Buscant el cap del carrer

Després de setmanes d’ascens meteòric, els indicadors de Vic i Manlleu han baixat una marxa. Queda marge de millora i molt camí per recórrer, però el virus ha fet el primer gest de replegar-se i, encara que sigui ínfim, això ajuda a imaginar-se una carretera amb menys revolts. Ara no s’hi val a badar. L’atenció primària continua aferrada al volant treballant al 200% i als hospitals d’Osona, on alguns sanitaris ja han recuperat els torns de 12 hores, la pressió torna a tensar costures. Mentrestant els periodistes continuem buscant una font que pugui respondre amb contundència què ha disparat les dades a Vic i Manlleu, una pregunta que preocupa la ciutadania i que les últimes setmanes hem traslladat reiteradament a Salut Pública, els respectius governs municipals o fins i tot la consellera Alba Vergés i el doctor Josep Maria Argimon. Oficialment no hi ha resposta. Ningú sap què ha passat, ni una sola evidència científica que expliqui per què aquí la pandèmia s’ha comportat de manera diferent que als quaranta quilòmetres que ens separen de Ripoll o els cinquanta que hi ha fins a Manresa, la qual cosa ratifica un punt de partida que d’entrada tampoc és cap secret. I és que a diferència del març passat a l’Anoia o dels brots d’aquest octubre a Amposta, a Osona no s’hi ha arribat a detectar cap gran focus de contagi que hagi derivat en d’altres de successius. A totes les rodes de premsa s’ha parlat sempre de transmissió en entorns “socials i familiars” i això obre la porta a la hipòtesi d’una conjunció de múltiples factors. Una de les idees nuclears que es desprèn de seguir la pandèmia dia a dia és que les característiques econòmiques i socials d’un poble, ciutat, o fins i tot edifici, acaben sent rellevants a l’hora d’explicar la incidència del virus. A Vic, el cribratge massiu de l’agost es va centrar al barri del Remei i a Manlleu, malgrat estar obert a tota la ciutadania, va tenir lloc a l’Erm. Es tracta dels dos barris d’Osona que proveeixen de més treballadors la indústria agroalimentària que caracteritza la comarca i, tant en un cas com en l’altre, el denominador comú són rendes baixes i una estructura urbanística i d’habitatge que concentra molta gent en poc espai. No fa falta dir que les aglomeracions acceleren la transmissió del virus i és evident que una alta densitat de persones en pisos de pocs metres quadrats tampoc aplana el camí a l’hora de complir les quarantenes. “A Vic el riu marca una frontera. La segregació ja era un problema abans del virus, en els llocs de vida i treball, habitatge, però també pel que fa a l’allunyament respecte a l’opinió pública, els canals de comunicació o les comunitats que anem teixint amb les relacions d’amistat”, explica Rafa Madariaga, professor d’Economia de la UVic-UCC, “quan a més a més arriba un problema de salut pública com aquest, que té mecanismes de difusió difícils de controlar i requereix moltes mesures per part de la població, es revelen de manera dràstica els efectes de viure en una ciutat on hi ha segregació”. "Quan arriba un problema de salut pública com aquest, es revelen de manera dràstica els efectes de viure en una ciutat on hi ha segregació"Rafa Madariaga, professor d’Economia de la UVic-UCC Al fet que s’hagin disparat les dades també hi pot haver influït els hàbits de vida i relació de les diverses comunitats que integren Osona; l'alt percentatge d'asimptomàtics, sobretot joves; la capitalitat que exerceixen Vic i Manlleu sobre els pobles del seu voltant; o, en casos puntuals, una falta de precaucions i consciència social que han acabat d’abonar un terreny ja pantanós malgrat els esforços, més pedagògics que punitius, dels ajuntaments. Que a la comarca hi visquin desenes de persones en situació irregular que precisament per aquesta circumstància no es poden permetre deixar de treballar, o que per voluntat pròpia defugen els circuits sanitaris als quals tothom té accés, és un altre factor a tenir en compte, igual que els principals indicadors de la pandèmia es calculen en base a 100.000 habitants i ni Vic (46.214) ni Manlleu (20.573) arriben a aquesta xifra, la qual cosa “provoca distorsions”, segons explicava dimecres passat Imma Cervós, subdirectora regional a la Catalunya Central de l’Agència de Salut Pública. També és de remarcar que a la comarca la capacitat diagnòstica de l’atenció primària, i la consegüent detecció de positius, s’ha vist reforçada per clíniques com la Bayés. Per separat, cap d’aquestes hipòtesis deu ser la més transcendent. Sumades poden explicar, almenys en part, per què el coronavirus s’ha mogut més còmodament a Vic i Manlleu que en d’altres punts de Catalunya. Ara sembla que el GPS ens porta cap al carril de desacceleració. Procurem entre tots de no fer cops de volant.

Buscant el cap del carrer

Tallers Malla, més de 45 anys com a punt de referència

75 anys innovant en la gestió de l’aigua

Protegint el que més importa

50 anys deixant empremta

LA PREGUNTA

Creu que Espanya ha d’incrementar la despesa en Defensa?

Mor un veí de Tona de 43 anys en un accident laboral a Centelles

Arresten el conductor que va provocar l'accident mortal a l'Eix on van morir una dona embarassada i la seva parella

Junts trenca amb el PSC i es queda governant en minoria a Manlleu

Dos accidents aquesta tarda a la C-17, a Tona i Orís

Detenen dos joves per atracar una joieria a Torelló

Roben a l’aparcament dels treballadors de l’Hospital de Vic

La comunitat musulmana de Manlleu organitza un iftar especial per donar a conèixer el ramadà

Arriba a judici 20 anys després l'estafa immobiliària als pisos de Can Garcia de Manlleu

Problemes per circular per algunes carreteres del Ripollès per culpa de la neu

Mor l'empresari de Taradell Aman Barfull