Un dia a l’ascensor d’un hotel del Brasil van coincidir els empresaris osonencs Andreu Colomer (de Colomer Munmany), Alexandre Genís (Genís Antel) i Miquel Codina (Curtidos Codina). Cap d’ells sabia que els altres dos hi eren ni tampoc hi havia cap fira que justifiqués ser-hi. És l’anècdota que apareix al llibre La pell de Barrabàs (Premsa d’Osona, 2021) i que exemplifica com durant la dècada dels vuitanta, la més dolça per als pellaires de Vic, aquests estaven bolcats a la internacionalització. Xina, Nigèria, Brasil, Mèxic… “Van ser dues dècades brillants, amb resultats esplèndids, en què Vic es va fer un nom arreu del món”, reconeixia divendres l’empresari Miquel Codina durant la presentació del seu llibre, on a través de la seva experiència personal ressegueix la història d’una empresa, del sector de la pell a Vic i d’una família procedent de Santa Eulàlia de Riuprimer que va entrar a aquest negoci l’any 1941. El resultat és un text lúcid i amb un gran sentit de l’autocrítica, com definia Jordi Vilarrodà, cap de Cultura d’EL 9 NOU, que va ser l’encarregat de fer-ne la presentació. És colpidor un últim capítol en què Codina explica en primera persona i en format de dietari com va viure el tancament de la fàbrica de Vic l’any 2009. Aquest llibre és “un repte que em vaig posar”. Codina admetia que el tancament de la fàbrica de Vic “em va trasbalsar força i vaig voler explicar-me a mi mateix què havia passat”, explicava divendres en l’acte organitzat pel Club de Premsa d’EL 9 NOU a la Sala Verdaguer i Callís, i que va reunir diverses persones relacionades amb la història de la pell a Vic. Precisament, l’autor va voler convertir la presentació del llibre en un debat sobre el futur del sector de la pell a Osona: “Aquestes indústries amb mà d’obra intensiva i tecnologia fàcilment traslladable és molt difícil que tornin a Europa”. Va recollir el guant Antoni Ylla-Català, que ha escrit el pròleg del llibre i és coautor del treball 80 anys de pell a Vic, 1930-2010. Per ell, la història d’aquest sector empresarial a Vic podria haver tingut un altre final si hi hagués hagut “més esperit gremial”, com sí que tenien els empresaris igualadins. Tampoc hi van ajudar les traves de l’administració, segons Ylla-Català, que “va posar esculls” i no va ajudar a solucionar el problema de la contaminació del procés de ribera “que s’hauria pogut pal·liar amb depuradores”.
La visió més optimista l’hi va posar el vigatà Gil Font, format a Codina i actualment director del magatzem que el grup xinès Henan Prosper té a les Masies de Voltregà per distribuir pells per tot Europa. Segons ell, les grans marques europees reclamen productes de qualitat, de pell d’aquí i fabricada al mercat europeu. També el procés de fabricació ha canviat molt en els últims anys, ja no s’utilitzen productes tan contaminants com les sals de crom i això obre les portes a un possible retorn de la fabricació de la pell. Vic podria, per tant, tornar a tenir un teixit empresarial potent en el sector de la pell? Aquest serà en tot cas tema per a un altre llibre.
{{ comment.text }}