Calldetenes surt de la zona de mercat tensat de lloguers, però hi entren Sant Martí de Centelles, Santa Eugènia, Sant Joan i Campdevànol

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha revisat les declaracions de municipis considerats zona de mercat residencial tensat (ZMRT) per poder renovar-les un any més. El març de 2027 expira el termini de tres anys de vigència de la primera declaració, determinat per la Llei estatal pel dret a l’habitatge, i per prorrogar-la, cada any cal analitzar si els municipis continuen complint els criteris per estar-hi inclosos o no. Així, es mantenen dins de la zona 118 municipis que ja estaven inclosos, amb una població total de 5.919.365 persones, el 72,9% de Catalunya, i 22 municipis que es consideraven tensos, amb una població conjunta de 634.171 persones, han aconseguit complir les condicions que els permeten sortir de les ZMRT i no es prorroguen. Entre aquests municipis hi ha Calldetenes. A més, s’han revisat tots els municipis que fins ara no tenien una declaració de ZMRT i s’ha confirmat que 53 - amb una població conjunta de 255.751 persones - ara sí que compleixen les condicions de tensió dels mercats de compravenda o de lloguer. Entre aquests n''hi quatre més d'Osona i el Ripollès. Són Sant Martí de Centelles, Santa Eugènia de Berga, Sant Joan de les Abadesses i Campdevànol. En conjunt, per tant, el nombre de municipis inclosos en les ZMRT catalanes passa de 271 a 302 mentre que el nombre de persones que viuen en municipis amb mercat residencial tens s’ha reduït de 7 milions de persones a 6,1 milions. Tot i aquesta ampliació en nombre de municipis, 634.171 persones han deixat de viure en municipis de mercat tens, mentre que 255.751 han passat a residir en alguna localitat que ara sí que reuneix les condicions de mercat residencial tensat. La consellera Sílvia Paneque ha valorat que “això demostra que el mecanisme del topall de preus del lloguer funciona a l’hora de contenir l’alça de preus i constitueix una eina eficaç per evitar que més persones quedin excloses d’accedir a un pis de mercat”. “Contenció dels preus, impuls a la construcció de més habitatge públic de lloguer, ajudes per continuar pagant el lloguer o perquè els joves es puguin emancipar... tot són eines per assegurar que la ciutadania pugui accedir a un habitatge, que és la porta d’entrada de molts altres drets i pas imprescindible per desenvolupar una història de vida”, ha afirmat Paneque. L’any 2024, el govern va aprovar dues declaracions de zones de mercat residencial tens que van acabar englobant 271 municipis. No obstant això, segons la Llei estatal pel dret a l’habitatge (12/2023) la declaració de municipi tens té una vigència de tres anys, prorrogable any a any un cop exhaurit el primer termini. Per demanar la pròrroga, s’ha de revisar si els municipis inclosos continuen complint els terminis o si es pot excloure algun. Per aquest motiu, s’ha prorrogat la primera declaració, amb els municipis que mantenen la condició de zona de mercat residencial tensat, excloent els municipis que ja no compleixen les condicions. Per vegueries, en surten 11 de Barcelona; 3 de Lleida; altres 3 de la Catalunya Central; 2 de les Comarques Gironines, 1 de Tarragona,1 del Penedès i 1 de les Terres de l’Ebre. Entre els municipis que ja no es consideren zona de mercat tens hi ha ciutats com Lleida, Granollers, o Mollet del Vallès. Els municipis, per ser declarats ZMRT, han de complir algun dels requisits que marca la Llei estatal pel dret a l’habitatge: que les persones o famílies dediquin més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, incloses les despeses i subministraments bàsics; i també que el preu de lloguer o de compra dels habitatges hagi experimentat en els darrers 5 anys un increment acumulat d’almenys 3 punts per sobre de l’IPC. Des del govern també recorden que en tots els municipis considerats mercat tens s’apliquen les següents mesures per a la contenció dels preus del lloguer: el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte; i a més a més, quan es tracti d’un gran tenidor –la persona física i jurídica propietària de cinc o més immobles urbans ubicats a les zones de mercat residencial tensat–, el lloguer no podrà ser superior a l’Índex de referència del preu del lloguer. A Osona, el Ripollès, el Lluçanès i el Moianès també estan declarats municipis dins la ZMRT Aiguafreda, Centelles, l'Esquirol, Folgueroles, Manlleu, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Seva, Taradell, Tona, Torelló, Vic, Ripoll, Prats de Lluçanès, Moià i Castellterçol.

Calldetenes surt de la zona de mercat tensat de lloguers, però hi entren Sant Martí de Centelles, Santa Eugènia, Sant Joan i Campdevànol

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

Creix un 17% la superfície visada i un 60% l’habitatge, a Osona

L’oferta de lloguer, més escassa

Crida a interessats en el projecte d’habitatge cooperatiu a Vic

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

Una petita experiència gastronòmica

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Més de 900 persones d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès han fet treballs comunitaris des del 2020

Premi de gairebé 3 milions d'euros de la Bonoloto a Manlleu

Desallotgen un altre habitatge ocupat al carrer Sant Josep de Torelló

La catedral de Vic, a punt per recuperar el claustre romànic

Dos nanos de Manlleu