A Osona i el Ripollès hi ha unes 3.600 persones de col·lectius essencials a qui el febrer passat es va començar a vacunar amb AstraZeneca. Ara, que se’ls està cridant per a la segona dosi, la gran majoria demanen completar la pauta amb el mateix fàrmac i, per tant, no barrejar fórmules de laboratoris diferents. Això ha agafat per sorpresa els responsables dels dispositius de vacunació. I és que després dels canvis de criteri arran dels casos de trombosi –molt infreqüents–, la indicació de les autoritats espanyoles era passar a vacunar amb Pfizer. El que ha marcat la diferència són els ciutadans, que un 80% de les vegades demanen firmar el consentiment de renúncia a aquesta fórmula i, així, completar la pauta amb AstraZeneca. En el cas del recinte firal del Sucre de Vic, dijous es van administrar 504 segones dosis a col·lectius essencials i 440 d’aquestes persones van optar per AstraZeneca. Al conjunt de Catalunya s’està repetint la mateixa situació, igual que en comunitats com Galícia, Múrcia o Andalusia.
Anna Moreta, directora del Servei d’Atenció Primària Osona, explica que “ens hem trobat algú que arriba dubitatiu i vol que nosaltres li donem la solució, però no ho podem fer. Ens limitem a seguir les directrius del Departament de Salut, els diem que la prioritzada és Pfizer, però que poden escollir”. Curiosament, qui no ho acaba de veure clar opta per canviar, mentre que els d’AstraZeneca arriben convençuts. És el cas de Jordi Rossell, que en parlava dijous des del Sucre davant les càmeres d’EL 9 TV: “La primera dosi la vaig rebre fa 12 o 13 setmanes i ara he decidit que preferia no barrejar”. Susana Roger es va basar en les directrius de “l’Agència Europea del Medicament, que recomana AstraZeneca. Em refio més d’aquest organisme que d’Espanya, que sempre va al revés”.
Com que amb antelació no es consulta als ciutadans, no es pot preveure quina vacuna escollirà cada persona, i el que es fa al Sucre és tenir preparades les mateixes dosis dels dos vaccins. Si queda algun vial obert posteriorment s’aprofita per a la gent amb prioritat no pertanyent a col·lectius essencials.
Quan es va paralitzar la vacunació amb AstraZeneca a causa de la relació provada, però molt infreqüent, amb casos de trombosi, a Osona i el Ripollès s’havia administrat la primera dosi a un 60% del cens de col·lectius essencials. Entre dijous i aquest dissabte la crida es tornava a centrar en aquest segment de població i es va acabar d’administrar la pauta completa a una tercera part de les persones que havien quedat als llimbs a principis d’abril.
EL RISC DE REBROT BAIXA DELS 100 PUNTS
En l’última setmana amb dades consolidades –del 20 al 26 de maig–, Osona ha viscut un punt d’inflexió: el risc de rebrot, que marca el creixement potencial del contagi, ha baixat per sota dels 100 punts, fent evident la contenció de la malaltia. En concret la xifra s’ha situat en els 85 punts, molt lluny del pic que es va registrar a l’octubre, quan Osona, un dels territoris més castigats de Catalunya, es va enfilar fins als 1.844. Al Ripollès, encara no s’ha baixat dels 100 punts (161), però es manté una tendència a la baixa i s’ha posat distància amb les dades que van comportar el tancament de la comarca abans de Nadal, quan es van assolir els 1.985. Aquest refredament dels indicadors s’ha traduït en una menor pressió als hospitals: a Vic hi ha 16 ingressats per la Covid-19 a l’hospital universitari –6 dels quals a la unitat de cures intensives–, i 15 al de la Santa Creu. A Manlleu, n’hi ha dos, mentre que a Campdevànol no hi ha persones amb infecció activa però n’hi ha 6 que es recuperen dels efectes de la malaltia. Mentre la llum al final del túnel de la pandèmia es va fent cada cop més gran, també es mantenen les mostres de suport als sanitaris. Dijous, un noi es va presentar al recinte firal del Sucre de Vic amb bombons. L’objectiu era agrair-los la feina.
