Sota l’epígraf d’indústria 4.0 s’hi amaga l’aplicació d’eines digitals en tota la cadena de valor de la indústria per acabar transformant les seves operacions i models de negoci. Se’n parla de fa alguns anys però és ara, amb l’empenta d’un any de pandèmia, que s’ha activat amb força. La digitalització ho embolcalla tot i arriba –i més que ho ha de fer– a tota mena d’empreses i a tot el territori. També a Osona, el Ripollès i el Moianès.
Un estudi publicat fa un any pel catedràtic d’Economia i investigador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Joan Torrent analitzava l’activitat de 1.190 empreses catalanes durant 25 anys (entre el 1991 i el 2016) i arribava a la conclusió que les que ja estaven robotitzades i promovien la innovació “ingressen cinc vegades més que les que no ho estant”, també facturen més, venen més, creen més valor afegit i paguen millor als treballadors. Aleshores es deia que les petites i mitjanes empreses anaven tard amb la transformació. Tot i així, segons el darrer informe sobre la indústria 4.0 que ha fet la Generalitat, el 90,1% de les 1.111 empreses situades en aquest entorn són pimes. Del total, el 42,6% facturen més d’un milió d’euros i el 15,6%, més de 10 milions d’euros.
Més enllà de l’impuls que es vol donar a aquest canvi des de l’administració catalana, a Osona fa just ara dos anys va néixer l’Associació Manlleu Quatre, una fundació privada sense ànim de lucre que ha fet fins ara, com explica el seu responsable, Jaume Codina, una “feina de sensibilització molt necessària que en alguns casos ha suposat per a les empreses adonar-se que ja estaven utilitzant eines de l’entorn 4.0 sense saber-ho”. En aquest temps, des de la fundació, han fet una enquesta a més de 20 empreses per tenir un “diagnòstic a partir d’un qüestionari que hem adaptat del Col·legi d’Enginyers Industrials”, explica Codina. Això ha permès en alguns casos poder fer recomanacions i “encetar ja processos de canvi” i és que també ha servit per “fer veure als empresaris que cal canviar la forma de pensar i de funcionar. El canvi no és cap tonteria perquè si no es fa es pot desaparèixer”, afegeix.
Entre els mesos de novembre i febrer, l’entitat va fer, en format virtual, una sèrie de vuit sessions sobre l’ús de les diferents tecnologies del sector: la visió general de com digitalitzar una pime amb casos pràctics, la gestió de l’empresa de forma automàtica, la captació de dades, la impressió 3D o les aplicacions de la robòtica en els processos productius i la col·laborativa. A les sessions hi van assistir al voltant de 200 persones i “algunes van repetir pràcticament en totes”, diu Codina, que explica que la intenció és repetir un cicle semblant aquest any, a partir de la tardor. Entén que com que el canvi “afecta a tota l’empresa de forma transversal cal un esforç per part de l’empresari perquè tothom ho vegi clar”.
Manlleu Quatre està formada per les empreses Asecorp, Scheider Electric, Orlocat, Badabadoc Comunicació, el centre Cefortem de La Salle, l’Ajuntament de Manlleu, l’Associació d’Empresaris i l’Associació Telecos. A més de sensibilitzar, pot ajudar a trobar solucions tant de suport com de finançament, diu Codina.
ALGUNS EXEMPLES
Effitronix, proveïdora constant de sistemes de monitorització
Amb 27 anys a l’esquena, Effitronix, que havia nascut com a CV Projectes, va començar fa 12 anys a innovar en sistemes de monitorització ideats per un equip multidisciplinari. És l’exemple d’una empresa de mida petita que ha desenvolupat productes per millorar la productivitat de les empreses. Va començar fent-ho a la Farga i ara els seus aparells –l’anomenat MICO24 Nano– permeten a empreses com Liven, situada a Berga, augmentar la producció en un 10% i reduir el consum energètic en la mateixa proporció. Una pauta seguida en altres empreses amb aquest sistema com Mimcord, de Manlleu, que ho té instal·lat també a les seves fàbriques i màquines de Turquia, els Estats Units i Portugal.
Lluís Verdaguer, responsable de l’empresa, creu que encara queda molt per digitalitzar les empreses i “es va lent”, diu. L’empresa ha estat pionera en un sector i això li ha permès també col·laborar amb l’administració i centres de formació per donar a conèixer aquestes tecnologies.
Splendid Foods i Eurecat: guanyant temps i espai en la curació d’embotits
El projecte Embot-ITs, impulsat per l’empresa d’embotits Splendid Foods i el centre tecnològic Eurecat, ha aconseguit una reducció del 20% de temps en el procés de curació tot i mantenir la qualitat del producte. Aquest és un projecte que va rebre un ajut del DARP com a projecte pilot, coordinat per Innovacc i del qual també sortia beneficiari l’empresa Patel. Es va utilitzar un sistema de monitoratge amb més de 300 censors a l’assecador que els va permetre obtenir les dades durant tot un any per aconseguir després aquesta reducció en el temps de curació. Cada assecador té capacitat per a 64.000 peces i en tractar-se de quantitats tan grans “es creen bosses d’humitat i aire que fan que hi hagi irregularitats en el procés i llavors cal més temps”, explica el director general de l’empresa, David García-Gassull.
Aquesta millora ha permès a l’empresa crear models d’estandardització i obtenir un 10% més de capacitat productiva de mitjana. És la darrera aplicació d’una empresa que ja ha monitoritzat altres departaments com el d’expedicions o el de producció.
Desenvolupament propi a Fredist d’un programa global de digitalització
L’empresa de logística i transports Fredist va optar per desenvolupar amb un informàtic propi un programa de digitalització “que es va adaptant a les diferents circumstàncies”, segons explica Joan Casanovas, un dels seus socis, i que permet el control global de cada mercaderia. “Amb la tecnologia 4.0, que semblava que no havia de servir per al sector del transport, ens està sent molt àgil per rescatar dades dels nostres clients”, diu Casanovas. Això els ha permès lligar els seus sistemes amb “els nostres i evitar molts errors. Ara, un cop està preparada una comanda, la informació va cap al client i ja es factura automàticament. Hi guanyem tots”. A Fredist ja havien començat a desenvolupar un sistema de millora per tenir tota la traçabilitat de cop, però la millora de la tecnologia ho ha posat fàcil. L’empresa fa de 160 a 180 rutes diàries i a la tauleta o mòbil hi és tot, des de l’inventari de cada vehicle fins a la temperatura, el control del gpS així com la documentació oficial del camió “per quan la demanen els Mossos, per exemple”. Ja no hi ha papers.
Comforsa: inversió de 600.000 euros per sensoritzar la premsa de 8.000 tones
Comforsa, amb fàbriques a Campdevànol i Ripoll, ja disposa d’una setantena de robots. Les millores en les tecnologies que s’anomenen 4.0 han de permetre un funcionament més predictiu de les màquines i de tot el procés. L’empresa més gran del Ripollès està en procés de fer-ho. Ha començat per sensoritzar amb una inversió de 600.000 euros la premsa de 8.000 tones que es va instal·lar a una nau de Campdevànol l’estiu de 2018 després de solucionar els problemes de soroll. Durant un any s’està monitoritzant la premsa, que ja treballa cinc torns per tal d’“obtenir les dades i fer la sensorització que necessita”, segons explica el director general de l’empresa, Reca Vidiella.
L’empresa està invertint en dues noves premses, “una ja acabada de muntar”, que ja incorporen aquesta monitorització. Tot plegat per permetre evitar “fer peces errònies i un millor manteniment”. Això sí, amb una inversió important de “10 milions d’euros, i és que la sensorització és cara”, diu Vidiella.
{{ comment.text }}