La possibilitat que s’enderroqui el bloc de pisos del carrer Hortes de Campdevànol podria ser una realitat a curt termini. L’Ajuntament va convocar un ple extraordinari dilluns per aprovar, amb els vots a favor de l’equip de govern de JxCampdevànol i les abstencions d’ERC i la CUP, la concertació d’un aval bancari de 2.086.702 euros per complir amb la interlocutòria del Jutjat de Primera Instància número 1 de Girona. Els tribunals consideren que cal presentar aquest aval abans de finals d’any pels danys que es puguin produir a tercers de bona fe –els que havien comprat un habitatge d’aquest bloc abans de la publicació de la sentència– en el moment que s’executi l’enderroc.
Per entendre el perquè s’ha arribat a aquest extrem cal remuntar-se al 2006, l’any en què, basant-se en un informe tècnic, es va concedir la llicència d’obres per construir aquest edifici. Alguns veïns de l’immoble del costat van demandar la constructora i el consistori perquè el bloc de pisos nou no respectava la distància que hi ha d’haver entre dues edificacions “per uns 25 centímetres que havia d’haver anat més enrere”. Sigui com sigui, la llicència estava mal donada i el 2009 va sortir la sentència que n’imposava l’enderroc. La batalla judicial s’ha allargat tots aquests anys i el consistori ha intentat arribar a algun tipus d’acord amb els denunciants però no se n’ha sortit. Costa va dir que s’han reunit els advocats de l’Ajuntament i dels veïns afectats per traçar una estratègia conjunta i intentar per totes les vies que no s’hagi de tirar a terra l’immoble –podria ser que només s’hagués d’enderrocar parcialment o una part més petita–, tot i que a Campdevànol ja n’hi ha precedents.
El regidor d’Urbanisme, Joan Manso, va puntualitzar que encara no saben com s’ha d’executar la sentència i que pot ser que a l’Ajuntament “no li costi res o que hagi de pagar 2 o 4 milions d’euros”. Com que encara no se sap l’import real que li costarà al consistori aquest procés, la secretària va dir que, de moment, no té incidència en l’àmbit pressupostari. Això sí, si l’aval s’executa, tal com va dir Costa, “suposaria un impacte molt negatiu pels pressupostos del consistori” en els pròxims anys. El portaveu d’ERC, Toni Riera, ho va qualificar “d’alarmant” i de “cop fort pel poble”, ja que això “desbanca monetàriament l’Ajuntament durant molt temps”. A més, va recordar que els 2 milions d’euros d’aval són gairebé la meitat d’un pressupost anual. De totes maneres, també va dir que el consistori “no hauria de pagar els plats trencats” tenint en compte que “la culpabilitat va ser tècnica i de procediments”.
De fet, si s’arriba a executar l’enderroc d’aquest bloc de pisos, el procediment seguiria i es podrien demanar responsabilitats patrimonials. Manso va apuntar que la clau d’aquesta mala praxi s’ha de buscar en l’arquitecte, el qual “informava favorablement de tota l’actuació, i un alcalde no pot denegar un informe tècnic favorable”. També cal recordar que a l’apartat d’inversions del pressupost 2020, per si arribés el cas, es van arraconar 301.782,18 euros per poder licitar les obres d’enderroc.
L’enderroc de cinc cases de Sant Pere, un precedent
Si l’Ajuntament de Campdevànol ha d’acabar enderrocant el bloc de pisos del carrer Hortes seguirà l’estela del de Sant Pere de Torelló, que el 2014 va haver d’aterrar cinc cases de l’avinguda Atlàntida. El litigi havia començat 13 anys abans, quan un veí va presentar un recurs contenciós administratiu perquè a la parcel·la s’hi van construir cinc habitatges malgrat que l’autorització hauria d’haver estat només per a quatre.
També continua obert el cas de l’hotel de la Roca de Taradell: un veí va denunciar que no complia les normes subsidiàries del plantejament urbanístic pel que fa a ocupació de la parcel·la i distància amb els vials i ja se n’ha hagut de tirar una part a terra.
