El 2020 deixa a Osona i el Ripollès dades positives pel que fa al creixement de població. En totes dues comarques es va assolir l’1 de gener de 2020 un increment important respecte a la mateixa data del 2019, posicionant-les en un lloc més favorable pel que fa a xifres. El creixement més important l’ha tingut Osona, que segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va incrementar en 2.881 habitants –un 1,19% més que el 2019– i es va posicionar ja per sobre de la barrera dels 163.000 habitants. Per la seva banda, el Ripollès continua en la mateixa tònica de l’any passat, mantenint-se lleugerament per sobre de la franja dels 25.000 habitants, però amb un increment global de 166 persones –que suposa un 0,29% més– que li permet arribar a una població de 25.253 habitants.
En termes relatius, els municipis que més van créixer a data d’1 de gener de 2020 van ser Santa Maria de Besora, Sant Boi de Lluçanès i Vidrà a Osona, amb 11, 39 i 10 nous habitants, respectivament, i Vilallonga de Ter, Vallfogona de Ripollès i Toses a la comarca ripollesa, amb 30, 16 i 7 nous habitants. Malgrat aquesta dada, en termes absoluts, el creixement viscut per totes dues comarques es deu, principalment, a l’increment de població que han patit les seves respectives capitals, Vic i Ripoll, ja que suposen pràcticament el 50% del creixement a Osona i més del 70% al Ripollès. A la capital osonenca, l’increment en 1.416 persones viscut l’any passat situa la ciutat amb 47.630 habitants, mentre que Ripoll n’acumula ja 10.803 segons les dades publicades per l’INE, malgrat que els comptes publicats pel consistori ripollès situen aquesta xifra en 10.865 nous habitants, 62 menys.
La gran majoria de municipis de totes dues comarques, concretament 47 del total de 69 que hi ha, han registrat un creixement que oscil·la entre el 0,23% i el 6,83%, però també es denoten davallades importants de pobles més petits com Tavertet (que ha perdut un 5,71 de la seva població) o Vallfogona (amb una pèrdua que se situa al voltant del 5,10%). D’aquesta manera, les dades de població també consoliden encara més una tònica habitual en els darrers anys, mostrant una important concentració de persones a les grans ciutats o a l’eix de la C-17, municipis que, en termes generals, no han registrat pràcticament pèrdues de població segons les dades publicades per l’INE. Amb tot això, però, les dades encara no comptabilitzen les possibles variacions de població que s’hagin pogut registrar arran de la pandèmia de la Covid-19, ja que tant els saldos migratoris com el creixement natural pertanyen a l’increment registrat al llarg de tot el 2019.
