Inculcar l’esperit emprenedor i la cultura de l’esforç. Aquesta és la finalitat d’un projecte que han començat les escoles rurals de Lluçà, Perafita i Alpens, a Primària, i al SES de Gurb, de Secundària.
Seguint el model del projecte asturià “Valnalón, ciudad tecnològica”, els alumnes de cada un dels centres creen i gestionen una cooperativa on fabriquen productes que posteriorment vendran en un mercat o fira.
El programa “Emprendre a la meva escola” l’ha desenvolupat la Fundació del Món Rural (FMR) i s’ha iniciat aquest curs en 16 escoles de tot el país. Aquesta institució considera que és important impulsar l’emprenedoria fora dels grans nuclis on costa més que s’hi estableixi activitat econòmica.
La creació a l’aula d’aquesta cooperativa vol despertar l’esperit emprenedor però, especialment, “en la cultura de l’esforç, del treball ben fet i de la seriositat”, expliquen Pep Batalla i Judit Colomer, professors del SES de Gurb.
També es vol que els alumnes treballin en “equip” i descobreixin “habilitats potencials que tenen”, segons Blanca Mata, professora de l’escola Gafarró de Lluçà, i que “algunes de les quals desconeixen ells mateixos”.
Aquest primer trimestre del curs, i segons la planificació de cada centre, s’han estudiat els models d’empresa, les habilitats de cadascú i s’ha començat el debat sobre quina activitat desenvoluparan.
Aquesta es concretarà després de Nadal. En el cas de Gurb serà una cooperativa “implicada amb alguna problemàtica social”, però encara no s’ha acabat de definir l’activitat. En el cas de Lluçà es produirà cistelleria, sabó i espelmes. Els 12 alumnes que hi participen ja s’han començat a formar.
Més enllà de la producció i la seva comercialització el projecte vol fer descobrir tot l’entramat que comporta engegar un negoci, ja sigui “pla de negoci, negociar amb els bancs, permisos necessaris, etc.”, expliquen Batalla i Colomer. Blanca Mata explica que un dels passos més interessants fins ara ha estat el treball en equip per fer els estatuts de la cooperativa “negociant i posant-se d’acord”, definint la inversió o creant “les fitxes de cada un dels socis”.
Ara toca negociar amb proveïdors, definir un producte amb opcions de mercat, etc. Abans d’acabar el curs tocarà comercialitzar el producte i fer balanç econòmic de l’exercici. A Gurb decidiran la comercialització un cop hagin definit l’activitat.
En el cas del Lluçanès els productes de les tres cooperatives que s’emprenen a Lluçà, Perafita i Alpens es volen vendre al mercat de Vic. Llavors tocarà fer balanç econòmic d’aquest microprojecte empresarial. A Gurb, per exemple, ja han acordat que si hi ha beneficis una part anirà “al mateix centre” i la resta es destinarà a una organització social.
Naixerà de les aules de Gurb un futur Josep Terradellas?
{{ comment.text }}