Noves formes de finançar la gestió forestal

La quarta edició del Congrés BIT s’ha dedicat aquesta setmana, entre dimarts i dimecres, a la valorització dels serveis ecosistèmics, totes aquelles tasques que assumeixen propietaris forestals o pagesos per mantenir l’entorn, però que ara mateix no generen un benefici econòmic. El congrés ha compaginat l’anglès i el català, tenint en compte que el primer dia coincidia amb la jornada europea sobre bioeconomia ERIAFF. Unes 230 persones van participar en aquest fòrum. Una de les taules de la sessió de dimecres posava el focus en casos d’èxit de valorització de serveis ecosistèmics. La gestió forestal és essencial, per exemple, en la prevenció d’incendis, i en aquesta línia Marc Arcarons, de la Pau Costa Fundation, va fer balanç del projecte Ramats de Foc, impulsat el 2016 amb l’objectiu de recuperar terrenys de pastura en zones estratègiques per a la prevenció d’incendis al mateix temps que “es busca una rendibilitat ramadera justa”. Arcarons presentava com a eines de gestió per actuar sobre la topografia, la metodologia i el combustible dels boscos, fent una gestió “en punts estratègics” a partir de la crema de pastures, la silvopastura, els treballs forestals i els cultius. Arcarons calcula que 18.000 hectàrees de bosc són àrees estratègiques en la prevenció d’incendis i en aquestes hi ha 511 explotacions. Calcula que el cost de la gestió oscil·la en una forquilla d’entre 250 euros i 440 “per gestió en prevenció d’incendis i incidir en la millora de la diversitat”. La mateixa fundació ha col·laborat amb la Baronia de Rialb (Noguera) i el seu alcalde, Antonio Reig, explicava el projecte d’implementació dels crèdits climàtics als boscos de la conca del Segre Rialb. Davant una superfície de 122.000 hectàrees que un incendi forestal podria devastar en “un dia i mig”, s’ha optat per la gestió forestal i el conreu de regadiu com a mesures per reduir la capacitat de combustió. En aquest cas, es va constituir una associació de propietaris forestals, presidida pel mateix Reig, que fa la gestió forestal a canvi dels crèdits climàtics que venen a grans empreses per compensar la seva petjada ecològica. “La gent ho veu bé. La sensació és bona i crec que és un bon camí”, deia Reig, que demanava també que “els serveis ecosistèmics s’incloguin a la DUN”. "Ens hem quedat curts explicant-ho a la societat. A qualsevol lloc hi ha una plataforma" La sessió de dimecres del Congrés BIT va començar amb la presentació del Pla d’Acció 2025-27 de l’Estratègia de Bioeconomia de Catalunya, a càrrec de Jaume Sió, cap del gabinet tècnic del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Abans de presentar aquests 10 objectius, va fer un repàs a l’execució del pla d’acció que va acabar l’any passat. Eren 15 objectius i “no s’ha fet tot el que volíem”. Ara bé, “es van planificar per invertir 200 milions i se n’han executat 310”, en bona part beneficiats pels fons Next Generation, explicava Sió, que admetia que es tracta “d’una xifra important per un tema com aquest de fixar cadenes que tenen poc valor”. Entre la feina que ha quedat per fer, Sió destacava que “ens hem quedat curts explicant-ho a la societat. A qualsevol lloc que volem fer una cosa tenim una plataforma”. Alguns dels reptes pendents formen part de la nova agenda, on es detallen 10 accions, entre les quals hi ha la creació d’un observatori de la bioeconomia perquè “hem de tenir dades per poder prendre decisions”, l’impuls de l’activitat industrial en la bioeconomia, accés i gestió de biomassa forestal o la valorització de dejeccions ramaderes, residus orgànics o coproductes de la cadena alimentària. El tema abordat en aquesta edició del BIT, els serveis ecosistèmics, també és un repte a abordar de cara a preservar “aquest mosaic de paisatge que tenim. Hem de recuperar alguns espais, però sobretot conservar els que tenim. En els últims 10 anys s’han perdut gairebé 20.000 hectàrees d’oliveres que d’aquí a quatre dies seran boscos.” Tot el pla d’acció, però, alertava Sió, “si no serveix per conservar territoris, fer-los vius i que reverteixin en qui hi viu, no serveix de gran cosa”. Per això, advocava per fer ponts entre sectors i crear oportunitats econòmiques, però alertava que “això no es pot aguantar amb diner públic”. Jaume Sió també feia un crit d’alerta a les administracions per anar alineats i focalitzar polítiques en la mateixa línia.

Noves formes de finançar la gestió forestal

El president de la Llotja de Vic diu que caldrà pensar el Mercat del Ram sense bestiar

Vic, de nou en silenci, durant la Processó dels Armats

Els castells s’aixequen a La Central

El Mercat del Ram, punt de trobada “dels inventors de la resiliència”

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

Aquests són els beneficis de beure cafè

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

De Vilanova de Sau a la NASA

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Un forn de pa ecològic en lloc de màquines expenedores de pizzes

Detecten un augment de les consultes pel control obsessiu del son amb rellotges intel·ligents, sobretot entre els joves

Ja hi tornem a ser