La coral Canigó de Vic, la cobla Lluïsos de Taradell i els geganters i grallers de Campdevànol van formar part el cap de setmana passat de la quarantena d’entitats representants de la cultura catalana a la 38ª trobada internacional d’Adifolk, que va tenir lloc a Estocolm (Suècia).
Un total de 1.200 persones, des de colles castelleres, geganters, bastoners, sardanistes, esbarts dansaires, diables i corals van prendre part en la més multitudinària de les trobades celebrades fins ara, amb una agenda d’actuacions des de divendres fins diumenge entre l’escenari estable situat just al costat del Palau Reial i els carrers del centre de la ciutat, que van viure dues cercaviles i un correfoc davant la curiositat i admiració d’un públic que no dissimulava la sorpresa pel que veia.
“No havíem vist mai tants mòbils gravant en Grau com aquí”, resumia la vicepresidenta dels geganters de Campdevànol, Lucía Barrientos, comentant l’experiència amb el seu gegant.
La ciutat es trobava immersa, a més, en el seu Kulturfestivalen de cada estiu, amb concerts repartits per diferents escenaris del centre, banyat per les aigües del canal de Norrström, i que es calcula que mobilitza mig milió de persones cada dia.
La cobla Lluïsos, única representant en el seu format, va viure una de les agendes més intenses de la trobada. A banda de les audicions de sardanes –medley d’ABBA inclòs- , va acompanyar bona part de les actuacions de corals i esbarts dansaires durant els tres dies, incloent les cerimònies d’inauguració i cloenda.
El seu director, Carles Casanova, explicava que arribar fins a Estocolm ha estat el resultat de dos anys de treball i d’un objectiu clar: “Contribuir a dignificar el món de la cobla” i reivindicar-la com una formació amb moltes més possibilitats que les que habitualment se li atribueixen.
L’experiència d’Estocolm ha servit per demostrar-ho. Els Lluïsos van tocar sardanes, però també van acompanyar els balls i van participar en el concert de cant coral. “La cobla pot acompanyar tothom i s’ha de reivindicar, pel que té de genuí, com a orquestra nacional de Catalunya”, resumia Casanova, que justament per això reclama més presència en els actes oficials i institucionals a l’hora d’interpretar, per exemple, l’himne nacional.
El capdanser de la Gala de Campdevànol
Els grallers i geganters de Campdevànol van portar fins a Estocolm en Grau, el gegant que representa el capdanser de la Gala de Campdevànol i que va viure la seva primera sortida de Catalunya, aprofitant la rèplica “de més bon portar” estrenada aviat farà un any.
La vicepresidenta de la colla, Lucía Barrientos, ratificava la sorpresa de la gent veient passar els gegants i elements del bestiari, portats per alteres colles, en cercavila. ”No hi està acostumada i es nota que sorprèn”.
Els Grallers i Geganters de Campdevànol valoraven molt positivament l’experiència i també la possibilitat de compartir espai amb altres expressions culturals del país, descobrint “tota la riquesa de la nostra
cultura popular”. Una experiència que, segons Barrientos, també es podria traslladar a Catalunya amb trobades transversals “que ens posin més en contacte i facin visible tota aquesta diversitat que tenim”.
La colla es va desplaçar fins a Suècia una vintena llarga de persones, també amb canalla, i aprofitant un parell de dies previs per fer turisme. “Ens ha fet enfortir els lligams com a colla i segur que serà una experiència que ens farà més coneguts i ens permetrà créixer”.
La coral Canigó, amb el Cabirol
La més nombrosa de les delegacions d’Osona i el Ripollès va ser la de la coral Canigó de Vic, que va superar la cinquantena de persones sumant el seu cor jove, el Cabirol. A banda de participar en les cerimònies d’inauguració i cloenda amb els altres dos cors participants -Cor Jove Nou Horitzó de Sant Vicenç de Castellet i el Cor de la FCEC-, va tenir protagonisme amb l’actuació en solitari dins del concert de diumenge a la tarda, a l’església finlandesa just al costat de l’escenari d’Adifolk.
Sota la direcció de Xavier Solà, hi va interpretar obres de Joan Cererols, Pep Baucells, Matilde Salvador, Josep Bastons, Baltasar Bibiloni i Francesc Civil, en una pinzellada de música religiosa, poetes catalans i cançó popular.
El president de la coral Canigó, Albert Colomer, deia que “ha estat molt interessant fer d’ambaixadors del món coral català a Estocolm”, posant en valor que la trobada internacional d’Adifolk permet “portar a fora i difondre la nostra parcel·la concreta dins de la cultura catalana”. I donant a conèixer, d’aquesta manera, l’associacionisme del país, “els seus poetes i músics, i la vitalitat del repertori que la coral interpreta habitualment”.
Colomer destacava que la trobada d’Estocolm ha estat aparador d’una cultura catalana “molt viva” i celebrava haver pogut projectar tot aquest patrimoni en un marc internacional de la magnitud que s’ha viscut a Suècia.
Oriol Lázaro, amb doble paper institucional
El president del Parlament, Josep Rull, i la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández, van assistir a la trobada, que va tenir recepció oficial de la ciutat amb representants de l’Ajuntamernt.
També hi va ser el director general de la Catalunya Exterior i alcalde de Campdevànol, Oriol Lázaro, que més enllà del seu paper institucional es va acabar convertint, després, en un membre més de la colla gegantera del seu poble.
Lázaro reivindicava el paper d’Adifolk com una eina de diplomàcia cultural. “La cultura és aquella diplomàcia tova, aquella manera maca de poder fer ponts entre països, entre governs”, deia. Per Lázaro, mostrar la cultura catalana a l’exterior permet explicar millor què és Catalunya: “Tu no pots entendre allò
que no coneixes”.
En aquest sentit, considera que els gegants, el bestiari, les danses i també la llengua formen un conjunt que permet mostrar “una identitat forta, molt arrelada i molt antiga”. Una tasca que, segons afegia, facilita després les relacions institucionals i la possibilitat d’obrir nous àmbits de col·laboració.
