Més de 4.400 osonencs i ripollesos queden exclosos de la cobertura laboral

Als anys 2008 i 2009 la taxa de cobertura de les persones que estaven a l’atur se situava per sobre del 80% tant a Osona com al Ripollès. L’any 2011 es movia entre el 75% i el 78%. L’any 2013 ja baixava per sota del 70% i a partir del 2014 la taxa ha anat baixant fins arribar al 55,89% a Osona i al 62,1% al Ripollès, segons les dades del juny passat. En sis anys, la cobertura ha baixat més de 20 punts. Com es pot veure al gràfic adjunt, el percentatge de persones aturades que ja no reben ni prestacions ni subsidis es manté els darrers dos anys al voltant d’un 44% –gairebé un de cada dos– a Osona i un 40% al Ripollès. Aquestes dades revelen que el pes de l’atur de llarga durada es manté inalterable i que es cronifica la situació que per a moltes persones suposa l’exclusió de la represa laboral.
I tot plegat en un moment en què el nombre d’aturats va baixant i això es percep com una notícia positiva. Però sota aquesta dada hi ha l’altra i en són conscients des del Departament de Treball de la Generalitat, que creu que la contractació actual té peus de fang com els sindicats. I és que, com diu el darrer informe del sindicat UGT, els contractes són cada vegada més precaris. Segons les dades recollides per ells a Osona el 2007 hi va haver 47.857 noves afiliacions, i tot i que aquest juny passat van augmentar fins a 46.906 encara no arriben a les que es feien abans de la crisi. Al Ripollès, la dada és semblant: l’any 2007 se’n van fer 8.128 mentre que aquest passat mes de juny n’hi va haver 7,542, 586 menys. De les noves contractacions del juny passat a Osona (20.367), només 3.221 eren de caràcter indefinit. Al Ripollès, dels 2.777 contractes, només 460 eren indefinits. Cal tenir en compte que es parla de contractes i en un sol mes se’n poden fer fins a 20, a contracte per dia.
D’altra banda, segons l’informe d’UGT, més de la meitat dels llocs de treball creats nous es concentren en només 10 d’un total de 88 activitats i se centren en el sector serveis, que acaba sent l’únic sector “que aconsegueix sortir de la crisi”. A Catalunya, la indústria representava el 20% del total de llocs de treball l’any 2007 i ara representa només el 16%.
Aquest traspàs de passar de rebre la prestació d’atur o el subsidi i la renda activa d’inserció (RAI) es pot comprovar com s’eixampla a partir del 2011 i s’agreuja a partir del 2014. Es veu com molta gent esgota el màxim de la prestació de l’atur i passa al subsidi. L’any 2012, aquesta xifra ja és més alta de perceptors de subsidi que de prestació a Osona. Al Ripollès, les dues xifres s’acosten però els subsidis no superen la prestació. Ara bé, si al subsidi s’hi suma la RAI, sí que supera de tros els receptors de prestació. D’aquesta manera és com moltes persones acaben expulsades del món laboral. Acostumen a ser persones de més de 45 anys que si no es recol·loquen acaben arribant a la jubilació amb unes pensions molt baixes i se’ls allarga així la situació de pobresa.