Recorda el moment d’entrar a La Flama de Vic i demanar per una taula on hi havia d’haver 10 persones, i també que quan els cambrers n’hi van indicar una no sabia si era la correcta, ja que no coneixia cap de les cares amb qui havia quedat per sopar.
Aquesta experiència, del vigatà Guillem Blancafort, és un exemple de les que propicia Bondy, una aplicació que en sis mesos ha generat una comunitat d’unes 200 persones d’Osona i rodalia que queden per fer plans.
La primera pantalla és semblant a la de Tinder –carrusel de propostes que l’usuari va passant mentre valora–, però a partir d’aquí ha evolucionat fins a un grup de WhatsApp de la comarca on es llancen propostes.
En Guillem, com Francesc Fradera, Àngel Moncunill i Marta Osante en formen part.
Dimarts ho explicaven a EL 9 NOU en una trobada al City Arms, emblemàtic bar de Vic i també important per al grup, ja que és, de fet, on en Cesc i altres persones van engendrar la primera quedada amb segell osonenc. Era fa mig any, i des de llavors les propostes s’han multiplicat.
Tant com integrants de la comunitat, a vegades 4 o 5, a vegades 10, altres cops 20… Han anat junts a concerts, a veure el cel de nit a Montserrat i al Matagalls o, entre altres, a fer camí de ronda i entaular-se al voltant d’una bona paella d’arròs.
També hi va haver pla aprofitant el pont de la Diada –un viatge a Logronyo–, i n’hi ha previst aquest cap de setmana, quan faran una excursió a muntanya amb l’afegit de dormir en un refugi. L’únic requisit, diuen des del grup, “és ser bona persona i tenir més de 18 anys”.
Tots admeten que el primer dia hi ha nervis, allò de trencar el gel, però després és tan senzill com xerrar i tenir ganes de passar-s’ho bé: “Nosaltres hem arribat a plorar de riure!”. “I no deixem de ser un reflex de la societat, cadascú és fill de la seva mare i del seu pare, però hi ha molt bon rotllo.”
En el cas de la Marta, que viu a Sant Miquel de Balenyà però és de Logronyo, Bondy ha estat la palanca per conèixer gent més enllà de la feina: “Hi ha una edat que costa molt fer amics. Cadascú té la seva vida i els cercles són tancats”.
Ella va debutar amb el grup en un concert de tribut al rock català a La Cabra, gènere musical que fins llavors completament desconeixia: “Abans vam fer el got aquí al City i amb l’altra noia que hi havia vam parlar de gats”. “Sí, jo no sabia massa què dir…”, hi afegeix en Cesc abans d’esclatar a riure.
Perfils de gent que arriba d’altres llocs, com la Marta, és dels més habituals a la comunitat, juntament amb persones que han sortit de relacions sentimentals. Ara bé, no és qüestió d’edat –els integrants van dels 20 als 50 anys–, sinó “d’actitud i de coincidir en un determinat moment de la vida”.
Les converses privades, per exemple, d’entrada no estan permeses, ja que “no som Tinder, sinó una xarxa social on lliurement proposar i sumar-se a plans”.
L’Àngel entrava al grup per Sant Joan: “Vaig decidir passar el pont a l’Empordà, amb la furgoneta, i la proposta del camí de ronda m’encaixava. En cas que no hagués fluït, sempre tenia l’escapatòria de tirar-me a l’aigua i desaparèixer”. Sortosament no va fer falta, perquè “ens vam entendre molt bé”.
Com a tot arreu, al grup hi ha gent més activa a l’hora de proposar i un percentatge que s’ho mira i va seguint-ho en silenci, però la sort és que “l’assistència és sempre alta a partir del moment que algú s’apunta a un pla”.
A l’estiu han triomfat amb vesprejos al Club Tennis Manlleu i, mentre això ja va quedant al retrovisor, creix la cartera de propostes de cara a les pròximes setmanes, des de muntar una cita periòdica de jocs de taula fins a un taller de pizzes, concerts, o, per la castanyada, sortida a PortAventura.
