“Des de la pandèmia la gent llegeix més. Aquí ho hem notat”

Després de 36 anys al capdavant de la llibreria papereria Yupi’s de Castellterçol, Carme Molina es jubilarà aquest 2026. Parlem amb ella de la seva història (abans havia treballat en un taller mecànic) i de com de satisfactori és que un client torni agraït per una bona recomanació. Com heu viscut l’últim Sant Jordi?Va ser especial per diverses circumstàncies, a part de tractar-se de l’últim. He tornat a ser àvia i, per tant, la meva filla, que és la que m’ajuda, no hi era. Està de baixa, però tot molt bé, ajudada per moltes amigues i col·laboradors. Per Sant Jordi la gent sempre respon. També penso que, com que la meva filla muntarà una llibreria, no és deixar-ho del tot. Evidentment que serà seva, però suposo que en dates assenyalades segur que trauré el cap. Anem al principi de tot: com surt la idea d’obrir una papereria i una llibreria a Castellterçol?A mi sempre m’ha agradat molt llegir, era la meva il·lusió. Treballava des de feia molts anys en un taller mecànic, però va sortir la possibilitat d’una llibreria del poble que es traspassava. Em vaig tirar a la piscina. Enfocar-ho d’una manera romàntica, aquí almenys en aquell moment no podia ser, de manera que vaig engegar una típica llibreria de poble, també papereria, i que hi ha de tot. Eren temps que de premsa, per exemple, se’n venia molta més que ara. Quin és el canvi més gros que ha vist al llarg d’aquests més de 30 anys?Des que ha entrat el món d’internet, tot ha canviat moltíssim. Avui sobretot se’ns demanen impressions, mentre que abans fèiem de quiosquers. Un diumenge havíem arribat a vendre 500 diaris. Fa vuit anys vam decidir de treure’ns la premsa. A part que dona moltíssima feina, el marge econòmic és baix. Va ser una decisió important i no ens n’hem penedit mai. Hem tingut temps per a altres coses, com ara els llibres. Quin volum del negoci representa la llibreria?Entre un 20% i un 25%. Des de la pandèmia ha anat creixent. La gent llegeix més. Sobretot la literatura juvenil ha augmentat i crida més l’atenció. La gent ve a comprar amb una idea clara o necessita consell?Depèn. Hi ha qui ve a buscar un llibre determinat. Si no el tenim, el demanem, i en 24 o màxim 48 hores és aquí, de manera que molta gent ens n’encarrega. N’hi ha d’altres que diuen “no sé què vull llegir”, però més o menys apunten una temàtica. Aleshores entra en joc l’ofici de llibretera. La satisfacció és que tornin i et diguin: “Ah, aquell llibre em va agradar molt!” Algun moment que recordi amb especial il·lusió?N’hi ha molts, però ja que parlem de llibres, en una de les presentacions de Sant Jordi vam tenir la Dolores Redondo, l’any 2013, abans que fos coneguda, quan presentava El guardià invisible. Va ser molt bonic i jo l’he anat seguint a tots els nous llibres que ha tret. Fins i tot em va convidar a Bilbao. És una persona molt propera encara que s’hagi tornat molt mediàtica. Per aquí, de fet, hi han passat diversos escriptors...Sí, Martí Gironell, el Rafael Nadal, la Blanca Busquets, l’Enatu Domingo, la Lorena Franco i molts altres. Què diria a una jove que vulgui agafar una llibreria en un poble petit? L’exemple de la seva filla, com l’anima?Que endavant. Hauria estat el meu somni anar per aquí. Quan la meva filla em va dir que s’hi volia dedicar, em va fer molta il·lusió.

Bad Request