERC-JfM), es pot garantir l’aprovació del pressupost sense incrementar la pressió fiscal, però també caldrà fer una reflexió sobre els serveis que presta el consistori, “racionalitzar la despesa” i, probablement, “renunciar o com a mínim redefinir projectes”. Deixant de banda la taxa de recollida de deixalles (vegeu complement), el ple va aprovar modificacions bàsicament tècniques en les ordenances, entre d’altres per aprofundir en la digitalització o bonificar els habitatges amb plaques solars i que instal·lin punts de recàrrega de vehicles elèctrics.
El PSC i el regidor no adscrit Aleix Estrada es van abstenir en la majoria de punts, mentre que la CUP va votar-hi a favor excepte en l’eliminació de l’ordenança del preu públic per la prestació de serveis i cessió de material dels equipaments juvenils. Els socialistes qualificaven “d’electoralista” la congelació dels tributs. “Han renunciat a fer política tributària municipal, ni un sol gest per a les classes més desafavorides”, es va queixar dimarts Antoni Poyato (PSC), “la gent no es nega a pagar impostos, però volen que es reflecteixi en millores al seu dia a dia, i això a Manlleu no es percep. Tenim molts dubtes sobre com quadraran el pressupost”. Des de la CUP, Maira Costa va reconèixer la dificultat de la conjuntura: “En termes generals pensem que la congelació és oportuna, però reiterem que és necessari i possible aprofundir en criteris de progressivitat”. Va plantejar, en aquest sentit, augments de l’IBI pel comerç i les indústries amb més beneficis, i no afluixar en els recàrrecs als pisos buits. El grup també va retreure a l’equip de govern haver malgastat “importants quantitats de diners” en els sobrecostos pel projecte de la comissaria o el lloguer de l’antiga biblioteca amb motiu d’uns estudis universitaris que de moment no s’han materialitzat.
TORELLÓ
Les ordenances fiscals de Torelló per a l’any vinent quedaran igual que les d’aquest 2022. Literal. L’equip de govern de Torelló, format per ERC-JpT, va tastar de nou què és governar en minoria, ja que no va rebre el suport de cap dels tres grups de l’oposició per aprovar les modificació en les taxes i impostos. La regidora de Serveis Econòmics, Elisabet Viñas, va detallar que la intenció era, per quart any consecutiu, congelar-les totes perquè “venim d’anys de covid i anem cap a un temps econòmicament incert i previsiblement molt complicat per a empreses, comerços i famílies que ja estan veient com s’ha incrementat el seu cost de vida”. L’explicació dels vots contraris de CUP, Junts i PSC eren perquè no s’han reunit per parlar-ne després del treball de l’any anterior dins la comissió de fiscalitat progressiva, que tots, govern inclòs, van valorar positivament, i en què van acordar aspectes com aplicar la tarifació social de l’escola de música, no se’ls hagués convocat per plantejar propostes. Cesc Manrique (CUP) va dir que no parlar-ne era “inexplicable” i que havien demanat una reunió que es va desconvocar, segons Viñas perquè encara no tenien la proposta de la Diputació. Jordi Rosell (Junts) també va apuntar “raons de fons i de forma” i Joan Carmona (PSC) reiterava que era “un error molt gros per part vostra no convocar-nos”. Des del govern els van respondre que podien haver estat proactius i que en deixar-les com l’any anterior van considerar que no calia discutir-les, segons Viñas, encara que deia que tenien la proposta des del dia 13 i hi va haver una comissió informativa posterior. La regidora afegia que proposaven canvis tècnics com millores en la gestió de les bonificacions, per facilitar la gestió als ciutadans, lloguer d’instruments de l’escola de música o la revisió del redactat per fer-lo inclusiu.
TONA
A Tona “hem tocat el mínim imprescindible” per fer front a l’augment de la despesa. Així ho explicava la regidora de Finances, Judit Sardà (ERC), fent referència a l’augment del 2,8% de l’IBI. El mateix percentatge de crescuda s’aplica a la taxa de vehicles. El que no es toca és la taxa de residus, “gràcies a la bona feina dels tonencs”, que ha permès al municipi portar menys tones a l’abocador. Les ordenances es van aprovar amb el vot a favor de l’equip de govern –Aixequem i ERC– i la negativa de Junts, que va argumentar una “manca de previsió i projecte” en aquest mandat, segons el portaveu, Marc Poveda, tot recordant que els dos primers anys “no van tocar res” i ara han aplicat “augments importants per a les famílies”. El PSC es va abstenir.
CENTELLES
Centelles va aprovar amb els vots de l’equip de govern –PSC i el regidor de la CUP Víctor Barquer– i d’Ursula Serradelarca (Primàries) congelar les ordenances fiscals per al 2023. “És la manera que l’Ajuntament pot facilitar la complexa situació econòmica als veïns”, va apuntar el regidor de Governació, Antoni Castells (PSC). Des de l’oposició, Ara Junts per Centelles (AJC) i Fem Centelles (FEM) van destacar que no s’apugessin impostos, però el fet de sentir-se menystinguts a l’hora d’elaborar les ordenances va fer que s’abstinguessin. Aquest també va ser el sentit del vot de Carme Sayós (Junts), “ja que no veiem clar mantenir els serveis d’una forma real sense tocar impostos”. El ple extraordinari també va estar marcat per l’aprovació d’una modificació de crèdit d’1,8 milions d’euros. AJC, FEM i Junts la van considerar “electoralista” i van criticar que s’utilitzessin 1,3 milions d’euros del romanent. Vinculant les ordenances i la modificació de crèdit, el regidor Víctor Barquer i l’alcalde, Josep Paré (PSC), van posar l’accent que si no es volen apujar impostos per cobrir l’augment de la despesa “s’utilitzin amb responsabilitat uns estalvis que són de tots els centellencs”.
TARADELL
L’Ajuntament de Taradell va celebrar dilluns el ple del mes d’octubre, amb les ordenances fiscals com a punt destacat. El ple va aprovar congelar-ne la major part. Segons l’alcaldessa, Mercè Cabanas, “se’n toquen poques, ja que per la crisi no és el moment de perjudicar encara més les llars que estan patint”. Sí que hi ha algunes modificacions adaptades a la normativa i alguna bonificació. La més destacada va destinada a les indústries que implantin instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum.
El que augmentarà segur, amb tot, és el cost de l’aigua, encara “que en termes normals estaríem parlant d’1 euro a l’any”, va explicar el regidor d’Urbanisme i Sostenibilitat, Joan Canó. Ell mateix va detallar que “Aigües Osona, que és qui subministra el 80% de l’aigua a Taradell, ha augmentat un 150% el preu de l’aigua, però des de l’equip de govern s’ha decidit no repercutir tot l’increment a la ciutadania”. Durant el ple també es va aprovar un recàrrec de l’IBI en els habitatges buits.
RODA DE TER
A Roda de Ter, l’equip de govern (ERC i Junts per Roda) va presentar tres modificacions en les ordenances del 2023. La més destacada va ser la de l’IBI, que s’apujarà un 1,61%. Tal com explicava l’alcalde i regidor d’Hisenda, Roger Corominas, el tocaven “el mínim possible”, “conscients del moment complex de l’economia de les famílies i les administracions”. Els rebuts s’incrementaran uns 5,59 euros de mitjana, que suposarà que l’Ajuntament en recapti 24.000. Tenint en compte el context actual, l’alcalde avançava que costarà quadrar i elaborar el pressupost del 2023. Les ordenances van ser aprovades només amb els vots favorables del govern (ERC i Junts per Roda). Des d’IPR, que va votar en contra, Montse Garcia considerava que la pujada de l’IBI “farà patir les famílies rodenques quan l’ingrés només serà de 24.000 euros”. Els tres regidors no adscrits –Albert Serra, Albert Aguilar i Marc Verdaguer– van abstenir-se també en aquest sentit. Serra considerava que podien estalviar-se la pujada per la recaptació que suposarà, mentre que Aguilar tampoc veia correcte l’increment.
SANT JOAN DE LES ABADESSES
L’enfrontament entre el govern de MES i l’oposició d’ERC va viure un nou capítol en el ple extraordinari de dimecres, on es van aprovar les ordenances fiscals i els pressupostos de 2023. En els retrets creuats, l’alcalde Ramon Roqué, va qualificar de “demagog i populista” el discurs de l’oposició i va lamentar que no s’haguessin implicat en la seva elaboració. El cap dels republicans, Sergi Albrich, va denominar el govern d’irresponsable “per la mala gestió econòmica”. Les ordenances es van aprovar amb el vot en contra d’ERC i els pressupostos amb la seva abstenció.
Els augments més significatius de les ordenances afecten l’IBI amb un 0,91%, l’increment del valor de terrenys de naturalesa urbana amb un 27,94%, mentre que l’IAE varia entre un 1,94% i un 1,61%. En l’impost de construccions s’apuja un 3,41% les obres menors i un 3,68% les majors. Pel que fa a les taxes es congela la de la llar d’infants, mentre que les escombraries queden fixades en 143,35 euros per habitatge. El pressupost municipal queda fixat en 6.305.184 euros, dels quals 6.097.396 corresponen a l’Ajuntament i la resta a la llar d’infants. La major part del pressupost correspon a inversions reals amb un 34,67%, els béns corrents i serveis (25,88%) i el personal (20,62%).
SANT QUIRZE DE BESORA
El ple de Sant Quirze va aprovar per unanimitat dimarts la modificació de les ordenances per a l’any vinent. Els canvis afecten només dues taxes. La de prestació del servei de gestió de residus municipals, que s’incrementa en 5 euros en les tarifes domèstiques, i en la del subministrament d’aigua. En aquest cas la pujada és del 2%, segons l’alcalde, David Solà (CUP), perquè “els preus venien del 2014, han pujat costos i ho hem d’anar compensant”. També es van modificar els redactats, per detallar conceptes, de l’IBI i de la que fa referència als vehicles de tracció mecànica, que, com la resta, s’han congelat.
