L’empoderament femení també creix al món de la construcció

En el marc de la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible de Vic, i com una de les novetats d’aquesta edició, una trentena de dones professionals del món de la construcció van participar divendres a la tarda en una trobada per parlar sobre com viuen el seu rol en un entorn tradicionalment masculí però que cada vegada més –i aquesta és una de les principals conclusions de la reunió– ha normalitzat la presència creixent de dones. Aquesta incorporació s’ha fet visible, a més, treballant directament a l’obra, ja sigui com a paletes o fusteres o, sobretot, amb funcions més específiques com poden ser les feines de restauració, rehabilitació i decoració d’edificis o la col·locació de revestiments naturals, cada vegada més característics en la bioconstrucció. Un àmbit, aquest, on es va fer especialment palesa, durant la xerrada, la presència de dones. Potser sense pretendre-ho, la mateixa trobada de divendres va acabar oferint una fotografia d’aquesta evolució: sis de les assistents portaven més de 30 anys dins d’aquest món; set en feia entre 10 i 20, i vuit, menys de 10. La tendència, doncs, és creixent. La majoria de les intervencions van ser per destacar, amb algun matís, que el fet de ser dona no ha estat problema a l’hora de fer-se un lloc en aquest entorn de treball. “A vegades penso que és més el que ens imaginem que el que acaba essent realment”, va dir Anna Gómez, una paleta de Calldetenes que tenia la il·lusió de ser-ho “des que vaig tenir ús de raó”. A l’altra banda, el testimoni de Núria Casadevall, amb una empresa familiar especialitzada en revestiments de calç i esgrafiats. “No hi vaig tenir cap problema, però la va heretar el meu germà i va ser ell qui em va venir a buscar a l’Escola Massana. A mi m’agradava tocar matèria. Ell es va quedar la part comercial. Potser calia pensar que havia de ser al revés. Les dones hem hagut de demostrar més el que sabem fer”, va dir com a conclusió. Anna Castilla, que es dedica als revestiments naturals, admetia que ha viscut algunes actituds de sorpresa pel fet que estigui en una bastida. En canvi, per la feina i la manera com en gaudeix “m’adono que hauria hagut de començar abans a l’obra. Ningú no em va dir que aquest fos un lloc per mi”, explicava. Potser per això va estudiar inicialment disseny d’interiors, “que devia ser el que tocava”. Una reflexió, la de gaudir de la feina i del treball amb les mans, que va ser molt compartida. Isolda Vallvé, una torellonenca que treballa com a escultora a la Sagrada Família, va admetre que en aquesta obra “he entès el que representa el patriarcat d’una manera molt brutal”, i va posar com a contrast que les dones aporten a l’ambient de treball un caràcter “més assembleari, inclusiu, de conversa... I això transforma. M’ha enriquit molt treballar amb homes, però enfront d’una organització molt més jerarquitzada, la nostra manera de veure-ho és més horitzontal”, va dir. De la diferents intervencions també se’n podia extreure la conclusió que la major part de les professionals assistents havien arribat a la construcció des d’estudis tècnics, com pot ser l’arquitectura, o les belles arts. Altres, simplement, seguint el fil d’una tradició familiar i amb més o menys resistències fins i tot dins de la pròpia família, i altres llançant-se directament a l’autoconstrucció i a l’aprenentatge a peu d’obra. Les participants van tocar molt de passada si en el món de la construcció també es patia la bretxa salarial entre homes i dones, però no es va identificar com un problema. La xerrada, amb un ampli ventall de testimonis i experiències, es va allargar durant gairebé 90 minuts. Ja cap al final es van donar a conèixer dos col·lectius feministes en l’àmbit de la construcció, Moradas en Bioconstrucción i Construïm Juntes, que ja han treballat coordinadament i que pretenen fer xarxa entre les dones d’aquest sector professional per continuar guanyant en visibilitat i reconeixement.

L’empoderament femení també creix al món de la construcció

Els parquets | Pensions generoses, salaris avars

Ajuntaments infrafinançats

Què és el Quishing?

Com mantenir un equilibri entre la teva vida laboral i personal

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Troben un home mort al riu Gurri, a l'Anella Verda de Vic

La primera osonenca del 2025 és una nena de Torelló

Incendi als baixos d'un bloc de pisos a Centelles

Investiguen l'agressió a un home que van abandonar mig nu a Aiguafreda

Alerta a Torelló per un intent d'estafa amb números per un fals viatge de final de curs

El rebost solidari de Vic ja no obrirà les portes a partir de gener

Donen per desarticulada amb 23 detinguts la banda que feia estafes bancàries des d’Osona

Denunciat per conduir temeràriament pels carrers de Torelló

“No aguantava més, tenia ganes de morir-me”

Krítik, la llibreria de Vic especialitzada en còmic i jocs, ha obert un nou local