Feia temps que el clima estava caldejat al número 27 de l’avinguda Ripollès de Ripoll. Gerard Pasamontes, el noi de 19 anys que presumptament va assassinar la seva mare a ganivetades diumenge, ja l’havia amenaçat anteriorment i des del Consorci de Benestar Social del Ripollès, de fet, s’estava fent un seguiment a la família. Dos anys abans hi havia hagut un incident previ amb una ballesta i una fletxa i els Mossos també estaven al corrent del cas, fins i tot s’havia posat en contacte amb la policia la parella de la víctima, preocupat per la pressió i les agressions. El jove i la mare, Maria Isabel Carpio Caro (46 anys), vivien al 4t 2a des de feia un parell o tres d’anys. Un veí amb qui ha parlat EL 9 NOU explica que la resta d’habitants del bloc havien hagut d’intervenir en més d’una discussió entre mare i fill, i que Carpio havia sortit altres vegades cridant auxili a l’escala perquè el noi l’havia pegat. Com que ella treballava de nits a l’empresa Fibran, a Sant Joan, Pasamontes aprofitava que estava sol a casa per fer festes. Els veïns li havien cridat l’atenció més d’una vegada, demanant-li silenci i que abaixés el volum, però es tornaven a trobar amb la mateixa situació la següent setmana.
Els escàndols sovintejaven, fins al punt d’haver trucat força vegades als Mossos d’Esquadra. Dos exemples: a dalt de l’escala hi ha uns trasters i Pasamontes hauria utilitzat el d’una parella d’avis que no hi pujaven mai per plantar-hi marihuana, igual que bolets al·lucinògens a la teulada. Tot això preocupava Carpio, que havia expressat la seva inquietud a la policia pel fet que trastegés amb droga. Els Mossos d’Esquadra confirmen, d’altra banda, que a l’habitació del noi hi van trobar un munt de simbologia nazi.
LA NIT I EL MATÍ DE L’ASSASSINAT
La nit de dissabte, cap a les 11, va haver-hi una baralla al bloc entre uns amics de Pasamontes. El veí del pis de davant va sortir al replà per acabar amb la discussió i els nois es van espantar i van baixar, però ell es va quedar a la porta. Va assentir quan li van demanar que s’aturessin la fressa i els crits. La resta de la nit l’hauria passat fent botellot fins que ell i un amic van tornar a casa, pels volts de les 8. Carpio va arribar de treballar al cap de poca estona i li va demanar que marxessin. Van començar a discutir. Segons la investigació policial, va ser a l’habitació del noi on Pasamontes hauria atacat la víctima amb una navalla automàtica. Com a resultat de l’agressió, l’arma es va trencar i part de la fulla va quedar clavada al cos de Carpio. Ella es va dirigir cap a l’entrada del pis per demanar ajuda, però el noi la va perseguir i li va clavar més ganivetades.
El fill d’un veí va sentir els cops i, alertat pel soroll, va mirar el replà a través de l’espiell. Allà hi havia Pasamontes i Carpio. Només va veure com la dona queia al terra fruit d’un atac al coll amb aquesta segona arma blanca. El nen va avisar el seu pare i a partir d’aleshores la resta de persones que viuen a l’edifici es van mobilitzar. Una veïna fins i tot va arribar a perseguir Pasamontes pel carrer després que l’amic que era amb ell a casa li digués que havia fugit, deixant la mare de bocaterrosa i plena de sang.
El fill d’un veí va sentir els cops i, alertat pel soroll, va mirar el replà a través de l’espiell. Hi havia Pasamontes i Carpio
Pasamontes va marxar corrents cap a la pujada del Remei que passa per sota la carretera, a mà dreta de l’edifici. La dona no va localitzar-lo i, quan es va girar, va veure com l’amic caminava en direcció contrària cap al carrer de Margarida Diligeon. Aquest noi es va presentar voluntàriament a comissaria diumenge a la tarda. En la seva declaració al jutjat, dimecres, va explicar que en el moment dels fets estava dormint en una altra habitació i que el va despertar Pasamontes dient-li que havia matat la seva mare i que ja podia marxar si no volia ser el següent.
Un altre veí va trucar als serveis d’emergència mèdics a les 9 tocades. Hi van tornar al cap de dotze minuts, reclamant l’ambulància amb urgència, ja que Carpio perdia molta sang. Segons les imatges dels veïns, els sanitaris van arribar a les 9.35. Ells havien comprovat prèviament que la dona respirava i no van deixar de parlar-li per evitar que s’adormís. Els Mossos d’Esquadra, que ja eren a l’edifici, van provar de tapar-li la ferida d’arma blanca, però Carpio va morir pocs minuts després, sense que poguessin fer res per salvar-li la vida.
LA DETENCIÓ, DILLUNS A LA TARDA
Què va fer Pasamontes des que es va esfumar a la pujada del Remei continua sent una incògnita. Patrullatge, helicòpter, avisos recurrents… Va estar en crida i cerca més d’un dia. Els primers a veure’l sortint del bosc a les Llosses van ser un grup que feia un dinar al restaurant Can Dachs. Alguns joves el coneixien i es van adonar que era ell. Veient-se entre l’espasa i la paret, el noi es va calçar les sabates –anava descalç–i es va posar a córrer en direcció al Cremat.
Cap a 2/4 de 5 de la tarda un grup de tres motoristes que estaven de ruta per la muntanya van veure la propietària de la casa del Molí al mig de la carretera, armada amb una pistola i amb el mòbil a la mà. La senyora havia trucat a la policia perquè s’havia trobat Pasamontes a dins de casa amb la intenció de robar menjar. Els motoristes van baixar uns 500 metres per la carretera i van trobar-se quatre patrulles dels Mossos. L’helicòpter també pentinava la zona.
Tres motoristes que estaven de ruta per la muntanya van veure la propietària de la casa del Molí al mig de la carretera, armada amb una pistola i amb el mòbil a la mà
En aquell moment va passar per allà un cotxe que havia esquivat el jove i que va alertar els agents. El noi anava vestit amb una dessuadora blava, un texà fosc i unes sabates negres Adidas. Els Mossos el van veure i es van posar a perseguir-lo. Entre dos el van aconseguir atrapar i subjectar, però com que estaven molt a prop del marge de la carretera el presumpte parricida es va regirar i va fer caure un dels mossos gairebé cinc metres. L’agent va quedar a sota, però no el va deixar anar i amb la col·laboració dels motoristes finalment el van reduir.
Pasamontes estava ple de sang després d’haver-se esgarrinxat amb les bardisses. Van emmanillar-lo de mans i peus. Poc després va arribar l’ambulància per curar-li les ferides. La fugida s’havia acabat.
VERSIÓ EXCULPATÒRIA
Ja a comissaria, el noi es va acollir al dret a no declarar. Va passar a disposició judicial dimecres al jutjat de Ripoll. D’entrada no va voler dir res, però en el torn d’última paraula va assegurar que la primera que havia intentat atacar-lo amb una navalla va ser Carpio. Sempre segons la seva versió, ell no va fer més que defensar-se i, mentre intentava que la mare no l’apunyalés, li va clavar la navalla al costat. El jove va explicar que després de ferir-la va agafar un altre ganivet amb la intenció de fugir i anar-se’n a la muntanya, ja que ella li feia molta por. Tot i això, mentrestant la dona s’hauria desclavat la navalla i l’hauria intentat atacar amb un ganivet un altre cop. Va ser llavors, segons el fill, quan ell va clavar-li una coça al cap i va marxar del bloc de pisos de l’avinguda Ripollès. Pasamontes fins i tot assegura que va ser Carpio mateix qui s’hauria tallat el coll.
Aquesta versió exculpatòria es contradiu amb el relat dels testimonis, la reconstrucció dels fets que han portat a terme els Mossos d’Esquadra i els resultats de l’autòpsia, que conclou que la víctima va patir diverses ganivetades i com a mínim mitja dotzena de lesions.
El jutjat va enviar el presumpte parricida a la presó de forma provisional, comunicada i sense fiança. A més a més del pare de la víctima, a l’esquela de Carpio que s’ha repartit a Ripoll hi apareixen els seus dos fills.
{{ comment.text }}