Una empresa dels Hostalets crea un dipòsit d’aigua modular i mòbil

Buscant un producte propi que tingués utilitat, els tres membres de l’empresa Meidinn van començar fa dos anys un procés que els ha portat a crear un dipòsit d’aigua modular, pel qual no cal obra civil i és fàcilment traslladable, que permet recollir l’aigua de la pluja i desviar-la cap als abeuradors per als animals o que “pot ser utilitzada també per a ús dels bombers en cas d’incendi”. Així ho explica Jordi Arumí, enginyer i gerent de l’empresa, que afegeix que van optar per una solució que fos autosuficient, tot i que a cada lloc on s’instal·la s’han de fer els càlculs de pluviometria habituals. Els primers dipòsits, quatre, els han instal·lat en un bosc del Bages.

El producte de Meidinn consta d’una lona al damunt que s’aguanta amb quatre estaques laterals que és on es recull l’aigua. Un forat al mig tira l’aigua a un dipòsit clàssic i totalment tancat que es va inflant a mesura que s’omple. Una aixeta exterior permet fer ús de l’aigua quan faci falta. En el cas més habitual –per proveir els animals que pasturen–, una bomba i una mànega porten l’aigua a uns abeuradors situats en diversos punts “perquè així els animals no s’acosten al dipòsit i tenen diferents punts per beure aigua”.

Segons Arumí, amb aquest sistema “els dipòsits no deixen empremta al terreny i si convé es poden traslladar perquè són fàcils de muntar i desmuntar”. Arumí i els seus companys ja treballen en un segon model d’aquest dipòsit. El que han ideat i que comercialitzaran amb el nom de Rainsac a través d’alguna empresa del sector agrícola té capacitat per a 60.000 litres d’aigua, cada cobert fa 81 metres quadrats i pesa 70 quilos.

Meidinn és una empresa petita que factura al voltant de 300.000 euros i que treballa per a diferents sectors de la indústria habitualment amb el sistema de claus en mà, o sigui un producte que una empresa necessita i que ells dissenyen específicament. En aquest sentit, estan treballant amb projectes com ara un sistema de producció d’energia a través del vent situat en els fanals de les ciutats. Creien, però, que era necessari “crear un producte propi”.