“Tot pujant á Bellmunt / n’hi ha una alzina, / una alzina gegant / que á tots admira. / ¡Que gran y hermosa qu’és / aquesta alzina! / N’es lo tercer grahó, / grau benehida, de la escala que va / fins á Maria.” L’any 1904 Jaume Boloix i Canela dedicava aquest poema a l’Alzina Grossa, que llavors ja era centenària. Durant segles ha vist pujar milers de persones cap a l’ermita al cel suspesa, però la llevantada va fer que dimarts cedís, i amb ella almenys cinc segles d’història. De fet, l’any 1979 Ramon Vinyeta ja apuntava al seu llibre La Vall de Torelló que “l’Alzina Grossa de Bellmunt, tan malmesa pel pas del segles, que potser no sobreviurà a les futures tramuntanades”. I no es va equivocar. El regidor de Governació de Sant Pere, Xavier Bardolet (Entesa-AM), lamentava la pèrdua d’un símbol del municipi i que “tothom se sent molt seu”.
Per aquest motiu, des del consistori, d’acord amb la propietat i els Amics de Bellmunt, estudien, un cop hagin reparat tots els danys de la llevantada Glòria, habilitar un espai commemoratiu amb les restes de l’arbre. Aquest dijous un equip amb xerracs, una grua i un camió van anar a retirar l’arbre un cop va deixar de ploure, però per arribar-hi van haver de treure roques de dues esllavissades més. En total a la carretera de Bellmunt n’hi va haver vuit, deia Bardolet, que comentava que van poder salvar sis o set metres de l’arbre monumental amb els quals es pretén fer el memorial. Segons el regidor, l’anàlisi del tronc permetrà datar i confirmar quants anys ha estat al costat del camí d’accés al santuari de Bellmunt.
{{ comment.text }}