Dos aniversaris en un: 100 anys de vida biològica i 75 de religiosa

Celebrar els 100 anys ja és una gran efemèride. Fer-ho amb més de 75 anys dedicats a una mateixa vocació encara ho fa més especial. És el cas de la germana Teresa Huguet, que aquest dimarts, 24 d’agost, va complir el centenari des de la congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna de Vic, on resideix actualment. Des de ben jove va entrar a l’orde i, així, l’aniversari també li va servir per recordar els tres quarts de segle dedicats a la vida religiosa, entre d’altres a cases de la congregació a la capital osonenca i a Manlleu.Huguet, de fet, es pot definir com una rodamon. Al llarg de la seva vida, ha viscut en diferents punts del territori català, de vedruna en vedruna. Originària de Bellvís, a Lleida, va marxar a viure a Sant Adrià del Besòs amb la família quan tenia 7 anys. Allà, amb 14 anys, va començar a treballar en una fàbrica de filat fins als 24, quan va decidir fer-se monja. “A casa érem religiosos practicants i jo havia anat molt a la parròquia a arreglar les flors”, explica Huguet, que afegeix que, tot i que les seves germanes també ho havien fet, no havien seguit els mateixos passos que ella.A Sant Adrià, però, no hi havia cap convent de les germanes Vedrunes. Per què aquest orde, doncs, d’entre tots els possibles? A l’equació per la tria, dues amigues d’Huguet que estudiaven a Barcelona i que van decidir entrar a la congregació en qüestió. “Vaig tenir l’oportunitat de parlar amb elles i van ser una mica la meva ajuda”, assegura la condecorada.Quan va començar, va ingressar a Vic, el que ella defineix com “la casa mare”. “Vaig fer el noviciat aquí el 1951”, detalla, i després de ser a la capital d’Osona entre tres i quatre anys, la van destinar a la ciutat veïna, a Manlleu, on hi va ser durant 12 anys. Allà se la va començar a conèixer com “la germana Teresa de les labors”, perquè, a tall d’exemple, ensenyava a cosir a les noies. “Hi havia una germana de València que se n’encarregava, i quan va marxar m’hi van posar a mi, i va ser així durant tots els 12 anys”, recorda Huguet.Més enllà dels dos municipis osonencs, també ha estat destinada a la Pobla de Lillet, a Barcelona, o a Caldes de Malavella i de Montbui, entre d’altres, molt sovint dedicada a l’ensenyament dels més petits. “Vaig estudiar parvulari, perquè estava enamorada de la canalla”, assegura ella.Després d’anys de tant voltar amunt i avall, i després de viure un temps a la capital catalana, fa un any i mig que es va instal·lar a les Vedrunes de Vic. “Vaig venir amb una mica de disgust, perquè a Barcelona hi tenia tota la família”, exposa Huguet, que, no obstant, assenyala que també està contenta, perquè torna “a la casa mare”: “La coneixem molt totes i és casa.”Des d’allà, la rutina la continua marcant la vocació religiosa, amb les pregàries, però també altres activitats per fer comunitat entre si. “Em llevo cada dia ben d’hora, a les 7 del matí, resem, fem missa, els àpats... Em cuiden molt”, destaca la germana, que també explica que miren pel·lícules, les vespres a l’Abadia de Montserrat per la televisió, o fan exercicis per mantenir-se en forma.Després de 75 anys de vida religiosa, si li pregunten per la menor vocació d’avui dia respecte a fa uns anys per escollir ser monja, Huguet comprèn que la joventut d’ara viu diferent: “Penses, per què no n’hi ha tantes? Però, és clar, malgrat que jo ja vaig tenir sortides, no en vaig tenir tantes com n’hi ha ara.” De fet, les 30 monges que hi ha a la casa de Vic assegura que les coneix totes, però que són grans, i que de l’orde, només han entrat tres postulants joves a Madrid.Ara, ella, ja centenària, és l’única monja de les Vedrunes a Catalunya que duu més de 75 anys a l’orde. “Ho vam celebrar fa poc i, de fet, el sant pare em va enviar fins i tot una felicitació”, diu, alegre. És aquest positivisme, segons relata entre rialles, el que l’ha dut a viure tant de temps. “El temperament de cadascú és diferent, però jo tot ho veig pel costat bo i això mateix és el que fa arribar als 100 anys”, expressa Huguet, que dimarts, com ja és habitual en complir el centenari, va rebre un ram de flors de l’Ajuntament de Vic i una medalla centenària per part de les tècniques dels Serveis Territorials de la Conselleria de Drets Socials a la Catalunya Central.

Dos aniversaris en un: 100 anys de vida biològica i 75 de religiosa

El Vic s’estrena a la Lliga Catalana Plata amb victòria

El Martinelia Manlleu debuta amb una victòria còmoda a la Lliga Catalana Plata

El Calldetenes remunta un 0 a 2 amb deu jugadors i passa ronda a la Copa Catalunya

El govern espanyol arxiva l’expedient d’inhabilitació contra Holaluz

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Mor a l’hospital el veí de Torelló que van apallissar a casa seva fa 15 dies

Un camió atrapat a la carretera de la Vola

El Forn d'Osona, quan tanca molt més que un forn de pa

L’han d’operar d’urgència per una baralla a la festa major de Cantonigròs

Mites sobre la salut que encara molta gent creu

“La resposta a vegades tarda en arribar, però val la pena continuar buscant-la”

Bon Preu inicia les obres del centre logístic de Montblanc, que cobrirà Lleida i Tarragona

Carme Noguera, la dona més vella de Catalunya, fa 112 anys

Els rellotges de la catedral i l’ajuntament de Vic, sense toc

Rescaten una serp pitó a Manlleu