L’ingrés mínim vital és lluny de complir la seva missió. Durant la tempesta de la pandèmia, aquesta va ser una de les eines que el govern va posar sobre la taula per pal·liar els efectes de l’emergència sanitària sobre els sectors més vulnerables de la societat per mantenir-se posteriorment en el temps. Suposa concedir una prestació a les llars amb uns recursos econòmics que no els permeten de cobrir les seves necessitats fonamentals. Passada la pandèmia i, sobretot, passada la necessitat de missatges públics (i, per què no dir-ho, propagandístics) sobre la protecció que l’Estat donaria a la població més vulnerable, el resultat és que la prestació arriba a un 35% de les llars que tenen les condicions per accedir a aquest subsidi d’uns 565 euros mensuals –la xifra varia en funció dels ingressos i de la quantitat de membres de la unitat familiar i aquí se cita la quantia per a un sol adult.
La dada del 35%, la dona l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF), un organisme (independent com indica el seu nom) que fa informes sobre l’aplicació de les mesures econòmiques del govern i el compliment dels pressupostos de l’Estat. Que aquesta institució digui que una eina tan important en la lluita contra la vulnerabilitat no està arribant a tot el seu potencial pressupostari és un indicador que l’ingrés mínim vital no està funcionant i que cal furgar en els motius que el programa no estigui arribant a desplegar tot el seu potencial.
L’informe de l’AIREF assenyala que el nombre de llars beneficiàries de l’ingrés mínim vital és de 284.000 a l’Estat. La xifra contrasta amb la que ofereix el govern fins a tal punt que quan l’organisme independent va comunicar les seves dades el mes de juny passat es va generar una d’aquelles polèmiques en un got d’aigua en les quals el de menys eren els beneficiaris i el de més era fixar un missatge davant d’allò que, temps era temps, se’n deia opinió pública. Les dades del Ministeri apunten que hi ha 690.000 llars on arriba l’ingrés mínim vital. La xifra té trampa: indica quantes llars han rebut aquest ingrés en algun moment des de 2020 fins ara, però no quantes l’estan percebent en aquest moment.
El matís és molt pertinent. En el sistema hi ha entrades i sortides. De fet, més sortides, encara que són poques, que no pas entrades. Perquè els mecanismes d’accés a l’ingrés mínim vital estan marcats per un excés burocràtic tant per acreditar que s’està en el dret de percebre el subsidi com per complir els requeriments de presentació davant de l’administració. A On Economia es revelava la setmana passada que s’han denegat moltes més sol·licituds que no pas se n’han concedit. 902.000 demandes han estat desestimades i 693.000 han estat admeses. Encara hi ha en els llimbs 292.000 peticions. No són les millors dades per a una mesura a la qual es va voler donar tanta pompa quan va entrar en vigor el juny de 2020.
El Ministeri assenyala que la majoria de peticions inadmeses ho són perquè no es compleixen els requisits de renda i patrimoni. Això significa que superen els llindars que marca el mateix Ministeri per considerar que una llar és prou vulnerable per requerir el suport que li garanteix el subsidi. Hi ha un segon contingent, el de les sol·licituds denegades, en els quals s’apunten motius purament burocràtics.
No és tant que el paper no porti el segell, que també deu haver-hi exemples, sinó que no s’aporten justificants com la unitat de convivència, el padró o la inscripció als serveis públics d’ocupació com a demandant de feina. En resum, burocràcia. I burocràcia de la complicada perquè, com confessa un professional en el mateix informe d’On Economia, de vegades ni ells mateixos arriben a entendre l’argot que utilitza l’administració per argumentar una inadmissió o una denegació.
La crítica que al juny va expressar l’AIREF i que va fer enfadar el ministre del ram, José Luis Escrivá, només estava posant de manifest que el potencial de l’import mínim vital no s’està desplegant en la seva totalitat. Fins i tot, arribava a reconèixer que el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions estava fent esforços per donar a conèixer aquesta eina. Esforços que les dades mostren que no s’està produint en la direcció adequada de cobrir totes les necessitats. El mateix govern considera que fins a 800.000 llars de l’Estat espanyol estarien la situació de requerir aquest ingrés per poder veure cobertes les seves necessitats fonamentals. En el supòsit més optimista, arriba a 690.000, amb 110.000 llars que han quedat excloses. En el que presenta una entitat independent, en són 284.000, amb més de mig milió excloses.
I amb un afegit, en el cas que alguna família beneficiària hagi tingut algun ingrés que li hagi fet superar el llindar de cobrament de subsidi durant el període de prestació, Hisenda actuarà ràpid per reclamar-li que retorni l’import. En aquesta situació es van trobar, l’any passat, un 16% de les llars beneficiàries.
L’ingrés mínim vital, ideat en temps de fortes incerteses pels efectes de la pandèmia, ha estat una mesura més publicitada que efectiva. La lentitud a arribar als sectors que més ho necessiten és palesa. Una vegada més, es posa de manifest que, a la població, els problemes els arriben en directe i que les respostes de l’administració són, més sovint del que seria desitjable, en diferit.
{{ comment.text }}