El malson arrenca a primera hora de dilluns en una masia entre els termes municipals de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló. Txevi Buigas, guarda forestal de 48 anys, fa unes setmanes que ha canviat el seu lloc de residència, deixant Folgueroles –on continua tenint un lligam molt intens– per la Vall del Ges. De nit, i en una casa on dormen un pare acompanyat del seu fill gran de 10 anys –el petit, de 9, no hi era–, els agents especials de la Guàrdia Civil entren a punta de pistola i aixafant totes les portes que els apareixen pel camí fins a les habitacions. “Al suelo! Al suelo”, crida la policia fent sortir del llit i en roba interior els dos membres de la mateixa família, que queden estirats al terra del menjador, un al costat de l’altre, mentre comença l’escorcoll del domicili. Entre les diverses pertinences que s’emporten n’hi ha alguna de ben curiosa, com un llibre dedicat al referèndum de l’1 d’octubre, així com també el carnet d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual Txevi Buigas és militant, i en una anterior etapa fins i tot n’havia estat cap de llista i portaveu de la secció local a Folgueroles.
Poc després, separen en diferents habitacions el pare i el fill, i els agents telefonen a la mare, que es troba a Folgueroles en un altre domicili, perquè vingui a buscar la criatura. No li diuen el motiu. Només que truquen de part de la Guàrdia Civil i que hi vagi. El nerviosisme després d’aquestes paraules és evident, i força afectada utilitza una potència que encara mou els pobles petits: demanar ajuda al veí. Es produeix la circumstància que el veí a qui demana auxili és Xavier Roviró, actual alcalde folguerolenc, que no dubta ni un moment a acompanyar la seva amiga i convilatana. “Ens van fer quedar a l’entrada de la finca. Ens van identificar i ens van dir que ens esperéssim. Al cap de poca estona van arribar el nen i el gos. No ens van deixar veure en Txevi, i vam haver de tornar cap a Folgueroles sense cap explicació”, recorda Roviró, que afegeix indignat, “tal com el fill explica la intervenció fa plorar. No hi va haver cap respecte per la intimitat ni per la presumpció d’innocència”. I és que el dia abans dels fets, diumenge, la presència d’un vehicle desconegut a la zona va aixecar les sospites dels veïns, en alerta per possibles robatoris. La Guàrdia Civil ja vigilava la zona amb agents de paisà, i per tant podia confirmar amb certa facilitat i exactitud que a la casa només hi havia una persona acompanyada d’un menor en la nit que van entrar a fer la detenció a la masia de Sant Pere.
Roviró coneix bé Txevi Buigas i en aquesta setmana de commoció en l’entorn del detingut les seves paraules han ressonat amb força a les places de Vic i Folgueroles, llocs que han acollit les concentracions de suport més nombroses: “No li trobaran res perquè en Txevi és un home de pau”, va deixar anar el dia mateix de les detencions al vespre a la capital d’Osona, construint una frase que s’han fet seva totes les persones que coneixen Buigas, que no és pas poca. A Folgueroles, per exemple, on hi ha format família després d’arribar procedent del barri de Sants de Barcelona i establir-se en un primer moment a Vilanova de Sau, és complicat trobar algun veí o veïna que no hagi tingut algun vincle amb ell en algun moment de la seva vida: a les entitats esportives, a l’escola, a les associacions culturals, a l’Ajuntament o en el moviment independentista, “en Txevi sempre hi és. És un tipus de persona de les que fan falta.
Implicat i compromès amb tot el que fa. Sempre des del respecte i incapaç de barallar-se o fer mal a ningú”, apunta Lluís Bové, company de militància en el grup municipal d’Esquerra Republicana, que explica l’anècdota que per temes polítics “és un ferm defensor del debat i de parlar les coses tant com sigui necessari per arribar a acords”. En aquest sentit també s’expressa Joan Riera, alcalde de Vilanova de Sau, municipi on Buigas va viure i on s’hi troba l’epicentre de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, on l’ara detingut treballa des de l’any 1998. “És un home treballador i responsable. Mai ha donat cap problema per cap motiu. És un enamorat de la natura, dels animals i en especial dels ocells.” Aquest coneixement de la natura el transmetia allà on li demanaven, tal com recordava a través d’una piulada l’advocat Rogeli Montoliu: “En Txevi és una bona persona. Incapaç de matar una mosca. Us ho asseguro. El curs passat es va oferir voluntari per donar a conèixer els diferents tipus d’ocells als nens de l’escola on van els nostres respectius fills, penjant caixes niu. I l’Estat el pinta ara de terrorista”. Tal com va explicar dimarts a Folgueroles el president del Consorci de l’Espai Natural Guilleries-Savassona i alcalde de Sant Julià de Vilatorta, Joan Carles Rodríguez, els companys de feina de Buigas van pujar fins a un lloc emblemàtic del territori com és el salt de la Minyona “amb el desig de poder-hi tornar d’aquí a poc amb ell en llibertat”.
Alguns dels participants a la concentració de dilluns a la plaça de Vic amb cartells amb la imatge de Txevi Buigas | Albert Llimós
Precisament a Folgueroles, el poble on residia fins fa un mes, és on es van viure els moments més emotius en la concentració de suport que s’hi va fer. La plaça, plena com feia anys que no es veia. Potser des de la victòria de Nani Roma al Dakar, deia alguna persona. El sentiment, però, era ben diferent. La ràbia i la impotència pels delictes que imputen a un dels seus es va fer notar des del primer moment, i va esclatar amb les primeres notes de la cançó Què volen aquesta gent?, amb una lletra adaptada a la situació actual. “De matinada han trucat; segons ells ara tocava; en Txevi està detingut; i falta entre nosaltres”, cantava la plaça, en un acte on també es van sentir altres temes com Torna Serrallonga, interpretat per Joan Crosas, o Els carrers seran sempre nostres, una creació de Juli Piris. Els Segadors, amb la família a dalt l’escenari, va donar pas a les abraçades i les llàgrimes, en un moment de descompressió de tota la tensió acumulada.
I és que en aquell moment del vespre, 38 hores després de l’inici dels fets, els advocats tot just van poder contactar per primer cop amb els detinguts, i van poder saber de manera oficial el lloc on es trobaven i el seu estat. El primer a confirmar-se, segurament el més important per tot l’entorn del detingut, va ser que en Txevi estava bé i que el tracte havia estat correcte dins la dificultat del moment. Les tres nits abans d’anar a declarar les va passar a la comissaria de Tres Cantos, des d’on aquest dijous va ser traslladat fins a l’Audiència Nacional per prendre-li declaració. A fora de l’edifici, l’esperaven una vintena de companys, companyes i familiars que havien sortit de Folgueroles la nit anterior amb un autocar en direcció a Madrid. L’esforç i l’esperança per poder veure i tornar amb en Txevi a dins de l’autocar es va esvair amb el pas de les hores, i la frustració va ser evident quan a mitja tarda es va confirmar el pitjor pronòstic. El malson encara no arribava a la seva fi, ja que el jutge l’acusava de terrorisme i decretava presó provisional sense fiança.
Tal com recordaven els veïns i veïnes d’en Txevi a Folgueroles, acabi com acabi aquest procés els jutges i policies ho oblidaran en un breu període de temps, en canvi a la seva gent, a la seva família, els costarà digerir tot el que estan vivint, si és que mai ho arriben a fer.
{{ comment.text }}