QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
L'expert respon
Empreses
Laboral
Economia Verda
Pagesia
Economia domèstica
Empreses amb futur

Gairebé 400 caps de bestiar al Mercat del Ram que torna als orígens

L’activitat ramadera es concentra al Sucre i es recuperen els tractors

Vic acull aquest cap de setmana una de les cites més esperades del calendari, un Mercat del Ram que torna als orígens potenciant les activitats pensades per als professionals del sector primari i recuperant l’exposició de maquinària agrícola.

L’organització del Mercat del Ram de Vic –l’Organisme de Fires i Mercats (OFIM)– ha fet una sacsejada a la mostra després d’un període de reflexió que va portar a dissenyar un pla estratègic amb accions per aplicar en els propers anys.

El darrer model s’havia esgotat per les dificultats de convivència entre un sector primari cada vegada més professionalitzat i uns visitants que busquen més la imatge bucòlica de la pagesia.

Això ha portat a plantejar dos grans espais: la zona firal al Sucre i la part per a la ciutadania a l’entorn del Passeig, amb l’Espai Terra i Cuina, que combinarà parades d’agroproductors i una zona de restauració on tastar els seus productes, com a novetat. El replantejament ha comportat també la sortida del Sucre de la Casa de Pagès, l’espai de divulgació de les feines de pagès a partir de tallers per a nens, que s’ubicarà en una carpa a la plaça dels Màrtirs.

“Hem posat les mesures necessàries perquè tothom se senti còmode”, deia la regidora de Fires i Mercats, Bet Piella, el dia de la presentació del Mercat. En aquesta línia, el recinte firal recupera la gran exposició de bestiar amb 370 animals, principalment boví i oví, però també hi haurà exemplars de porcs, conills, gallines i oques.

Dissabte, després d’un esmorzar que vol esdevenir el Mercat en un punt de trobada del sector agrícola i ramader de la comarca, es donaran a conèixer els guanyadors del 41è concurs de canals porcines i se celebraran els concursos de raça bruna i morfològic d’ovella ripollesa.

Una altra de les novetats respecte a l’edició de l’any passat, quan el malestar al sector per l’excés de la burocràcia i la sequera havia cristal·litzat amb la Revolta Pagesa, és el retorn de la maquinària agrícola. S’exposaran tractors i altra maquinària a l’avinguda dels Països Catalans, tot i que no hi haurà tots els expositors d’edicions anteriors.

El recinte firal també acollirà l’exposició “Emboscades. Dones i bosc”, produïda pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i inaugurada l’any passat a Barcelona. S’hi recull el testimoni de 18 dones del sector forestal, entre les quals hi ha la ramadera del Mas Casanova de Sora Mercè Oms. La inauguració de l’exposició a Vic, aquest divendres, anirà acompanyada d’una jornada tècnica, “Dones, boscos i ramaderia”, en la qual es vol donar veu a les dones que treballen en la gestió del territori.

A causa del Mercat del Mercat del Ram, hi haurà afectacions de trànsit fins dilluns a les 3 de la tarda als carrers Historiador Raimon d’Abadal, de la Llotja i Joan Serrallonga i l’avinguda del Mercat. Dissabte al matí es tallarà el carrer Verdaguer, on hi haurà el mercat setmanal.

Organitzacions agràries i el Gremi de la Pagesia, en una mateixa taula

El Mercat del Ram vol recuperar la centralitat que havia exercit sobre la pagesia de la comarca i una de les maneres de fer-ho serà el debat que, sota el títol de “Veus pageses”, es farà aquest dissabte a partir de les 5 de la tarda a l’auditori del Sucre. Hi participaran representants dels sindicats Unió de Pagesos, JARC i Asaja, la Federació de Cooperatives Agràries i també el Gremi de la Pagesia, el col·lectiu resultant de la Revolta Pagesa de febrer de 2024. Aquest debat substitueix la Talaia Pagesa, que després de tres edicions no continuarà aquest any.


“Sempre he volgut ser ramader i la bruna és la vaca que hi ha aquí”

Roger Gallifa i Janna Locher són pagesos de la nova fornada. Tenen 30 anys i tots dos tenien clar des de petits que volien dedicar-se al bestiar.

“Hi ha qui de nen vol ser futbolista, però jo sempre he volgut ser pagès. De petit ja m’agradava el bestiar”, explica Gallifa, fill de Sant Hipòlit.

Tot i que el seu avi s’hi havia dedicat, no ve de família pagesa. Va formar-se a Quintanes i més tard “vaig començar a treballar amb un home que tenia intenció de jubilar-se i quan ho va fer, em vaig quedar el ramat”. Va fer la jove incorporació i d’això ja fa quatre anys. Està al capdavant de l’explotació de Can Carbó, a Perafita, amb 120 mares de raça bruna. “Sempre he volgut ser ramader i la bruna és la vaca que hi ha aquí”, explica.

El cas de la Janna és el contrari. Ella sí que ve de pagès, del Mas les Cases de Sora, on el seu avi ja tenia una activitat ramadera. La va continuar la mare i “ara fa any que m’hi he incorporat. La meva mare empenyia perquè busqués una altra feina, però a mi és el bestiar el que m’omple”. També es va formar a Quintanes, ha fet la jove incorporació i en el seu moment va decidir “apostar per la raça bruna”. Té cura d’un ramat de 35 mares i compagina la feina a casa amb serveis ramaders per a tercers.

Òscar López i Janna Locher, dos dels ramaders osonencs que participaran al concurs de raça bruna, aquest dijous, durant la descarregada del bestiar al Sucre de Vic / ALBERT LLIMÓS

Tampoc va ser ortodoxa la incorporació al sector primari d’Òscar López, de Gurb. “Vaig estudiar per fer de matricer, de mecànic, però amb 26 anys vaig decidir fer un canvi de vida i dedicar-me a la ramaderia.” A casa el seu avi tenia vaca de llet però “no hi havia massa futur i em vaig decantar per les brunes”. López té 46 anys, un ramat de 130 mares que compagina amb una granja de porcs integrada i també ha estat dels que ha aportat saba nova al sector.

Gallifa, Locher i López participaran aquest cap de setmana al 19è concurs nacional de bruna dels Pirineus, que, després de set anys itinerant, torna al Mercat del Ram amb la idea d’alternar-se biennalment amb el concurs de frisona i mantenir la itinerància l’any que no es faci a Vic.

Tots tres ja són habituals també al concurs nacional i sense anar més lluny un toro d’Òscar López, Carlit, va ser l’any passat el guanyador en la seva categoria. “Un de meu va quedar segon”, explica Gallifa, que també s’afanya a dir que en Carlit li va vendre ell a López quan era vedell.

Treballen amb el centre de testatge que la Federació de Raça Bruna dels Pirineus té a Bellestar, a l’Alt Urgell, per anar millorant el bestiar en genètica i morfologia. A l’hivern el tenen pasturant per les terres properes a l’explotació, però a l’estiu el pugen a muntanyes del Berguedà o el Ripollès i, en el cas de Gallifa, encara fa la transhumància a peu de tornada, per Tots Sants, de Castellar de n’Hug a Perafita fent nit al Cobert de Puigcercós.

Miquel Sàmper presidirà el concurs de canals porcines

El concurs més arrelat al Mercat del Ram és el de canals porcines, que arriba a la 41a edició. Manté el format dels darrers anys de tal manera que dissabte a les 11 del matí ja es farà el lliurament de premis, coincidint amb el pas del seguici institucional que encapçalarà el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper.

Es valora la millor carn i la millor canal, a partir de les puntuacions de l’IRTA. La setmana passada es van lliurar els 41 exemplars participants, set dels quals es van desqualificar per excés de pes. Es van sacrificar a Mafriges i a les instal·lacions de l’IRTA Monells s’han desfet i s’han fet les deliberacions. Al recinte firal s’hi podrà veure el vídeo del procés i les granges guanyadores.

Quart concurs d’ovella ripollesa

L’Associació Nacional de Criadors d’Ovella Ripollesa (ANCRI) organitza per quart any consecutiu el concurs morfològic al Mercat del Ram. Els premis es lliuraran dissabte a 2/4 de 12 del migdia i a les 12 es farà la subhasta de marrans. Hi haurà 34 corralines amb 150 animals de 36 explotacions. “Més de la meitat dels participants tenen menys de 35 anys, una dada que demostra que la ramaderia ovina té futur i està més viva que mai”, deia Ramon Bach, de l’ANCRI.

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

En aquesta enquesta han votat 164 persones.