Fa més d’un any que es va posar en funcionament el decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i la majoria d’organitzacions ramaderes i agrícoles volen canvis, com la retirada de la quota de nitrogen de referència que es pot posar a cada cultiu. Unió de Pagesos ho discuteix i demana al DARP negociar-ho. Des del DARP, però, no ho preveuen tot i que entenen que queden dos anys per ajustar conceptes.
En el marc d’un seguit de jornades adreçades a la pagesia per abordar qüestions que preocupen el sector, Unió de Pagesos va fer fa uns dies un acte en línia en què va parlar sobre el decret de dejeccions ramaderes, un decret que es va discutir durant més de cinc anys abans de ser aprovat fa un any i mig. Jordi Armengol, membre de la comissió permanent del sindicat, va fer un resum de les modificacions que havien aconseguit en el decret, com ara afegir excepcions en la prohibició de l’ús del ventall a l’hora de fertilitzar o mantenir l’ús del GPS per saber on va el purí fins a 10 quilòmetres, tot i que a partir del 2022 serà a partir de cinc quilòmetres, o que l’assessorament de fertilització obligat pel decret el pugui fer cada ramader si té la formació. Això són alguns exemples, però també demanen més modificacions i una d’aquestes és el canvi en la proposta de limitar amb un nitrogen de referència el purí que es pot fer servir a cada camp agrícola. Aquesta és una mesura que s’aplica a les zones vulnerables i la decisió va lligada a la presentació de la DAN (Declaració Anual de Nitrogen), que en aquests moments ha presentat gairebé tothom. Per alguns ramaders que van participar a la jornada, aquesta limitació suposa “que hi hagi finques on no es podrà fertilitzar amb les dejeccions pròpies però que després faci falta més fertilitzant i se n’hagi d’utilitzar de químic”, i per això va sortir com a proposta que es prevegi, com s’ha fet amb la càrrega ramadera, un índex de nitrogen de referència.
Una de les alteracions de la norma, al seu parer, és que “hi ha granges que ja havien fet els deures, tractant-lo o portant-lo a plantes ja que se’ls limita el que poden posar a la terra fins a un 20% mentre que altres explotacions que no havien fet res en aquest sentit acaben tenint més capacitat d’ús”. En el debat també es va dir que el “mostreig de tipus de terra que hi ha a Catalunya no és rigorós ni suficient per decidir quines zones són vulnerables”. Sense voler “excusar-nos de fer les coses bé, però, hi ha certs cultius que necessiten més nitrogen del que s’atorga i cal veure també la incidència del fòsfor i la potassa”, deia Armengol, que defensa “analitzar la terra”.
L’aplicació del nitrogen de referència es fa en zones amb excedent. I aquest és el cas d’Osona, que pràcticament tota és zona vulnerable i ara mateix no s’hi poden fer ampliacions de granges. Des d’Unió de Pagesos asseguren que “no demanem que es tregui aquest límit de nitrogen perquè no és el mateix Osona que la Noguera, però sí que es tinguin en compte algunes particularitats”.
Unió de Pagesos ja va presentar fa mesos un recurs contra la decisió de la moratòria de no deixar posar més granges en zones vulnerables i d’anar automàticament a una moratòria si la mateixa administració no en fa una revisió abans d’un any. Osona està pràcticament tota en zona vulnerable i quan passi la moratòria només podrà ampliar fent tractament o portant-lo fora.
Elisenda Gillaumes: “Tenim un any per afinar el decret”
La directora general d’Agricultura i Ramaderia del DARP, Elisenda Guillaumes, va explicar divendres al programa … i bona lletra d’EL 9 TV que “tenim un any per afinar el decret”, però també que “la decisió de posar un nitrogen de referència a les zones vulnerables és una línia vermella”. Ara mateix, pràcticament tots els límits de nitrogen de referència estan assignats i això, deia, “ha fet aflorar que hi havia i hi ha competència per les terres i problemes”. A tot plegat s’hi ha d’afegir que el proper març “s’aprovaran les noves zones vulnerables” i és a partir d’aquí que s’anirà afinant el decret, deia, “entenem que cal un procés d’adaptació”.
Guillaumes insistia que el decret es va aprovar per obtenir una “fertilització d’excel·lència” i deia que s’estan fent passos perquè “on el sistema està més tensionat”, en referència a zones vulnerables com Osona, “estan apareixent sistemes de tractament i la recerca del valor en el fertilitzant orgànic”. Guillaumes va afegir que amb els fons europeus hi ha oportunitats d’ajuts al sector.
{{ comment.text }}