EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

“Tots busquem el mateix, que el sector es pugui guanyar la vida”

Entrevista a David Mascort, conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural


17/02/2024

La negociació amb la plataforma pagesa, que aglutina les reivindicacions del sector, sembla que ha començat amb bon peu?
Crec que sí. De fet, al final tots busquem el mateix, que el sector pugui fer la seva feina i que es pugui guanyar la vida fent la seva feina; aquesta és la clau. Nosaltres fa temps que treballem amb el sector, amb les organitzacions que el representen, però és veritat que ara han aparegut altres veus que també hem d’escoltar.

Ha cridat l’atenció que els pagesos posessin l’accent en l’excés de burocràcia.
Hem intentat facilitar la complexitat de normatives a través de la digitalització, però és veritat que a una part del sector li costa perquè és gran, perquè no té cobertura on exerceix la seva activitat, etc. Una de les coses en la qual ja fa temps que treballem és que els pagesos tornin a veure les oficines comarcals com un lloc on poden rebre assessorament i acompanyament; que no ens vegin tant com els inspectors o els policies.

També s’està negociant la possibilitat de flexibilitzar el Pla especial de sequera. Temen que se’ls acabaran morint els animals…
El Pla especial de sequera diu que hem de reduir els consums de la ramaderia en un 50%. Però també diu que hem de complir la llei de benestar animal i que hem de garantir la supervivència dels animals. No podem obligar a reduir la granja a la meitat d’animals si ja estan estabulats, perquè nosaltres hem de garantir que segueixin vivint. Igual que amb l’agricultura, si el pla especial ens diu que hi ha d’haver una reducció del 80%, però ens diu que hem de garantir la supervivència dels llenyosos i els cultius permanents…

El que cal és avançar cap a recs més eficients…
Sí, però això no és nou. Fa molts anys que fem moltes inversions en modernització de regadiu. Moltes vol dir a l’entorn de 100 milions l’any. Tots els regs del país han de caminar cap aquí i han de ser capaços de traçar un full de ruta perquè tots aquells regs avui ja instal·lats, que no estan modernitzats, es modernitzin. I també hem de traçar un camí perquè aquells llocs on no hi ha reg i tinguem capacitat de portar-hi rec de suport, ho puguem fer. Haurem de buscar solucions, com la que hem presentat pel Priorat, o la que treballarem en breu pel Penedès, perquè hi ha llocs del país que sense un rec de suport es moriran totes les vinyes o es moriran tots els ametllers. Hem de buscar solucions, no pedaços, aprofitar les aigües regenerades.

En això ja hi ha un pla d’aprofitament en marxa…
El 2020 estàvem aprofitant 20 hectòmetres cúbics d’aigües regenerades. Avui ja estem a 80. I en el pla que tenim dibuixat acabarem aprofitant el 70% de les aigües que surten de les estacions de tractament d’aigües del nostre país. Això són molts hectòmetres cúbics que han de servir per a molts usos, que segurament no seran l’ús de boca, perquè necessiten altres tractaments, però sí per a la neteja de carrers, per al reg dels arbrats, dels jardins públics, per al reg dels pagesos.

Un altre dels debats que ha obert la pagesia aquests dies és a l’entorn de les restriccions que demana Europa sobre l’ús de fitosanitaris, però després s’importen productes que no se sap si preserven les mateixes garanties. Això ja no és la Generalitat qui ho regula, però ho troba lògic, no?
I tant lògic, com que jo milito en un partit polític que té grup al Parlament Europeu que ha votat sempre en contra d’això. No estem en desacord que arribin productes d’arreu, però hauríem de posar-hi condicions. No pot ser que Europa hagi prohibit 600 productes en el sector primari i a altres llocs del món no en prohibeixin cap i arribin aquí tranquil·lament. Això es converteix en una competència deslleial perquè venen a un preu molt més barat i, per tant, rebenten el mercat dels productes d’aquí. Molts consumim productes d’aquí per militància, perquè creiem que així donem vida al nostre país, als nostres pagesos, però hem d’evitar que el factor preu no sigui tan diferencial.

Com?
Hem de reclamar a l’Estat que fa les inspeccions d’aquests productes que arriben, que les faci bé, les faci completes. Que sapiguem si aquests productes que venen compleixen els mateixos tractaments de pesticides, de fugicides, etc. L’altra qüestió important és que Europa ha decidit que hem de prohibir molts d’aquests fitosanitaris. Però no hi ha opció B. Vol dir que el que el feia servir, i no té cap altre producte per fer-lo servir, ha d’acabar produint menys. Per tant, serà molt menys competitiu. És un peix que es mossega la cua i la porta a la desaparició del sector.

Tornem a la sequera. Continua sense ploure i hi ha la previsió que s’hauran d’adoptar més mesures restrictives…
Ara estem en emergència 1 i quan arribem a 67 hectòmetres en els embassaments de les conques internes haurem de passar a emergència 2. La diferència entre la 2 i la 1, bàsicament, és la dotació de litres per habitant i dia que pot consumir un municipi. Ara estem a 200 i si passem a emergència 2 seran 180. Però val a dir que fins ara ho hem fet bastant bé, molt bé diria jo. Els darrers mesos hem estalviat tanta aigua que hem permès allargar l’entrada en emergència. Si no haguéssim fet res ja hi hauríem entrat a finals del 2022. Ara estaríem en una situació desesperant. Les decisions que vam prendre en el seu moment d’activar el pla de sequera, de començar a fer funcionar les dessaladores o les inversions en aigua regenerada han permès que avui una mica més de la meitat de l’aigua que gasta la Regió Metropolitana ja no ve dels embassaments. L’any 2023, el de més sequera, és quan hem desviat menys aigua del Ter a Barcelona, uns 90 hectòmetres cúbics, respecte als 105, 115, 130, 150 que hi anaven habitualment. L’objectiu és deixar de baixar aigua del Ter, pràcticament. Per fer-ho encara ens falten tres o quatre anys d’inversions. Inversions que no s’han fet fins ara, és veritat, però que ara ja estan totes planejades. Per això dic que ho hem fet molt bé perquè pràcticament en un any els embassaments han baixat 13 punts. 13 punts en un any és molt poc.

També n’hem estalviat?
Sí, estem consumint menys. Hi ha una altra dada que a mi em sembla significativa. La comparativa amb l’aigua que gastàvem el 2007 amb el 2020, amb 650.000 habitants més, consumim 37 hectòmetres cúbics menys. La gent consumeix menys aigua a casa. La crisi del 2008 ens va portar uns hàbits que s’han quedat a casa. Però és veritat que encara no som prou eficients. Llavors hem de fer inversions, i per això nosaltres estem al costat dels ajuntaments, posant 120 milions d’euros perquè arreglin les xarxes, les modernitzin, les digitalitzin, les sectoritzin, busquin fuites, però també al costat de les indústries, al costat de les empreses del sector turístic, dels pagesos i les pageses que reguen en modernització dels regadius, perquè al final l’objectiu ha de ser que la mateixa gota d’aigua la fem servir moltes vegades.

Un altre problema col·lateral és que s’estan morint els boscos…
El 2023 s’han mort més arbres per la sequera que pels incendis. La situació és molt complicada. Tenim el país més sec que mai i els boscos s’estan morint. Això, en algunes zones, és un polvorí. I nosaltres estem fent actuacions especials a l’entorn de Poblet, al Garraf, a les Gavarres, actuacions quirúrgiques en llocs molt concrets, que no ens serviran per evitar els incendis, però ens serviran que en cas que hi hagi un incendi els bombers tinguin un lloc on poder aturar l’incendi. Hem de ser capaços de fer el que vam fer l’any passat tots plegats, que és tenir molta cura. L’any passat era un any molt difícil, un any molt complicat. I va anar molt bé. Sempre dic que alguna cosa devem estar fent bé tots plegats i no es tracta de posar-nos medalles, però al darrere hi ha una tasca de prevenció d’incendis i de gestió forestal. Hi estem destinant 40 milions l’any, més que mai.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't