“El Balandrau és l’episodi més fort que hem viscut”

No els convenç que els titllin d’herois. “Som gent normal i ens agrada molt la nostra feina”. Així i tot, a les persones que han palpat en primera persona els seus serveis els és complicat trobar algun altre qualificatiu. El Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat es va crear l’any 1997, fruit de la fusió del Grup de Rescat de Muntanya (GRM) i el Grup de Rescat i Salvaments Subaquàtics (GRS). S’encarrega de rescatar persones que es troben en el medi natural o en ubicacions en què la resta de serveis d’emergències tenen dificultats d’accés. Catalunya està dotada de tres bases amb tres helicòpters GRAE. La de Cerdanyola del Vallès, que dona cobertura des de les terres tarragonines fins al Montseny; la de la Seu d’Urgell, orientada pel Pirineu occidental fins al Pedraforca; i la base d’Olot, la que dona cobertura a tota la Costa Brava, Osona i el Ripollès, entre d’altres. Això no vol dir que algun dia, en cas que coincideixin diferents emergències, els helicòpters no es desplacin a altres indrets als quals no acostumen a donar servei. Marc Reixach és el caporal GRAE del parc de Bombers d'Olot / BERNAT CEDÓ A tocar del camp de la Fundació Esportiva d’Olot, es troba ubicat el parc de Bombers d’Olot, una de les bases GRAE. EL 9 NOU s’hi desplaça un divendres d’agost a la tarda per saber com treballen els professionals i quins són els rescats més comuns. Marc Reixach n’és el caporal. Només d’arribar-hi ja ens avança que a causa de l’onada de calor els rescats de muntanya han disminuït, ja que els accessos als parcs naturals estan restringits i a la gent no li ve de gust fer esport a 40 graus. En l’espai dels GRAE, envoltats de cascos, arnesos, cordes i materials diversos, el caporal explica que a Olot hi ha dos bombers de guàrdia cada dia, el mecànic i el pilot. “Entrem al matí, es fa relleu amb els que surten per parlar del dia abans i es fa revisió de materials i dels vehicles”, comenta. A hores d’ara, l’helicòpter només pot volar de les 9 del matí a les 9 de la nit, i “és l’època amb el rang més alt d’hores d’insolació”. La cobertura durant l’hivern, en canvi, s’escurça. Això significa que si sorgeix alguna emergència fora de l’horari en què opera l’aeronau, els bombers s’hi han de desplaçar amb totterrenys o furgonetes. Però mentre el 112 no detecta cap servei que requereixi dels GRAE, realitzen pràctiques o exercici físic al gimnàs del parc. “Passem l’estona com podem”, diu un dels bombers. A més, a vegades també han arribat a donar suport als bombers de foc en alguna actuació. En preguntar-li sobre el rescat per excel·lència, Reixach destaca que actualment “s’han diversificat bastant, però el servei que més ha pujat és el de bicicletes de muntanya”. Durant l’estiu, “un altre dels típics és el rescat d’escoltes i d’excursionistes al GR de Molló a Setcases”, tot i que, enguany, per sort encara no s’hi han hagut de desplaçar. El cos també es coordina amb la resta de serveis d’emergències en els casos de desaparicions de persones, com ara boletaires o persones grans amb Alzheimer. Explica que les aplicacions mòbils i les eines digitals són grans aliades dels bombers i excursionistes. Però també tenen la seva part negativa. En primer lloc, els “mòbils poden fallar i els excursionistes es desorienten” i per altra banda algunes activitats es publiquen a xarxes socials i les fa gent que no té prou tècnica. Així i tot, el problema més comú rau en la manca de planificació. El caporal es refereix a sortides en què no s’ha tingut en compte la previsió meteorològica, no es preveu la dificultat de l’activitat i a més no es té en compte l’estat físic de tots els membres del grup. “El que està menys preparat físicament hauria de preparar la ruta, i a vegades és totalment al contrari”, hi afegeix. Els GRAE Víctor Colomer i Quim Argemí a la sala de control d'Olot / BERNAT CEDÓ La tarda es preveu tranquil·la. Dos dels GRAE, el Víctor i el Quim, revisen totes les actuacions dels bombers des de la sala de control per identificar si n’hi hauria alguna que requeriria els seus serveis. “Això ja passa. Un dia pots fer molts serveis i l’endemà cap ni un”, diuen. Després de mitja hora, entra l’alerta d’un jove que està inconscient en una cala de prop de Platja d’Aro. Per la localització que reben sembla que és un lloc de difícil accés. Sintonitzen l’emissora per tenir coneixement de les comunicacions dels serveis d’emergències que treballen in situ. No saben del cert si des de la coordinació dels GRAE els activaran. No obstant això, el temps transcorre i cada vegada estan més convençuts que es quedaran a la base. I així és perquè, finalment, el SEM aconsegueix arribar per terra al lloc de l’incident. Els toca passar una tarda tranquil·la, marcada per una onada de calor que posa més aviat en alerta els bombers de foc. Seguiment a través del telèfon mòbil d'un rescat a la Costa Brava / BERNAT CEDÓ Alfons Esterlich, veí de Montesquiu, és el sergent de la Unitat Tècnica GRAE. La seva feina consisteix en donar suport als comandaments de bombers “per resoldre les emergències que sorgeixin al medi natural”. En ser feines molt específiques i complicades, “es necessita tenir coneixements de muntanya amplis per ubicar el tipus d’emergència i com resoldre-la”, explica el sergent, que hi afegeix que “el rescat al medi natural és una cosa molt específica i requereix mitjans que a vegades amb l’helicòpter no n’hi ha prou”. L’octubre farà 34 anys que forma part del cos de Bombers. Va començar primer en el foc, però el 1997 va convertir-se en rescatador i fa dos anys i escaig que ostenta l’actual càrrec tècnic. Des de la redacció d’EL 9 NOU, detalla que a causa de la Covid-19 la xifra de rescats ha augmentat i enguany ja s’han superat els que es van registrar en el mateix període de l’any passat. “Després del confinament, la gent es va tornar completament boja i va sortir a la muntanya de manera bèstia, i això va comportar un increment molt important dels serveis”, comenta. “Aquest serà un any rècord de rescats”. Coincideix amb Reixach que hi ha hagut un augment dels accidents amb bicicleta de muntanya, però segons el sergent el rescat més comú és la dislocació del turmell, que “t’impossibilita continuar amb l’activitat i t’hem de venir a rescatar”. Per altra banda, insisteix que “el problema de la societat és que tots volem viure la vida al màxim” i que “les activitats s’han de planificar perquè la muntanya té un horari”. Però no només això, sinó que també “hi ha l’optimisme de la persona que no està preparada i ha estat influenciada pel veí, cosí o cunyat”. “Després es troben cansats, i el cansament porta a l’errada”, explica. Segons Esterlich, cal que la gent sigui conscient dels perills amb els quals es pot trobar a la muntanya, però també deixa clar que la majoria de rescats són accidents. Pel sergent, els més difícils s’acostumen a produir a les coves, o quan en alguna muntanya “hi ha una persona penjada i t’enganxa la mitjanit”. Es mostra completament orgullós de la professionalitat dels GRAE, que “són esportistes d’alt nivell en la seva vida quotidiana i dominen moltes disciplines de muntanya”, així com de la rapidesa dels serveis. “L’administració dona molt valor al dolor i a la vida de les persones”, afegeix. També destaca que “la feina és molt gratificant” perquè “els rescatadors sempre tractem amb material humà”. Ara, un dels principals reptes és preparar-los per les activitats emergents, com el barranquisme durant l’hivern, que “no tenim el material adient i això ens obliga a fer inversions”. Alfons Esterlich, sergent de la Unitat Tècnica GRAE / BERNAT CEDÓ “Quin és el rescat més fort que heu viscut mai?”, els preguntem. El caporal i el sergent ho tenen ben clar. El que passarà a la història és el del Balandrau. “Va ser l’episodi més fort que hem patit els Bombers”, diu Esterlich. Tots dos feia poc temps que exercien de rescatadors i el 30 de desembre de 2000 ja es van mobilitzar per cercar els excursionistes que es van topar amb l’episodi meteorològic més terrible que hi ha hagut als Pirineus. Un temporal que es va emportar la vida de nou persones i va constatar com n’és, de fràgil, l’ésser humà davant la força de la natura.

“El Balandrau és l’episodi més fort que hem viscut”

L’epidèmia de l’osteoporosi

La consulta del preacord amb Educació començarà dilluns i els sindicats majoritaris desconvoquen les vagues fins dijous

“No pensàvem que uns pisos per a joves es poguessin veure malament”

Bon paper del Club Ciclista Lleida de Pius Dòniga a la volta de Vila-real

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

Protesta a Vic per plantar cara al Plater

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

L’enxampen amb 17 embolcalls de cocaïna a Vic