Cap a l’hegemonia independentista (2007-2012)

La fragmentació d’ERC com a conseqüència de la seva participació en els governs tripartits (2003-2010) va afavorir l’aparició de la CUP en l’escenari polític de la ciutat. L’independentisme d’esquerres disposava, a partir d’aquell moment, d’una doble oferta: una d’institucional i “possibilista”, i una altra de radical i “antisistema”. A les eleccions municipals del 2007, republicans i cupaires es repartiren els seients municipals que uns anys abans pertanyien exclusivament a ERC. Així doncs, mentre ERC va obtenir el 10% dels vots, i dos regidors, la CUP va tenir el 7,6% i també dos regidors (Laia Jurado i Quim Soler). Malgrat la pèrdua de vots i percentatge, l’aritmètica municipal va afavorir la creació d’un govern de coalició del qual també formarien part els dos regidors republicans. L’independentisme tornava al govern de la ciutat després de l’experiència de l’any 1979 i del 1987. Ara s’encarregarien de dues àrees d’àmbit social. El regidor Joan López portaria Acció Social i Ciutadania, mentre que Gràcia Ferrer s’ocuparia de Joventut, Dones, Salut i Cooperació. Marta Rovira, secretària general d’ERC El període que va del 2007 al 2012 accentuarà l’afebliment d’ERC, que perdrà vots i militants al mateix temps que apareixen, fruit d’aquesta disgregació, formacions com Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència, amb petits nuclis locals a Vic, un dels quals aconseguirà situar un regidor a l’Ajuntament a les eleccions municipals del 2011. Es tractarà d’Iban Lapeira, cap de llista de la candidatura de SI. En aquelles eleccions, la CUP va revalidar els dos regidors (Laia Jurado i Georgina Rieradevall), igual que ERC (Joan Ballana i Joan López), que tornà a formar govern, aquesta vegada en una coalició amb CiU, de la qual havien quedat exclosos els socialistes. Cal destacar un fet d’aquesta època, l’elecció, en el marc del XXVè Congrés del partit (2008), com a secretària de política internacional d’ERC de la militant vigatana Marta Rovira, futura secretària general a partir del 2011, diputada al Parlament de Catalunya (2012-2017) i secretària de l’Aliança Lliure Europea (2008-2012). D’altra banda, la secció local dels republicans tindrà com a president Raül Presseguer (2007-2010) i a partir de 2010 l’exregidor Josep Maria Font, el qual promourà la recuperació del butlletí local Lluita. En aquesta fase també es consolida el grup local de Solidaritat Catalana per la Independència, animat per l’èxit electoral de les municipals del 2011, al qual havia precedit un bon resultat a les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre del 2010, moment en què SI va ser la segona força política més votada a Vic amb 1.856 vots (10%), mentre que ERC va aconseguir-ne 1.353 (7,83%). A les eleccions de 2007, la CUP va entrar per primer cop a l'Ajuntament de Vic L'AMI es crearà per iniciativa de l'alcalde de Vic Josep M. Vila d'Abadal A partir del XXVIè Congrés d’ERC, quan aquesta formació política ja no pertany al govern de la Generalitat i s’ha instaurat una nova direcció, que presideix l’historiador i eurodiputat Oriol Junqueras, i que compta amb Marta Rovira com a secretària general, el republicanisme local torna a revifar. El mateix any 2011, a les eleccions al Congrés dels Diputats, ERC aconsegueix el 15,06% dels vots a Vic, mentre que uns mesos més tard a les eleccions al Parlament, que el president de la Generalitat Artur Mas ha avançat amb la promesa de realitzar un referèndum d’autodeterminació, els republicans obtenen a Vic el 19,74% dels vots, mentre que la CUP aconsegueix el 4,69% i Solidaritat Catalana per la Independència el 3,6%. Encara queden lluny els resultats del 2003, quan ERC va obtenir el 28,3% dels sufragis a Vic, però es comença a dibuixar un escenari local en què l’independentisme serà la força hegemònica a la ciutat. En aquell 2012, l’Assemblea Nacional Catalana està constituint una potent delegació a Vic, l’Associació de Municipis per la Independència s’havia creat a finals del 2011 per iniciativa de l’alcalde Josep Maria Vila d’Abadal (CiU) i Òmnium Cultural fa temps que té una activa delegació local. L’altra cara d’aquest dinamisme independentista és la crisi dels partits menors que es van crear com a conseqüència de les baralles a ERC. Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència es difuminaran enmig d’aquesta efervescència nacionalista. Tot i així, tant Solidaritat Catalana per la Independència, com Reagrupament Independentista participaran en les eleccions municipals del 2015. El primers amb una candidatura pròpia que no obtindran representació, els segons integrant-se a la llista guanyadora de CiU, i aconseguint, per tant, situar Josep Ramon Soldevila a l’equip de govern de Vic. El procés Hi ha tres fets que indiquen que el 2012 va ser un any clau per al començament d’una nova etapa en la trajectòria de l’independentisme: la creació de l’Assemblea Nacional Catalana (10 de març), la massiva manifestació que aquesta entitat va convocar, juntament amb Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, amb el lema “Catalunya, nou estat d’Europa” (11 de setembre) i la convocatòria anticipada d’eleccions al Parlament de Catalunya (25 de novembre), a les quals la candidatura que encapçalava Artur Mas, el president de la Generalitat en aquella època, va acudir amb el compromís de fer efectiu el dret a l’autodeterminació. Tot el que ha succeït a partir d’aleshores cal emmarcar-ho en el que s’ha anomenat “el Procés”, entès com el conjunt d’esdeveniments que han condicionat el debat polític i social a Catalunya durant els darrers anys, i que s’han succeït al voltant del dret d’autodeterminació. En aquest període, que culmina, en l’àmbit local de Vic i possiblement també en el més general de Catalunya, els més de noranta anys d’història de la fracció política del catalanisme que defensa la creació d’un estat propi, l’independentisme s’ha constituït a la capital d’Osona com la força absolutament hegemònica. Això s’ha evidenciat en totes les conteses electorals que s’han realitzat a la ciutat en els darrers anys, però s’exemplifica especialment en les eleccions municipals del maig del 2019, moment en què Junts per Catalunya, ERC i CUP arreplegaren el 78% dels vots, fet que significava que dels 21 regidors del consistori 20 havien estat elegits en aquestes candidatures. El catalanisme naixerà a Vic a finals del segle XIX, fruit d’una època en què la política catalana encara està per “nacionalitzar”, en el sentit que el localisme té un pes molt important en l’activitat pública, amb unes característiques pròpies (conservador i pairalista), que el diferencien de les formulacions particularistes sorgides a d’altres indrets del país, tot i que de la capital d’Osona sortiran alguns dels dirigents de La Lliga Regionalista (Raimon d’Abadal, Narcís Verdaguer i Callís, Ramon d’Abadal i de Vinyals). Contràriament, l’independentisme creixerà ja des dels seus orígens molt lligat al moviment general del país. Des d’aquest punt de vista, podríem dir que el seu desenvolupament és una de les primeres mostres de “modernitat” política en l’àmbit local de la capital d’Osona. Aquesta vinculació orgànica serà una de les característiques del moviment independentista local, que oferirà a aquesta fracció alguns dels seus líders nacionals, com Francesc Maria Masferrer, president del Partit Nacionalista Català, Àngel Colom i Marta Rovira, secretaris generals d’Esquerra Republicana, o Francesc Codina, membre del Comitè Central del Partit Socialista d’Alliberament Nacional, un dels líders de l’esquerra independentista durant els difícils anys de la clandestinitat i fundador de Nacionalistes d’Esquerra.

Cap a l’hegemonia independentista (2007-2012)

5 anys de la Covid 19: Ser pares en ple estat d’alarma

Cinc anys de la Covid 19: L’impacte en l’educació

Condemnen a 13 anys de presó el conductor que va provocar l’accident mortal a la C-17 on va morir una jove de Torelló

Accident amb tres vehicles implicats a la C-17 a Balenyà

LA PREGUNTA

Creu que Carlos Mazón ha de dimitir com a president de València?

Troben mort un home en un caixer a Roda

Tallat el pont de la Coromina de Torelló per crescuda del Ter

El conductor que va causar l’accident mortal de la C-25 va canviar de sentit dins el túnel de Fontfreda

Troben el cos sense vida del santjoaní sepultat per una allau a Armènia

"Hauríem de donar més importància a la vida"

Intenten ocupar una casa a Sant Julià de Vilatorta

Així canviarà el Baix Vila de Manlleu amb l'ampliació de Prasfarma

El Ter multiplica per 15 el seu cabal

Mario Vaquerizo felicita unes amigues de Torelló disfressades d'ell: "M'heu copiat l'estilisme estupendament"

Accident amb tres vehicles implicats a la C-17 a Balenyà