Tres pintures de grans dimensions de la justícia, un policia amb el seu casc, l’escut i la porra, i el rei Felip VI de cap per avall cridaven l’atenció a les persones que de mica en mica anaven arribant divendres al vespre a la plaça U d’Octubre de Vic, on es commemoraven els quatre anys del referèndum i de tot el que va comportar, que precisament es va voler recordar en batejar l’espai. L’acte l’organitzava l’agrupació Pacte, que engloba entitats com l’ANC, Òmnium, CDR, la Intersindical, la Cambra d’Osona i el Consell Local per la República, i va començar amb la lectura d’un manifest en què es reivindicava l’1-O com una victòria i un acte sobirà i que ara, quatre anys després, “segueix sent plenament vigent el lema ‘1-O ni oblit, ni perdó”. En el text es deia que “no oblidarem la victòria ni els cops” per part de la policia, la imatge de la qual minuts després, mentre sonava Torna torna Serrallonga i Els Segadors al so del flabiolaire Ramon Redorta, quedava feta cendres juntament amb la de la justícia i la del rei. I en acabar, Redorta animava els assistents, que havien reivindicat la figura de Puigdemont com a president legítim, a un nou i alhora vell crit, el de “Donec perficiam!”, que feia durant la Guerra de Successió la coronela de Barcelona. El flabiolaire anava vestit amb la indumentària vermella de la coronela i va explicar que la frase que vol dir “fins a aconseguir-ho!” la cridaven les milícies amb la idea que malgrat les contrarietats i les derrotes mai no es rendirien, sinó que persistirien en la lluita.
Tati Furriols, membre de Pacte, va reivindicar l’agrupació nascuda a Osona que té la voluntat que s’estengui “per tot el Principat”. També va tenir un record per a tots els presos polítics i exiliats, amb un especial record per a la vigatana Marta Rovira, i els més de 3.000 represaliats.
Després de l’acte es va iniciar una manifestació amb la paraula “Independència” a la capçalera, que va passar per davant de les seus dels partits polítics i dels jutjats de la ciutat, on es van fer pintades amb el lema “Lleials a l’1-O” i també la paraula “Independència”. La comitiva que va seguir el so del sac de gemecs de Redorta va finalitzar el recorregut a la plaça Major, on es va cridar, de nou, “Donec perficiam” i va acabar amb el cant d’Els Segadors.
