“Només demano les mateixes oportunitats.” Ho diu en Marc, un osonenc que fa anys que viu de manera autònoma en un pis on té una habitació llogada. Recentment va prendre la decisió de marxar a viure sol, i després de trobar alguns habitatges que encaixaven amb les seves necessitats es va trobar que les immobiliàries li tancaven les portes al saber que era una persona amb discapacitat. La negociació sempre es trencava en el mateix punt: “Quan veien que cobrava una pensió”, tot i la seva joventut i que calia la signatura d’una persona de suport –vinculada a la Fundació l’Esguard–, per validar els tràmits. El desconeixement de la situació per part de la immobiliària arribava al punt “d’haver-li comentat que el pis tenia escales”, quan en Marc no tenia cap impediment físic.
Amb aquest escenari, la Fundació l’Esguard s’afegeix a la denúncia d’en Marc, considerant que la situació que ha viscut “li impedeix seguir endavant amb el seu projecte de vida amb total autonomia, quan té tota la capacitat per fer-ho”. De fet, en Marc es troba actualment a la fi d’un procés que s’ha allargat diversos anys, “i que ara es troba en el punt de recuperar totes les seves capacitats en l’àmbit legal”.
En el cas d’en Marc, aquest entrebanc “l’ha enganxat estant fort”, però són discriminacions que poden influir en el benestar de persones que han fet un gran esforç per avançar en els seus projectes de vida.
És per aquest motiu que la Fundació l’Esguard s’ofereix per resoldre dubtes a entitats o empreses privades i oferir assessorament vinculat al seu àmbit d’actuació. Això significa situacions com per exemple una persona que per signar un contracte o fer un tràmit “necessita una segona signatura d’una persona de suport”, explica la coordinadora de la Fundació l’Esguard, Roser Masgrau. Des de l’entitat, reclamen que davant d’aquest escenari, la reacció no sigui el rebuig “sinó demanar informació”, perquè és la manera que la societat vegi que tenir una discapacitat “no limita la persona a poder fer una vida normalitzada”.
La Fundació l’Esguard atén 136 persones d’Osona i el Vallès Oriental. Des de la seu del carrer Sant Pere de Vic, on treballen unes 15 persones, es dona suport a persones que conviuen amb un trastorn de salut mental, persones amb patologies associades a l’edat, i persones amb discapacitat intel·lectual i diversitat funcional. El suport legal es fa principalment en àmbits com l’econòmic, el legal o el sanitari.
