Pels integrants de Perquè no ens fotin el tren divendres era un dia especial. S’havien convocat a les 8 del vespre a l’estació de Vic per celebrar els 10 anys de l’entitat que d’ençà d’aquell llunyà 2013 no han parat per millorar la línia R3. Hi han aconseguit fites, tal com es recollia al manifest que va llegir Marc Janeras, portaveu del col·lectiu. Ara bé, 10 anys després la línia continua presentant deficiències i acumulant retards i divendres no en va ser una excepció.
A la celebració hi anaven activistes del nord (Manlleu, Vall del Ges, Bisaura, Ripollès…) i del sud (Sant Miquel de Balenyà, els Hostalets, Centelles, la Garriga…) que van decidir viatjar en tren. Els del nord van arribar puntuals, però el tren del sud acumulava 40 minuts de retard. Resultat: no van coincidir en una celebració a la qual només va arribar la meitat del grup. Es podien esperar? Sí, però. I és que veient com de tard anaven els trens que pujaven de Barcelona, el més operatiu per tornar a casa era fer-ho amb el tren on pujaven els del sud i uns i altres just es van poder saludar a l’andana.
Mentre el tren del sud feia el seu camí cap a Vic, desenes de persones es van concentrar a les portes de l’estació de Vic per llegir un manifest on es posava èmfasi en el fet que “resulta increïble haver de defensar el tren malgrat que totes les evidències socioeconòmiques i climàtiques situen el ferrocarril al centre de la mobilitat sostenible”. En el text, llegit pel portaveu de l’entitat, Marc Janeras, també es parlava d’“assoliments”, al llarg d’aquests 10 anys, com haver evitat l’abandó de l’estació de Torelló, la integració tarifària “fins a Sant Quirze i en part fins al Ripollès” o “una certa racionalització horària”. Millores, però, “parcials i d’una lentitud desesperant”. També es destacava el pla de futur elaborat per l’oficina tècnica de l’R3: “Ara és a l’agenda política”.
La celebració va comptar amb pastís. N’hi va haver per a tothom. D’entre els que van arribar tard, alguns s’ho van agafar amb calma i se’n van anar a sopar a Vic. Van tenir temps. El darrer tren de tornada va sortir amb 50 minuts de retard, però sense cap informació a les pantalles ni per megafonia. Ja estaven a punt de demanar un taxi. És el nostre tren de cada dia.
