Per primer cop, el centre BETA de la UVic coordinarà un projecte europeu de grans dimensions, ja que compta amb 21 socis de diferents països europeus i de l’Argentina. Fins ara, ja ho fa en projectes “amb 5, 6 o 7 socis, però passar als 21 suposa un abans i un després pel centre”. Ho explica Laia Llenas, subdirectora del BETA i coordinadora d’aquest projecte que porta per nom Fertimanure, que té un pressupost total de 8 milions d’euros i està finançat per la convocatòria de reptes socials Horitzó 2020. Catalunya assumirà prop de dos milions d’aquest pressupost. L’objectiu del projecte és convertir les dejeccions ramaderes en biofertilitzants i per aquest motiu entre els socis hi ha a més del mateix DARP de la Generalitat i la Cambra d’Agricultura francesa en el sector de les administracions públiques, les universitats de Wageningen, de Ghent, de Milà o el Fraunhofer-Gesellschaft d’Alemanya, empreses com Fertinagro Biotech i Alga Energy i l’associació d’empreses de fertilitzants Fertilitzers Europe.
Com explica Llenas, es tracta de “trobar una solució viable per poder valoritzar aquestes dejeccions com a biofertilitzants que puguin sortir al mercat i ser competitius”. En aquest sentit, explica que es desenvoluparan cinc projectes en diferents punts d’Europa i a partir de tecnologies diverses. A Osona, es farà una planta pilot en una granja de la Cooperativa Plana de Vic de Sora i la resta es faran a Holanda, Bèlgica, Alemanya i França. “No partim de zero”, diu Llenas, “perquè s’ha desenvolupat ja molta tecnologia i hi ha molt coneixement”. De fet, el mateix centre BETA ha impulsat diferents projectes lligats a trobar una solució per a les dejeccions ramaderes en els darrers sis anys en col·laboració amb empreses i administracions. Alguns exemples són el concentrador de dejeccions ramaderes que s’ha fet en col·laboració amb la Cooperativa Plana de Vic i que ja genera un subproducte que permet ser traslladat a altres llocs per abonar la terra.
Durant els quatre anys que durarà el projecte se seguiran dues línies: d’una banda, el desenvolupament de tecnologies i processos que facin possible l’obtenció de nous fertilitzants. No es tracta només de treure el nitrat, fòsfor i potassi, sinó “d’anar més enllà i aconseguir productes nous amb els minerals adequats per a cada tipus de cultiu complint sempre totes les normatives”, diu Llenas. De l’altra, es treballarà en la creació de plans de negoci que han de permetre fer arribar el producte al ramader. “Es tracta, i això ho obliga Horitzó 2020, que no es faci només recerca sinó que hi hagi una aplicació real del que es desenvolupi”. Per aconseguir-ho es plantejaran preguntes com si els ramaders poden tractar les dejeccions a la granja per a un ús propi (ara ja es fa), si són més viables les plantes externes o si es poden fer les dues coses. Això permetrà fer una comparativa de quina és l’acció més sostenible i la qualitat agronòmica entre els nous productes i els actuals.
Pendents de la nova legislació de fertilitzants
D’aquí a dos anys està previst que entri en vigor una nova legislació europea del sector dels fertilitzants. En aquest context, segons el director del BETA, Sergio Ponsà, “coordinar des d’aquí un projecte d’aquesta envergadura posicionarà Catalunya en una situació de privilegi per afrontar els canvis”. Catalunya serà el referent europeu en biofertilitzants.
La ‘solució’ per fer un adob eficient dels cultius
El projecte quadra amb el camí encetat per les administracions en substituir el purí entès com a residu a un purí valoritzat com a adob. De fet, aquesta solució que passa per substituir parcialment els fertilitzants minerals actuals estalviaria al voltant de 12.900 tones de diòxid de carboni a l’any, segons els primers informes.
Validats per l’EIP-AGRI, creada el 2012
Les explotacions ramaderes europees generen al voltant de 1.400 megatones de dejeccions, el 90% de les quals tornen als camps de cultiu. Per millorar el rendiment de produir menjar en harmonia amb els recursos naturals es va crear l’any 2012 l’European Innovation Partnership for Agricultural Productivity and Sustainability (EIP-AGRI). Aquest òrgan, lligat a l’estratègia Europa 2020, és qui validarà el projecte.
{{ comment.text }}