“Per l’hospital seria un cop molt fort que la comarca es trenqués sanitàriament”

Al setembre va ser ratificada com a presidenta del patronat de la Fundació Hospital de Campdevànol. Farà dotze anys que estarà al càrrec quan acabi el mandat. Seran els últims? Sí, seran els últims, perquè així ho marquen els estatuts. Els patrons tenim una vigència màxima de dotze anys i després ja no es pot renovar. Quin balanç en fa d’aquests anys que duu de presidenta? Hi ha hagut moments bons i dolents. El més desagradable va ser la pandèmia de la Covid-19, que va tenir una incidència molt alta als hospitals i aquí també es va patir. Però també ha tingut una part bona amb l’elaboració de diferents plans estratègics, la incorporació de noves especialitats mèdiques i tractaments o l’Aliança amb el Consorci Hospitalari de Vic. En la ratificació del càrrec, va rebre el suport de tots els patrons per unanimitat? Vaig rebre el suport de la majoria absoluta dels patrons, excepte d’un. És una anomalia que l’alcalde de Campdevànol no sigui el president del Patronat? Quan va ser elegit alcalde i es va haver de votar el president, legítimament considerava que havia de ser ell perquè tenia una representativitat més gran i ho va repetir ara que tocava la renovació. No ho comparteixo. El president és la persona que els patrons voten per majoria. Als estatuts no està recollit que l’alcalde hagi de ser el president. Què li sembla que alcaldes com el de Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses o el president del Consell Comarcal demanessin un canvi en la governança del Patronat? Em sembla que es desconeix profundament el que és la sanitat catalana, com es gestiona l’Hospital de Campdevànol i què fa el patronat de la Fundació; hi ha patrons nats i electes. Abans, els patrons nats eren el rector, l’alcalde del poble i les tres persones que pagaven més IBI del municipi en l’àmbit industrial, comercial i de rústica. Fa potser uns deu anys que es van canviar els estatuts per eliminar aquest últim supòsit, perquè potser no era el més adequat. Llavors, el president del Consell Comarcal va entrar-hi com a patró nat. No entenc el posicionament de l’alcalde de Sant Joan, perquè no em consta que hagi vingut a parlar o a interessar-se pel funcionament del patronat. El més prudent és tenir tota la informació possible. Creu que és adequat que el rector o gent de fora el món sanitari siguin patrons? Els polítics es pensen que el patronat gestiona i no és així. Qui ho fa són els tècnics. Ells prenen les decisions. Penseu que per ser patró o president no es cobra res. És vocacional. L’hospital de Campdevànol és una empresa que el poble s’estima i se’l sent molt seu. És un llegat que ens van deixar els nostres avantpassats i l’hem de cuidar. Fins ara, ningú s’havia posat amb el tema de la governança. De fet, abans potser sí que hi havia hagut algun patró que feia i desfeia, però ara som molt curosos. Hem de vetllar pel futur de l’hospital, la qualitat assistencial i la sostenibilitat de la institució. L’alcaldessa de Ripoll tampoc hi és. Hi hauria de ser? No ens ha demanat mai per entrar a formar-ne part. Sempre he estat partidària que com menys polítics hi hagi al patronat, millor. No es pot barrejar el patronat amb la política. Treballem per l’hospital i pels ciutadans del Ripollès no per la política. Què li va semblar que volgués tenir un hospital a Ripoll? Una bestiesa, però dir que faràs un hospital és una promesa que agrada a la gent. Això no passarà, almenys a curt o mitjà termini, però és legítim demanar-ho. Pel que ha anat dient, vostè no és partidària que hi hagi almenys un alcalde de cada vall i del Baix Ripollès al patronat... No té per què. Ara mateix es veu que hi ha un conflicte de fons que és polític. Hem de garantir la neutralitat i eficiència de l’hospital. Pensar en la salut dels ciutadans i no en cicles electorals. Cal visió estratègica a llarg termini, que no es condicioni pels canvis de govern. Un polític sempre mirarà cap a la banda política i no cap a la banda institucional, que és allò que ha de ser el patronat. Creu que l’alcalde de Campdevànol ha defensat prou l’hospital? Aquesta pregunta li hauries de fer en ell. La contestarà millor que jo. A principis d’any, es va donar a conèixer la divisió del nou mapa sanitari, en què Camprodon s’ha unit a la Garrotxa. Això com els ha afectat? Vivim amb preocupació la divisió del nou mapa sanitari, perquè el Ripollès queda dividit en dues àrees integrades de salut (AIS). A més, tindria dos hospitals de referència, un dels quals a la Garrotxa. La Vall de Camprodon tindria l’Hospital d’Olot com a centre sanitari de referència, que no té massa sentit si parlem d’hospitals comarcals. En un ple de Sant Joan, també van demanar formar part de l’ABS de Camprodon i, per tant, canviar d’AIS. Passar a formar part d’una AIS de fora de la comarca posaria en perill serveis com el PADES o l’hospitalització domiciliària. A més, el Ripollès forma part d’una prova pilot en atenció integral sanitària i social. Si ara es divideix, que passaria amb això? Els ha tranquil·litzat Salut? Vam anar a veure el gerent de la regió sanitària i al director del servei català de la Salut. Els vam exposar les nostres pors i dubtes i van tranquil·litzar-nos. Però quan es prenen decisions polítiques, tots sabem que al cap d’uns anys, quan es canvien els polítics, també ho fan les polítiques. Allò que neix d’una decisió política no és mai rigorós. Continuem sense saber què passarà en un futur. A més, el finançament dels hospitals va lligat a l’activitat que s’hi fa. Si perdem població de referència, perdrem activitat. Per tant, podríem perdre finançament. La principal por és que l’hospital es pugui convertir en un centre sociosanitari? La principal por és que a la Vall de Camprodon, li donin de manera definitiva, l’Hospital d’Olot com centre sanitari de referència i que, a més, s’hi sumi Sant Joan. Perdríem un percentatge de població de referència important. El patronat va donar un mandat als dos gerents perquè anessin a explicar al Consell d’Alcaldies, amb dades objectives, què podria passar si la decisió de la Vall de Camprodon fos ferma i s’hi unís Sant Joan i Ogassa. Seria un impacte molt fort pel Ripollès, que es trencaria sanitàriament i és un tema greu. Per l’hospital seria un cop molt fort. Cap alcalde va dir res. La consellera de Salut, Olga Pané, ha vingut al Ripollès des que va esclatar la crisi? Va venir abans que s’anunciessin les Àrees Integrades de Salut i no ha vingut més. Havia de venir al Consell Comarcal en una reunió amb els alcaldes, però no va poder assistir-hi. No hem parlat amb ella. La Taula de Seguiment de la Planificació Sanitària ja està en marxa? Sé que s’ha posat en marxa pels mitjans de comunicació, però no m’han convocat. És un problema que no l’hagin convocat... Tinc entès que només s’ha fet una sessió. Estem oberts a donar explicacions a qui ens les demani, però la solució la té el Servei Català de la Salut. Només podem explicar els serveis i el que fem a l’hospital. Creiem fermament en la col·laboració i amb el diàleg constant amb els representants públics del territori, però el patronat ha de mantenir un perfil d’independència, professionalitat i neutralitat política. Quins serveis han guanyat aquests anys? Gràcies a l’aliança estratègica amb el Consorci Hospitalari de Vic i a formar part de la xarxa C-17 hem desplegat diferents serveis territorials. Hem garantit la continuïtat i incorporat noves especialitats com endocrinologia, cirurgia vascular, dermatologia o clínica del dolor. No hem perdut cap servei. La plataforma d’atenció domiciliària ja funciona? Sí. Durant el 2026 ja hem atès una quarantena de persones de tota la comarca i n’han fet una bona valoració. Saber que, tot i necessitar atenció sanitària, pots quedar-te a casa i t’atenen com si fossis en un hospital, té molts avantatges. Disminueix el risc de desorientació, de patir infeccions o augmenta la comoditat. Ha estat millor l’aliança amb l’Hospital d’Olot i el Trueta de Girona o amb el Consorci Hospitalari de Vic? És millor una aliança col·laborativa que competitiva. Hi hem sortit guanyant. A més, geogràficament, tot i pertànyer a la província de Girona, estem més a prop de Vic i de Barcelona. Tenim més tendència a baixar per la C-17. Tot i això, mantenim aliances amb més hospitals. Els CODIS els derivem al Trueta i amb Olot compartim algun professional. Hem d’aconseguir que es desplacin els professionals i no els usuaris i això requereix aliances. Gràcies a la col·laboració amb Vic tenen més serveis? Ens ha permès desplegar els serveis territorials. Això garanteix que, malgrat que hi hagi incidències per baixes, formacions o afers sobrevinguts, les especialitats quedin cobertes. Els serveis territorials garanteixen que la manera de treballar sigui la mateixa, amb independència d’on es faci la tasca. Hi ha dèficit de metges i infermeres a l’hospital? És un problema molt generalitzat que també pateixen els grans hospitals, però que els petits hospitals comarcals aïllats com el nostre encara ho pateixen més. Per això hem de fer aliances i treballar amb equips territorials per tal de fidelitzar professionals. No podem atreure un perfil de professional acabat de sortir de la universitat i que vol ampliar els seus coneixements en un Clínic. Oferim una qualitat de vida molt millor que la de Barcelona. Metges que estan a punt de jubilar-se sí que venen aquí perquè tenen més tranquil·litat. Ara, la medicina està molt especialitzada. Pel que fa al sou, a Campdevànol es paga el mateix que en altres llocs, perquè formen part de la xarxa pública d’hospitals. El sou no és un problema. Durant aquests anys, la figura del doctor Joan Grané ha estat clau. Totalment. Ha estat una persona clau durant tots els anys que ha estat gerent de l’hospital. Ell n’ha fet la transformació. Va entrar-hi el 1983 i va deixar d’exercir, aproximadament, farà un any i mig. Ha fet molt per l’hospital. El poble i la comarca han d’estar-li agraïts. El seu mandat ha tingut contrastos. Com recorda personalment els moments de la pandèmia? Recordo que era presidenta del patronat, però també l’alcaldessa. Va ser una època de molt moviment, neguit, angoixa i feina. Vam mobilitzar un grup de gent que cosia mascaretes o bates quirúrgiques i ho repartien. Teníem uns professionals incansables que s’aixecaven cada dia i es posaven aquells EPIS que semblaven robots. Es respirava un ambient de profunda generositat. Gràcies a ells ens en vam sortir. Van suportar una càrrega física i psicològica molt important. Els hem de reconèixer i no s’ha d’oblidar mai. Aquell any se celebrava el centenari de la institució precisament. Podem estar orgullosos. El 2020 havíem creat la comissió del centenari i ja havíem planificat tot el calendari d’activitats, però va arribar la Covid i ho vam haver d’anul·lar tot. És important saber la història de l’hospital i com va començar. Hem evolucionat i ens hem adaptat a les necessitats de la comarca. L’atenció primària és clau per no sobrecarregar el centre sanitari? És clau. Hem de fer entendre a la gent que ha d’anar al CAP quan toca i no col·lapsar les urgències. De fet, parlant d’urgències estem molt contents. Fa dues setmanes vam anar a Madrid i ens van donar un premi al millor hospital en atenció d’urgències en l’àmbit espanyol en la categoria d’hospitals aïllats. També vam estar nominats als premis BSA amb l’àrea de procés maternofilial i en l’àrea de costos hospitalaris. Sense fer massa soroll i treballant, fem les coses bé. Millor d’allò que alguns ens volen fer creure. Troba a faltar l’Ajuntament i l’alcaldia? En absolut. Trobo a faltar als treballadors, perquè la realitat és que allà hi vaig fer amics. Soc una persona oberta i que m’agrada tractar amb la gent. Encara els conservo i ens veiem. Això ho trobo a faltar, però crec que em van fer un favor molt gran no reelegint-me. Ara estic molt tranquil·la i més de la manera que està la política actualment. És una etapa tancada, en la que vaig aprendre molt. Toca mirar-ho des de darrere la barrera.

“Per l’hospital seria un cop molt fort que la comarca es trenqués sanitàriament”

Una lluerna de cultura

El còctel ideal de teatre i cinema per pixar-se de riure

El secret també és el temps

Quin futur té la pagesia?

LA PREGUNTA

El ministre Òscar Puente ha de dimitir després de l’accident del tren?

El centre de Vic, blindat davant la crida al saqueig d'aquest dijous

“El meu poble és el més preciós del món, però tenim els serveis que tenim”

Els Mossos preveuen un dispositiu especial davant la crida al saqueig dijous a Vic

Mireia Garriga: “La protecció més immediata és casar-se per l’església”

Toquen 200.000 euros d'un sorteig de la ONCE a Torelló

Quatre ferits lleus en un accident a l'entrada de Vic per la carretera de Manlleu

Un centenar d'estudiants protesten a Vic enmig d'un important desplegament policial

La PPA obliga a Patel a reduir la producció i suspèn un torn

Tanquen un establiment i detenen dues persones a Torelló

Desmantellen un important cultiu 'indoor' de marihuana a Gurb amb 3.600 plantes