Xavier Baraut (Oló Som Tots-ERC-AM) viu el seu segon mandat com a alcalde, després d’un primer de regidor. Destaquen d’aquest temps obres com la reforma del centre recreatiu, l’escola i la nova llar d’infants; i abans de les eleccions del 2027 l’equip de govern també preveu haver habilitat un petit gimnàs al pavelló. Els vuit regidors del seu grup, sota paraigua d’ERC, tenen majoria absoluta en un consistori on ara mateix forma l’oposició un únic representant de Junts.
A Santa Maria d’Oló hi viuen actualment 1.074 persones. Guanyen o perden habitants?
Hem anat a més. Sobretot arran de la pandèmia, hi ha gent que es va adonar que al poble s’hi viu molt bé. Tot i això, també és complicat que puguem créixer gaire. Com la majoria de municipis de la nostra mida, patim molt la falta d’habitatge.
Què hi pot fer el consistori?
Només tenim l’antic ajuntament, un edifici ja construït que s’ha de rehabilitar. El projecte que vam preparar hi preveu quatre habitatges que voldríem que fossin assequibles i socials. A més a més, estem en converses amb Incasol, que té terrenys al poble, per si es poguessin dinamitzar. I també intentem parlar amb sòl privat, per si fos possible desenvolupar algun pla parcial.
L’escola és clau per retenir població. I en aquest àmbit estan d’enhorabona.
L’escola fins a 6è ara la tenim totalment actualitzada. Hi havia dos barracons que vam aconseguir que es traguessin i es completés l’obra, i actualment està al dia. La nova llar d’infants s’havia d’acabar a finals d’octubre o al novembre. No vam arribar, però estarà en breu. Després quedaran els tràmits burocràtics. Farem el trasllat tan aviat com puguem, si bé tampoc hem de córrer, perquè l’altra encara funciona.
Amb la depuradora sí que estan aturats…
Després d’aprovar definitivament el projecte, tots els ens anàvem de bracet per tirar-lo endavant. Va ser quan havien de començar les expropiacions que una entitat ecologista va presentar un contenciós administratiu. El jutge va imposar mesures cautelars i hem quedat en un impàs que no sabem com avançarà. Ens ha costat molt aconseguir finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua, però ara la depuradora d’Oló està inclosa al seu pressupost 2024-2027. Som al 2026, i si això es frustra a causa del contenciós, no sabem què pot passar. Parlem d’1,7 milions d’euros… El context era una oportunitat, perquè amb la sequera l’ACA ha augmentat l’opció de recursos. Sent un projecte tan necessari, em costa d’entendre que ens l’hagi tombat una entitat ecologista. Actualment al poble no hi ha depuradora, aboquem al medi natural. És clar que és un equipament imprescindible.
Urbanísticament, es regeixen per les normes subsidiàries del 1992. Hi haurà POUM a Santa Maria d’Oló?
En vam fer l’avanç. La idea era tirar-lo endavant, tot i que als ajuntaments ens costa molt, perquè són ben bé entre 7 i 10 anys de redacció, a part que crea petits conflictes dins del poble. Ens vam trobar la pega que la persona que portava l’equip es va morir i tot va quedar aturat. Ara estem pendents de si es busca un altre equip o si es continua amb l’empresa amb què havia col·laborat ell.
El centre recreatiu és de les grans obres dels últims mandats. En què s’ha convertit?
Era un espai mort al mig del poble, un antic teatre que, per l’estat en què es trobava, va quedar limitat a 50 persones. Ja no ens servia pel que s’havia concebut. Per això vam decidir transformar-lo: vam començar el 2017 i l’inauguràvem el 2023. Van ser sis anys. N’estem contents: a la planta baixa hi ha l’escola de música; a la primera, la ràdio del poble, una sala per a entitats i l’espai del moviment júnior, on va la canalla. Es tracta d’un espai ben recuperat i que ens fa servei.
Què volen deixar fet tant sí com no abans no arribin les eleccions municipals del 2027?
La depuradora ha d’estar encarada, per descomptat, i hem d’haver acabat la llar d’infants. També tenim un projecte del PUOSC per habilitar un petit gimnàs al pavelló.
Com serà?
D’uns 200 metres quadrats i sense monitor, pensat perquè la gent del poble hi pugui accedir lliurement. Confiem licitar-lo aviat. A part de tot això, intentarem enllestir tot el que actualment es troba a mitges.
Governen amb majoria absoluta: vuit regidors d’ERC i només un de Junts. Deuen estar còmodes, no?
Com es diu sempre, fins i tot a dins del mateix grup hi ha oposició. Mirem de ser autoexigents i, amb el regidor de Junts, dialogants. Per exemple, els pressupostos i les ordenances, no les portem directament a ple per votar-ho, sinó que uns dies abans quedem, li ensenyem i li expliquem cap on aniran. Creiem que és la manera de funcionar.
Han modificat impostos i taxes aquest 2026?
L’IBI el tenim congelat. La taxa de residus tampoc l’hem variat. Anys enrere ja va haver de pujar molt pels canvis normatius, i aquest 2026 hem fet números per no tornar-la a tocar.
De quant és el pressupost anual d’Oló?
Uns 1,6 milions d’euros.
Aquest és el seu segon mandat com a alcalde. Hi haurà tercer?
No ho sé. Encara no ens ho hem plantejat. La decisió no és només meva. Som vuit o deu companys i ho hem de parlar entre tots.
Santa Maria d’Oló és del Moianès, però està molt ben connectat amb Vic i Manresa. Cap a quina banda tiren els veïns?
Avui en dia diria que Osona. Vic ho tenim un pèl més a prop que Manresa. Jo mateix hi treballo. Som un municipi envoltat de comarques: Osona, el Lluçanès i el Bages, i formem part del Moianès. Això presenta avantatges i inconvenients. Disposem de serveis a prop, però també tenim una mica la sensació de no pertànyer a un sol lloc.
Se senten moianesos els habitants d’Oló?
Diria que sí, tot i que encara hi ha reminiscències del Bages. Moltes vegades és perquè administrativament no s’ha notat cap canvi, la qual cosa és bona: continuem anant a l’institut o al metge a Artés, i a l’hospital de Manresa. A Oló la gent se sent molt d’Oló, això ho tinc clar.
La comarca del Moianès ha bufat les espelmes dels primers 10 anys. Funciona?
Sempre hi ha coses a millorar, i més en una comarca jove, però l’avantatge és que quan anem al consell d’alcaldes, per exemple, ens trobem tots els pobles amb els mateixos problemes o, si més no, similars. A Vic o Manresa les problemàtiques són diferents.
Què destacaria de positiu del funcionament comarcal?
Tot el que és mancomunar serveis: l’arquitecte, tècnics… això ens va molt bé. Un poble que no arriba a 1.100 habitants no pot assumir tot sol la despesa de segons quins professionals. Compartir-ho és molt millor.
I què queda pendent a escala comarcal?
Les deixalles, per exemple. Cada poble va una mica a la seva. Hi ha coses que ja hem fet com a Moianès i que són un èxit, i d’altres en què encara anem una mica peix. Però com a tot arreu. Tenir identificats àmbits amb marge de millora és bo.
