Crònica d’un “desmantellament”

La direcció i els treballadors de Pascual, a Gurb, van signar divendres l’acord per tancar l’ERO abans d’abaixar la persiana d’una fàbrica que Casa Tarradellas destinarà a la producció de mozzarella. Els treballadors marxen dolguts d’una companyia que sentien com a pròpia. L’empresa situa les indemnitzacions entre un 65% i un 125% per sobre dels mínims legals i assegura que continuarà recollint llet de ramaders catalans.Dijous, 23 de juliol. Són les 6 del matí i un autocar surt de Gurb direcció a Madrid amb una cinquantena de treballadors de Leche Pascual. Anar a Madrid és l’última bala que els queda després d’un procés de negociació tan llarg com incòmode per a una plantilla que en molts casos va entrar al món laboral en aquesta planta i hi ha crescut professionalment. “No teníem comitè. Confiàvem plenament en l’empresa”, explica Cristina Berjón. Té 36 anys i ha passat mitja vida a Pascual. Va entrar-hi amb 18 i sempre ha fet la mateixa feina. “Estava a recepció de llet. Rebia els camions que venien de les granges, analitzàvem la mostra de cada cisterna i si l’analítica sortia bé, descarregàvem i cap a envasar. Em van proposar canvis moltes vegades, però estava còmoda en aquell lloc.”L’autocar avança cap a Madrid. L’objectiu, fer arribar una carta a Tomás Pascual Gómez-Cuétara, president de la companyia, que a principis de segle va decidir fer una planta a Gurb per intentar esmorteir els efectes d’un boicot després d’anunciar que deixarien de comprar llet als ramaders catalans.A Gurb, hi van trobar un grup de gent jove amb ganes de menjar-se el món que van créixer professionalment amb Pascual i van fer créixer la fàbrica. “Sempre ens van dir que les persones eren el primer i durant molts anys va ser així: qualsevol moviment que hi havia se’ns comunicava, com quan ens van dir que envasaríem per a Llet Nostra o Lidl. Ens parlaven dels valors de l’empresa familiar i nosaltres aquí també vam formar una gran família”, explica Berjón. “Quan se’ns va demanar treballar 12 hores, durant la pandèmia, hi vam ser perquè crèiem en l’empresa.”Però van arribar a Madrid, a les oficines de Pascual, i s’hi van trobar un desert. Tomás Pascual no els va atendre. Va tornar molt decebuda Lídia Sánchez, una de les treballadores de Pascual que ha liderat el procés de negociació en nom de la plantilla, formant part del comitè d’empresa que s’ha constituït en els últims mesos a correcuita. “Ningú ens va sortir a rebre. També esperava una trucada, que mai ha arribat.”L’objectiu del viatge a Madrid no es va assolir, però “a l’autocar ens ho vam passar bé. M’emporto un record preciós”, explica Mireia Serra. Ella fa 15 anys que és a l’empresa. Va entrar-hi el 2011, pràcticament acabada de llicenciar en Biologia. “Va ser la meva segona feina. Vaig entrar al laboratori de microbiologia. Pascual sempre ha fomentat la promoció interna i més tard vaig passar a fer prevenció i també m’he fet càrrec de les ISO. Quan entrava personal nou, m’encarregava d’una part de la formació i sempre preguntava si coneixien algú de la fàbrica perquè era la millor carta de presentació.”Però tota aquesta història, totes les històries teixides al llarg de 22 anys a la planta de Leche Pascual a Gurb, es van començar a estroncar el setembre de l’any passat quan EL 9 NOU publicava que Casa Tarradellas i Leche Pascual iniciaven un període de col·laboració per explorar la possibilitat de produir mozzarella a la fàbrica de llet.“Vam demanar informació i vam trobar estrany que no ens informéssin de res. L’empresa sempre havia sigut transparent.” I aquesta vegada, silenci. “Ens deien que no passava absolutament res”, explica Pedro Chuecos, que ha estat en dues etapes a Pascual. La primera va ser breu, d’un any, i la segona va començar en plena pandèmia de covid-19, el 2020: “Vaig tornar pel bon ambient que hi havia a l’empresa i la companyonia.”En realitat hi havia molt més que una col·laboració. El juny del mateix 2025 Tomás Pascual i Anna Tarradellas havien signat a Vic, davant de notari, un acord de compravenda de la planta de Pascual. Una operació que el Col·lectiu Ronda, el grup d’advocats que ha assessorat els treballadors de Gurb en aquest procés final, xifra en 20,4 milions. I, de fet, en aquest darrer any, Pascual ha estat pagant lloguer per continuar operant a la planta que va construir. Rere aquell anunci van anar venint més moviments que, juntament amb el silenci de la direcció, no feien més que generar neguit entre els treballadors.“Al novembre un equip d’UHT se’l van endur a Aranda sense cap justificació. Sense la màquina vèiem més limitada la producció i ens argumentaven que aquí ja no feia falta”, explica Serra, que encara es va sorprendre més quan va veure que es “començava a contractar personal a través d’ETT, amb l’argument que no trobaven treballadors a Osona. Mai s’havia fet”. Davant aquesta “successió de coses estranyes, no ens cansem de demanar a la direcció que ens expliqui què passa, perquè no ho entenem”. Cap resposta, però més moviments. “Vèiem els enginyers que treballen per a Casa Tarradellas prenent mides a la fàbrica. No era una aliança. Era el desmantellament. Havíem construït això junts. Vam aixecar la planta entre tots i l’estaven desmantellant davant nostre.”Fins que de nou EL 9 NOU publicava per Setmana Santa que la col·laboració entre Pascual i Tarradellas avançava i dues setmanes més tard l’empresa lletera, aquesta vegada sí, reunia els treballadors per anunciar la fi de l’activitat el 31 de juliol. “Va ser un pal dur”, admet Èric Leon. Aquest jove de Sant Quirze de 23 anys va ser la penúltima persona a entrar a treballar a Pascual, l’octubre de 2024, després d’acabar un grau superior de tècnic de laboratori. S’encarregava de comprovar l’esterilitat de la llet. “Aquí hi estava bé, tranquil. No pensava que s’acabaria tan d’hora.”Començava un altre calvari: la negociació. Mesos durs on s’ha posat a prova la salut mental dels treballadors. “Hem de partir de la base que Pascual volia que marxéssim amb una baixa voluntària a canvi d’una oferta a Casa Tarradellas que tampoc oferia garanties. Ens estaven estafant”, diu Serra, que lamenta el silenci dels primers mesos per part de l’empresa: “Si ho haguéssim començat a parlar abans, hauríem trobat punts d’entesa.”Després va venir l’oferta de recol·locacions a Aranda de Duero i finalment la proposta d’indemnització equivalent a un acomiadament improcedent: 33 dies de salari per any treballat i en els contractes anteriors al febrer de 2012, 45 dies per aquest primer període. És l’acord que es va acabar signant divendres sota la botzina, “a disgust i en una reunió superfreda en què ni tan sols es van dirigir a nosaltres”, diu Lídia Sánchez.És hora de “reinventar-se” després de tota una trajectòria en una fàbrica i un sector amb poques alternatives a l’entorn. Deixar passar l’estiu per fer el dol i tornar a començar.

Crònica d’un “desmantellament”

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l’acomiadament improcedent

“El que més ens dol és la falta de lleialtat per part de Pascual”

Els treballadors de Leche Pascual reprenen les mobilitzacions i es manifestaran aquest dijous a Madrid

Una proposta d’indemnitzacions fa desconvocar la vaga a Pascual

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l'acomiadament improcedent

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

Una petita experiència gastronòmica

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Dimecres comença una prova que afectarà 10.000 vehicles diaris a Vic

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l'aigua

Convivencia Cívica Catalana demana retolar en castellà a Vic