“Volem que ens escoltin abans de legislar”

Quina ha de ser la interlocució amb l'administració i què n'esperen d'ella?La interlocució amb l’administració ha de ser útil, directa i constant, no un exercici de burocràcia ni un festival normatiu allunyat de la realitat del camp. L’administració ha d’estar al servei del sector, i no a l’inrevés. Des de JARC defensem que govern i conselleria d’Agricultura han de treballar colze a colze amb els representants escollits per la pròpia pagesia —professionals que viuen del camp 365 dies l’any, i que coneixen millor que ningú les necessitats reals de les explotacions. Com a organització amb forta representació davant del govern, l’Estat i Brussel·les, i pertanyent a COAG, esperem fets i no titulars de premsa, compromisos i no paraules buides. Volem que l’administració escolti abans de legislar, faciliti en lloc de posar obstacles i acompanyi en lloc de fiscalitzar constantment. El sector necessita un Govern que actuï, que resolgui i que no improvisi. En relació amb l'administració, quines petites coses, que no necessitin de grans inversions, us farien el dia a dia més fàcil?La resposta és simple i urgent: desburocratitzar. Els pagesos i ramaders dediquen massa hores a tràmits, informes, justificacions i normatives que sovint canvien sense sentit pràctic. Reduir aquesta càrrega no hauria de ser missió impossible, però ho és perquè sembla que desfer burocràcia és més difícil que crear-ne. JARC, que ja fa assessorament tècnic i acompanya en gestions com la DUN, DAN, assegurances o ajuts diversos, coneix perfectament el desgast que suposen els tràmits. Per això insistim que cal eliminar traves absurdes, cal simplificar processos i cal confiar en el professional del camp. Amb menys burocràcia, el sector guanyaria temps, recursos i salut mental. Venim d'una any crític pel que fa a les malalties del bestiar i des de la comunitat científica s'alerta que anirà a més. Com s'ha d'abordar aquesta situació?El risc sanitari és real i en creixement. L’excés de fauna salvatge juga un paper determinant com a principal vector en la transmissió de malalties, generant un alt risc. Tot i que les granges han fet grans inversions en bioseguretat, la presència massiva de fauna salvatge, com pot ser els senglats —que poden actuar com a vector de PPA i altres malaties— fa que qualsevol descuit, fins i tot un simple aliment contaminat, pugui posar en risc tota la producció porcina catalana. El mateix passa amb la influença aviària: les explotacions poden estar preparades, però les migracions i la proximitat d’aiguamolls actuen com una amenaça contínua. Per tot això, JARC reclama suport per realitzar inversions en bioseguretat i no dependre de factors externs, suport econòmic immediat per a les explotacions afectades per malalties i mesures de control eficaces sobre la fauna salvatge. La responsabilitat no pot recaure sempre sobre el productor. La fauna cinegètica i salvatge és un problema per als ramats en extensiu? Com s'ha d'abordar?Sí, és un problema greu i creixent. Els ramaders d’extensiu ho pateixen cada dia: atacs, pèrdues, estrès dels animals i danys constants. La solució no passa per més informes o estudis, sinó per escoltar directament els ramaders i donar-los suport real i no simbòlic, mesures de control poblacional més eficients, indemnitzacions justes i ràpides i flexibilitat normativa i infraestructures o altres mitjans per protegir els ramats. Sense ramaders, no hi ha territori cuidat ni aliments de qualitat. La sobirania alimentària avui és una utopia? En quina situació deixa a la pagesia catalana tractats com el Mercosur?La sobirania alimentària no hauria de ser una utopia, sinó un objectiu estratègic del país. Produir aliments per a la població catalana és de sentit comú, però els interessos econòmics globals i tractats com el Mercosur compliquen aquest escenari. Tractats comercials que permeten importar productes elaborats amb normatives més laxes i costos molt més baixos desestabilitzen el sector local. És impossible competir si no es demanen les mateixes exigències a tothom. Per això, JARC defensa que la ciutadania tingui eines per prioritzar producte local, els governs exigeixin igualtat de condicions als productes importats i no es posin barreres absurdes als productors catalans No demanem privilegis, sinó justícia i coherència. Cada cop hi ha menys pagesos i menys explotacions. Aquesta regressió té solució? Quines?Sí, però cal voluntat política i mesures valentes. Actualment, mantenir-se al sector sovint implica dimensionar l’explotació, invertir en competitivitat, reduir costos, fer-se més sostenible i diferenciar-se al mercat. Tot això requereix grans inversions, i no tothom pot assumir-les, especialment qui està a prop de la jubilació i no té garantit el relleu generacional. JARC treballa precisament per revertir aquesta situació, especialment, acompanyant joves que volen començar al sector, formant-los i assessorant-los en tots els tràmits, projectes i ajuts, impulsant un model agrari jove, professional i arrelat al territori. Sense un relleu generacional fort, el sector no té futur. Però quan s’hi aposta, el camp es revitalitza.

“Volem que ens escoltin abans de legislar”

“Amb la burocràcia fa temps que ens hem passat de rosca”

“Són compatibles els canals curts amb el Mercosur”

“És urgent i necessari un canvi total de direcció”

Tomben les al·legacions del pastor de Rocabruna ‘Toti’ Juanola, suplent en una mesa de les eleccions agràries

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu

Aquell local d'adolescents

Trànsit recomana als conductors evitar la C-17 aquest matí

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Els Mossos atribueixen a una intoxicació per fum la mort dels joves de Manlleu

Una veïna del bloc de Manlleu afectat per l'incendi: "Per sort estic viva i ho puc explicar"

Especial El 9 Informatiu per l'incendi mortal de Manlleu

Bolca un camió a la C-17 a Tagamanent