Deu veus, un sol clam

No és habitual més enllà de les taules agràries i de les mobilitzacions quan va molt maldades veure juntes les principals organitzacions agràries del país. Acostumades a fer cadascuna la seva guerra, el Mercat del Ram les ha volgut asseure buscant més els punts de concòrdia que les discordances. És el que es pretenia amb Veus pageses, la taula de debat amb representants d’Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries, ASAJA, JARC i el Gremi de la Pagesia, posats en aquest ordre obeint a la seva antiguitat. Fins a deu persones, un home i una dona de cada organització, van parlar durant dues hores sobre el passat, el present i el futur d’un sector imprescindible per garantir l’alimentació de la població. Amb matisos sobre quin suport cal de l’administració o les maneres d’enfocar el negoci es va veure un debat serè i constructiu. A partir de gravacions d’altres pagesos que servien per introduir elements al debat, les deu veus pageses van parlar d’un sector vocacional que lluita cada dia davant la indeferència d’una part de la societat. “Jo em sento aclamat”, deia David Álvarez, apicultor de JARC, posant en valor “qui va als mercats de proximitat. Per aquests clients ens sentim aclamats i donen ganes de continuar endavant”. D’aquesta manera, Álvarez responia la pregunta de la moderadora, Neus Monllor, sobre el present i sobre què se senten orgullosos els deu ponents. Raquel Serrat, d’Unió de Pagesos, no era tan optimista. “La societat se’n recorda de la pagesia quan passen coses, quan es torna a la normalitat ningú se’n recorda i un exemple recent és el de la pandèmia. Hi ha una distància molt gran amb la resta de la ciutadania”. Cristina Clavell, d’ASAJA, posava els focus en els hàbits de consum. “Entenc que una part de la societat no pot pagar determinats productes, però vas a aparcaments de supermercats low-cost i estan plens de cotxes d’alta gamma”. Davant aquestes actituds, i la indiferència alhora de triar els productes per la seva qualitat o origen, Joan Regolf, del Gremi de la Pagesia, demanava “una llei d’etiquetatge concisa” a més “d’una bona educació”. Aquí és on van destacar projectes de compra col·lectiva com el Mengem d’aquí a les escoles d’Osona, però també reclamaven pedagogia després que alguns aliments com la carn vermella o la mel hagin passat a les llista de proscrits. “Després han d’anar a la farmàcia a buscar productes amb calç”, es lamentava Pere Roqué, d’ASAJA. “L’alimentació és salut, si no entenem això, no canviarem els hàbits” deia Margarida Planas, de JARC. Les veus pageses també van posar el focus amb l’administració (“tenim enemics més a prop que Trump, que fa que la pagesia tingui daltabaixos”, deia Ramon Surroca, de la Federació de Cooperatives Agràries) abans d’acabar reclamant definir un model de país. “Nosaltres hi posem les ganes, però l’administració ho ha de posar fàcil”, sentenciava Vanessa Rodríguez, del Gremi de la Pagesia.

Deu veus, un sol clam

Unió de Pagesos recull els seus 50 anys en una “exposició interactiva”

Vic es reivindica com “la capital agroalimentària”

Fervor barroc des de 1750

El millor lot d’ovelles, de Niubó de Manlleu

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?