“Ara tenim unitats d’ordre públic a Vic sempre que hi ha manifestacions”

Han acabat de pair l’assalt del febrer a la comissaria de Vic? El conseller Sàmper deia la setmana passada que sense l’ARRO hi hauria hagut morts.Fa 31 anys que soc als Mossos i mai abans havíem viscut un atac com aquest. No podem perdre de vista que s’emmarca en un moment d’esclat social fruit de molta incertesa, ràbia, agitació... Jo no m’atreviria a parlar de morts. Les investigacions que hem fet apunten que no estava preparat, i penso que no es tornarà a repetir una situació semblant. Hem treballat de manera transversal amb l’Ajuntament, el Consell Comarcal, institucions, entitats; en una junta de seguretat extraordinària, amb el conseller i la fiscalia... Ara s’ha rebaixat la tensió, però hem d’estar a l’aguait: amb la pandèmia ha arribat una crisi social i nosaltres som sempre a primera línia. Als Mossos fa la sensació que tan aviat se’ls estima com odia.En general, la valoració per part de la ciutadania és molt positiva. Una cosa que em sorprèn aquí en comparació amb altres regions metropolitanes és que la gent que treballa a les comissaries està molt arrelada al territori. És on viu, on ha crescut, on porta els fills a escola... L’aposta pel servei de proximitat fa que siguem molt visibles i, per tant, que la ciutadania ens pugui estimar o odiar més que a altres institucions que es veuen poc o no acaben d’explicar en què consisteix la seva feina. Agraïm les mostres de suport, però no és normal ni que ens regalin flors ni que ens escridassin. Les unitats especials van tardar tres quarts d’hora a arribar a Vic. S’han plantejat tenir efectius de l’ARRO permanentment a Osona?Nosaltres tenim cinc comissaries i el Moianès i, després, uns serveis regionals amb base a Manresa, però que cobreixen tot el territori. Des d’allà els repartim cada dia cap a Vic, Berga... On ens sembla que poden fer més falta. El problema del dia de l’assalt és que hi havia convocatòries arreu de Catalunya i també donàvem servei a altres regions. I què ha canviat des de llavors?Ara tenim unitats d’ordre públic a Vic sempre que hi ha concentracions o manifestacions. Van parlar d’un canvi de model de les comissaries. Què s’hi farà?Ni blindarem ni posarem formigó a la de Vic per un fet puntual, perquè el nostre model és de proximitat. Volem una comissaria oberta, amable i accessible. El que sí que ens plantegem és utilitzar un tipus de material alternatiu al vidre, també transparent, que faci efecte rebot si s’hi llancen pedres o objectes pesants. Els agents també es van queixar que els faltava material de protecció.Arran de l’atac s’ha dotat totes les comissaries de la Regió Central d’escuts, defenses llargues i cascs i l’ARRO ha format els agents perquè sàpiguen com utilitzar-los. Una queixa recurrent dels alcaldes, sobretot de pobles petits, és la manca d’agents dels Mossos. Quan ampliaran la plantilla d’Osona?Ara aquí hi tenim 131 efectius i 8 agents en pràctiques, i sí que esperem créixer amb les noves promocions de l’escola de policia. Osona és una comarca heterogènia. Les realitats de Vic i Manlleu són urbanes, però després hi ha Centelles, les Masies de Voltregà, Seva... I pobles i poblets cada cop més petits. Insisteixo que l’equip de la comissaria de Vic és molt potent. Els alcaldes sempre ens demanen veure Mossos, però a vegades més per percepció que no pas per temes que haguem de resoldre nosaltres. Vivim una època de molta incertesa, la gent se sent vulnerable, i els uniformes proporcionen tranquil·litat. Les últimes setmanes hi ha hagut un increment de robatoris a les botigues del centre de Vic. Entén la impotència de veure que, malgrat detenir-ne els autors, al cap de poc tornen a ser al carrer i a cometre altres delictes?És el fenomen de la multireincidència. L’acumulació de moltes causes petites al final comporta un ingrés a presó, però la gent vol solucions immediates i nosaltres no les tenim. Sabent que es tracta de joves i molt localitzats, el que em pregunto jo és què fan altres institucions. Les problemàtiques dels petits delictes, les ocupacions, l’incivisme... són socials, mentre que la feina que pertoca a la policia és de seguretat. Nosaltres també ens sentim sols. Se’ns demanen mil i una solucions quan el que convé és una feina transversal i creativa. El risc zero existeix?No. On hi ha gent sempre passen coses, però la qüestió de fons és que ens hem tornat molt demandants. Ens molesta tot, des que es jugui a pilota fins a veure joves asseguts al banc d’una plaça, que ja crea inseguretat. Els Mossos hi som pel que calgui, hi hem de ser, però hauríem de fer una reflexió conjunta: si ens empipa la música del veí, per què truquem a la policia en comptes de saber qui és i picar-li el timbre per parlar? Volem que les administracions ens ho solucionin tot. I què és el que demana vostè?Corresponsabilitat de tothom. Institucions i ciutadans. En comptes de limitar-se a traspassar-nos el problema, que cadascú pensi què pot fer per solucionar-lo i com hi podem contribuir des de la policia. Normalment la majoria de situacions no requereixen respostes tan repressives ni reactives com la nostra. Amb el confinament hi ha hagut menys robatoris a dins de pisos i cases. Ara tornen a repuntar?Els controls que hem anat muntant han funcionat molt bé per afavorir el compliment de les restriccions, però també perquè han caigut delinqüents. En tenim força anècdotes. Repartidors de menjar i objectes que els aturàvem i portaven droga a dins les llaunes de refresc, en llibres amb les pàgines foradades... És cert que han baixat els robatoris a l’interior de domicili, els que portaven a terme grups organitzats i criminals, però ha pujat una mica la delinqüència autòctona de petit format. El que tenim ara de greu són les estafes. La ciberdelinqüència és molt nova, però la ciutadania ha de vigilar i posar-se les piles. Com se li queda el cos quan en detecten de relacionades amb les vacunes contra la Covid-19?En aquest cas són estafes que sempre van dirigides a un públic molt vulnerable, la gent gran. Ens sap molt greu. És inadmissible presentar-se a casa seva amb l’objectiu de robar i enganyar, com passava abans amb els falsos revisors del gas. Estem fent tota la prevenció possible. L’augment de plantacions de marihuana també és un efecte de la pandèmia?Ha pujat a tot Catalunya. Ens preocupa molt. Alguns dels grups criminals que es dedicaven a robar a pisos i cases s’han reinventat i ara cultiven marihuana en naus llogades o ocupant masies on no viu ningú. Patim també per les possibles baralles i lluites de poder entre ells, ja que hem de pensar en armes blanques i de foc. Insisteixo que és un tema que no s’ha d’abordar només en termes policials, sinó amb canvis legislatius. Ens hem de plantejar per què molta gent d’Europa ve aquí a cultivar, produir i distribuir. Amb la fi de l’estat d’alarma i el toc de queda, el gran repte és contenir els botellons?A Osona no és un tema que ens preocupi especialment. La mateixa gent s’anirà autoregulant. Crec que en aquesta comarca no hi veurem imatges com les de dissabte a la costa. Que hagin baixat les denúncies per violència de gènere pot semblar una bona notícia, però ho és? I si els casos hi continuen sent i el que passa és que ara no afloren?És curiós. Durant el confinament vam pensar que les dones no denunciaven perquè estaven tancades amb els seus agressors. Vam posar a disposició un telèfon específic, vam continuar amb els seguiments... I amb la desescalada tampoc n’hi ha hagut una allau. Vull deixar clar que és molt important que les dones que pateixen maltractaments entrin en el circuit, ja sigui a través dels Mossos, anant als jutjats, a serveis socials o a associacions. Per mi també és vital que aquest delicte surti cap enfora. Fa molta ràbia quan un cas greu acaba en homicidi, vas al bloc de pisos i els veïns et diuen que es veia a venir. Per què no ens van trucar, doncs? Quan tenim detectat un cas, en fem seguiment i això també frena l’agressor. Vostè ha estat responsable de grans dispositius de seguretat. Què és més difícil, coordinar la del Mobile World Congress o un gran premi de Fórmula 1 o tenir controlats 50 municipis, molts de petits, a Osona?El segon, perquè amb els grans esdeveniments es tracta d’organitzar, muntar… I hi participen operadors privats que també disposen de recursos. El dia a dia, i la percepció de seguretat subjectiva, genera més maldecaps. Sí que s’ha de destacar el paper indispensable de les policies locals, guàrdies urbanes, vigilants... Sovint portem a terme dispositius conjunts, igual que amb els cossos de l’Estat. Osona és una comarca segura?Sí. I tranquil·la i amable. Em sembla un lloc fantàstic per viure. A la comissaria de Moià, Mossos i Policia Local comparteixen el mateix edifici. Hi ha diferències en les funcions que assumeix cada cos?D’oficines com aquesta, conjuntes, en trobaríem més exemples arreu de Catalunya i no, a grans trets no hi ha diferència de funcions. Compartir la informació és fonamental, perquè vol dir que tots sabem què passa i treballem en la mateixa direcció. A Prats de Lluçanès s’hi preveia obrir una oficina de proximitat, però ballava el nombre d’agents i els dies de la setmana. Treballen amb alguna data?Ara per ara, no. Està bé obrir comissaries, però també s’han de poder dotar de recursos. Pensem que val la pena esperar que es graduïn noves promocions i, quan sigui el moment, parlar-ne i fer-ho ben fet. Hem de ser curosos a l’hora de prendre una decisió com aquesta. També hi ha peticions de Piera o Calaf i la resta de municipis de la regió estarien en el seu dret d’exigir exactament el mateix. Sovint li pregunten què aporten i per què és important que hi hagi dones als cossos policials. N’està cansada?M’agradaria deixar de ser notícia, voldria dir que ja hem normalitzat la situació. Mentrestant, però, explicar-me em posiciona com a referent perquè altres dones vegin que és possible ascendir i tenir un càrrec de responsabilitat dins d’un cos encara molt masculinitzat. També considero importantíssima la percepció femenina a l’hora de dissenyar polítiques de seguretat: ens fixem en coses que els nostres companys no veuen. Fa pocs dies que han arxivat la causa contra vostè pel referèndum de l’1 d’octubre. Alleujada?Sí, molt. No deixes de fer la teva feina, però conviure amb una situació com aquesta és una llosa. Celebrem que el tribunal hagi acabat dient que no veia cap indici de delicte. Els Mossos, com els periodistes, no han de ser mai notícia?Que es parli de nosaltres acostuma a ser mal senyal. Som un servei que ha de ser-hi, però treballant amb professionalitat i passant desapercebut. A la comarca d’Osona és on va començar fa més de 25 anys el desplegament del cos. Hi ha menys vocació per ser policia ara que llavors?Amb els anys, a la vocació s’hi ha sumat l’experiència. A la comissaria de Vic hi tenim un equip fantàstic. No sé quanta gent s’ha presentat a aquesta última convocatòria, però segur que molta. I estic contenta que un 30% siguin dones. El percentatge anirà creixent. Viurem un estiu encara més normal que el de l’any passat?Soc una persona molt optimista. La pandèmia ha afavorit el turisme interior i que molta gent hagi descobert les nostres comarques. Estic convençuda que aquest estiu una part important repetirà. La nostra zona és d’envejar, amb indrets meravellosos.

“Ara tenim unitats d’ordre públic a Vic sempre que hi ha manifestacions”

Primera derrota a casa

El Vic Riuprimer guanya el líder

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l’objectiu

Els propietaris d’habitatge d’entre 30 i 44 anys cauen del 64% al 46% en deu anys

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter