La Generalitat continua fent crides a particulars, ajuntaments i altres organismes de l’administració pública per mobilitzar terrenys on construir habitatge públic.
El compromís és haver dotat Catalunya de 50.000 nous pisos assequibles entre ara i el 2030.
A les nostres comarques, el pla està a les beceroles –enlloc s’ha començat a construir cap bloc–, però sí que hi ha municipis amb els tràmits en marxa per arribar a fer-ho possible.
Tal com ha anat resseguint EL 9 NOU, el 2025 van respondre a la primera crida del Govern 11 poblacions d’Osona, 7 del Ripollès i 2 del Lluçanès, amb una quarantena de solars on cabrien 552 habitatges.
A la segona ho han fet 8.
Repeteixen Manlleu, Torelló, Vic, Camprodon i Molló, mentre que se sumen per primera vegada a la llista Les Llosses, Vilanova de Sau i Sant Hipòlit de Voltregà.
En el cas d’aquest últim municipi, la cessió correspon a un privat que ha ofert un terreny amb capacitat per a quatre habitatges.
A Vilanova, els dos solars que s’han sumat a la reserva estan ubicats al carrer del Pont de Fusta. Són de propietat municipal i, de fet, als anys 2000 el consistori ja hi havia previst vuit pisos de protecció oficial. No van arribar a materialitzar-se, però “els projectes estan fets, si bé segur que caldria actualitzar-ne coses”, explica Jaume Orra (PSC), alcalde llavors i en l’actual mandat.
Paral·lelament, l’Ajuntament està treballant en les modificacions urbanístiques per promoure 10 apartaments més al carrer Guilleries: “Que tiressin tots endavant seria una notícia fantàstica, però tinc poques esperances. Als constructors els pobles petits no els interessem. No hi ha negoci.”
Això que comenta no és menor, ja que en context d’incertesa econòmica, dificultats de finançament i pujada de preu de les matèries primeres, el sector privat –com a mínim el de proximitat– expressa reserves sobre el Pla 50.000. El retorn de l’habitatge protegit és lent i menys rendible que el del mercat lliure, un factor que li pot jugar en contra.
Pel que fa a les Llosses, el tercer municipi d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès debutant a la reserva de sòl, no s’hi incorpora amb terrenys buits, sinó dos d’edificats. I, de fet, amb molta història: Ca les Mestres, on hi havia hagut les antigues escoles de Palmerola, i la casa de pagès de la Rovira.
L’alcalde, Jaume Cuní (Totes les Llosses), explica que des del departament els han aconsellat operar d’aquesta manera: “A la primera crida no hi vam respondre perquè de sòl urbanitzable no en tenim, però ara sembla que se’ns obre aquesta via per rehabilitar dos edificis de propietat municipal.”
En un poble de 197 habitants i una densitat de població baixíssima (1,7 persones cada quilòmetre quadrat), “la manera lògica d’ocupar el territori és aquesta: recuperar cases que al seu dia havien tingut entitat, però que van quedar buides amb la industrialització i l’emigració cap a colònies”.
Quant als municipis que tornen a cedir solars, destaca Molló. N’havia aportat tres a la primera convocatòria i, ara, cinc més. L’alcalde, Pep Coma (Junts), detalla que tots són al carrer del Ritort excepte una parcel·la al carrer del Clot.
A Manlleu, els dos terrenys de la crida d’aquest 2026 corresponen a la nova urbanització dels Rentants: un és de propietat municipal i l’altre, de Proman.
Amb l’objectiu que el pla assoleixi la fita de 50.000 nous habitatges públics el 2030, la Generalitat està desplegant diferents estratègies.
Roda de Ter, Taradell i Planoles són exemples de concursos en què cada municipi va o anirà per compte propi, mentre que Torelló i Centelles s’han agrupat en un paquet amb altres poblacions, entre les quals Esplugues de Llobregat, Tàrrega o la Seu d’Urgell.
Segons l’alcalde Marçal Ortuño (ERC), aquest setembre hi ha prevista la primera reunió amb els promotors.
