Quina ha de ser la interlocució amb l’administració i què n’esperen d’ella?
La interlocució amb l’administració ha de ser útil, directa i constant, no un exercici de burocràcia ni un festival normatiu allunyat de la realitat del camp. L’administració ha d’estar al servei del sector, i no a l’inrevés. Des de JARC defensem que govern i conselleria d’Agricultura han de treballar colze a colze amb els representants escollits per la pròpia pagesia —professionals que viuen del camp 365 dies l’any, i que coneixen millor que ningú les necessitats reals de les explotacions. Com a organització amb forta representació davant del govern, l’Estat i Brussel·les, i pertanyent a COAG, esperem fets i no titulars de premsa, compromisos i no paraules buides. Volem que l’administració escolti abans de legislar, faciliti en lloc de posar obstacles i acompanyi en lloc de fiscalitzar constantment. El sector necessita un Govern que actuï, que resolgui i que no improvisi.
En relació amb l’administració, quines petites coses, que no necessitin de grans inversions, us farien el dia a dia més fàcil?
La resposta és simple i urgent: desburocratitzar. Els pagesos i ramaders dediquen massa hores a tràmits, informes, justificacions i normatives que sovint canvien sense sentit pràctic. Reduir aquesta càrrega no hauria de ser missió impossible, però ho és perquè sembla que desfer burocràcia és més difícil que crear-ne. JARC, que ja fa assessorament tècnic i acompanya en gestions com la DUN, DAN, assegurances o ajuts diversos, coneix perfectament el desgast que suposen els tràmits. Per això insistim que cal eliminar traves absurdes, cal simplificar processos i cal confiar en el professional del camp. Amb menys burocràcia, el sector guanyaria temps, recursos i salut mental.
Venim d’una any crític pel que fa a les malalties del bestiar i des de la comunitat científica s’alerta que anirà a més. Com s’ha d’abordar aquesta situació?
El risc sanitari és real i en creixement. L’excés de fauna salvatge juga un paper determinant com a principal vector en la transmissió de malalties, generant un alt risc. Tot i que les granges han fet grans inversions en bioseguretat, la presència massiva de fauna salvatge, com pot ser els senglats —que poden actuar com a vector de PPA i altres malaties— fa que qualsevol descuit, fins i tot un simple aliment contaminat, pugui posar en risc tota la producció porcina catalana. El mateix passa amb la influença aviària: les explotacions poden estar preparades, però les migracions i la proximitat d’aiguamolls actuen com una amenaça contínua. Per tot això, JARC reclama suport per realitzar inversions en bioseguretat i no dependre de factors externs, suport econòmic immediat per a les explotacions afectades per malalties i mesures de control eficaces sobre la fauna salvatge. La responsabilitat no pot recaure sempre sobre el productor.
La fauna cinegètica i salvatge és un problema per als ramats en extensiu? Com s’ha d’abordar?
Sí, és un problema greu i creixent. Els ramaders d’extensiu ho pateixen cada dia: atacs, pèrdues, estrès dels animals i danys constants. La solució no passa per més informes o estudis, sinó per escoltar directament els ramaders i donar-los suport real i no simbòlic, mesures de control poblacional més eficients, indemnitzacions justes i ràpides i flexibilitat normativa i infraestructures o altres mitjans per protegir els ramats. Sense ramaders, no hi ha territori cuidat ni aliments de qualitat.
La sobirania alimentària avui és una utopia? En quina situació deixa a la pagesia catalana tractats com el Mercosur?
La sobirania alimentària no hauria de ser una utopia, sinó un objectiu estratègic del país. Produir aliments per a la població catalana és de sentit comú, però els interessos econòmics globals i tractats com el Mercosur compliquen aquest escenari. Tractats comercials que permeten importar productes elaborats amb normatives més laxes i costos molt més baixos desestabilitzen el sector local. És impossible competir si no es demanen les mateixes exigències a tothom. Per això, JARC defensa que la ciutadania tingui eines per prioritzar producte local, els governs exigeixin igualtat de condicions als productes importats i no es posin barreres absurdes als productors catalans No demanem privilegis, sinó justícia i coherència.
Cada cop hi ha menys pagesos i menys explotacions. Aquesta regressió té solució? Quines?
Sí, però cal voluntat política i mesures valentes. Actualment, mantenir-se al sector sovint implica dimensionar l’explotació, invertir en competitivitat, reduir costos, fer-se més sostenible i diferenciar-se al mercat. Tot això requereix grans inversions, i no tothom pot assumir-les, especialment qui està a prop de la jubilació i no té garantit el relleu generacional. JARC treballa precisament per revertir aquesta situació, especialment, acompanyant joves que volen començar al sector, formant-los i assessorant-los en tots els tràmits, projectes i ajuts, impulsant un model agrari jove, professional i arrelat al territori. Sense un relleu generacional fort, el sector no té futur. Però quan s’hi aposta, el camp es revitalitza.
