Fumata blanca. Després de mesos d’especulacions, i fins i tot de canvis de guió propiciats per l’entrada en vigor de la nova llei de contractació del sector públic (LCSP), el Consell Comarcal d’Osona finalment ha decidit crear una empresa cent per cent pública per prestar el servei d’aigua en baixa. Amb l’activació d’aquest servei, que és el projecte estrella del Consell per aquest mandat, es tancaria el cicle de l’aigua. La captació del riu i la posterior potabilització, d’una banda, i la depuració, de l’altra, són serveis d’una cadena en què hi falta la baula de la distribució: dur l’aigua des dels dipòsits fins a l’aixeta del consumidor, tasca que és competència dels ajuntaments i que ara o presten directament o a través d’una concessió a empreses privades. El Consell oferirà als ajuntaments la possibilitat de fer-se’n càrrec i ho farà, i aquesta és la novetat, a través d’una empresa 100% pública quan serveis homòlegs es realitzen a través d’empreses mixtes com Aigües d’Osona (captació i potabilització) i Depuradores d’Osona (depuració), societats amb majoria accionarial del Consell però amb socis privats, Sorea i Aigües Vic.
Des del Consell Comarcal sempre s’han parlat meravelles del funcionament de les empreses mixtes, motiu pel qual, ara, semblava que també es tiraria per aquesta línia. No obstant això, hi ha hagut un fet clau, que és l’entrada en
És la baula que falta a la cadena per tancar el cicle de l’aigua
vigor de la LCSP. Aquesta normativa estableix molts canvis. Un de calat és que en compliment de les directives europees en la matèria, a un seguit d’entitats els passen a ser d’aplicació les mateixes normes de contractació pública que a les administracions. Les empreses mixtes hi queden incloses. La nova normativa els posa moltes limitacions. Per veure quin instrument s’adaptaria millor al nou marc legislatiu, el Consell va encarregar informes tècnics externs a la Diputació de Barcelona. I, a la vista dels pros i contres, finalment dimecres passat es va acabar decidint per unanimitat que s’optaria per una empresa 100% pública. Aquesta unanimitat final no ha existit durant tot el procés. Però al final, amb els informes sobre la taula, sí. PDeCAT, ERC i Independents, els grups representats a l’equip directiu, hi estan d’acord. Ja ho han comunicat, també, als dos grups de l’oposició, PSC i la CUP. La idea és que al setembre se n’expliquin els detalls al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses i que posteriorment es faci l’aprovació del servei
El Consell presta serveis homòlegs amb empreses mixtes
al ple del Consell Comarcal. Ja hi ha un nucli d’ajuntaments interessats a sumar-s’hi. Si se n’hi apuntés algun de gran seria clau perquè arranqués amb més força. Per això, la lupa, ara, està posada en què farà el de Torelló, el tercer amb més població d’Osona i que la setmana passada va aprovar una pròrroga de nou mesos a Sorea, un període en què ha de prendre una decisió. La intenció del Consell Comarcal és que durant la pròxima primavera el servei de subministrament d’aigua en baixa pogués estar en marxa. Això obligarà a crear una estructura de personal tot i que hi ha serveis concrets que es poden externalitzar.
Consultat per EL 9 NOU, el conseller d’Aigua Potable, Jaume Colomer, confirma que la decisió està presa i que, al final, “és una decisió conjunta”. “Ens hi sentim tots còmodes i ens engresca”, assegura. Segons ell, “és l’opció que respon millor a les necessitats que tenen tant els ajuntaments com el Consell”.
UNA PEL·LÍCULA AMB CANVIS DE GUIÓ. El PDeCAT, però també ERC, fa un any admetien que la intenció era prestar el servei a través d’una empresa mixta, però l’entrada en vigor de la nova llei ha propiciat un viratge
La pel·lícula de la creació del servei d’aigua en baixa promogut pel Consell Comarcal d’Osona no només ha estat llarga, sinó que en més d’una ocasió ha tingut un canvi de guió i els actors implicats s’han vist obligats a modificar el seu paper per l’aparició d’un element imprevist, l’entrada en vigor de la nova llei de contractes. Aquesta n’és la història.
La primera referència pública al servei d’aigua en baixa la va fer el president, Joan Roca, a la presa de possessió el 17 de juliol de 2015. Aquest servei, del dipòsit a les cases, hauria de permetre tancar el cicle de l’aigua que el Consell ja presta en la part inicial (captació i potabilització) i en la final (depuració). L’interès a tirar-ho endavant va quedar plasmat al Pla d’Actuació Comarcal, nom amb què es coneix el full de ruta del Consell per un mandat que expira el 2019. Dins les actuacions de l’àrea de Medi Ambient Territori i Règim Intern, a l’apartat d’aigües potables, hi figura la “prestació del servei d’aigua en baixa”. Això sí, per si de cas no s’especifica la fórmula. “En conveni amb els ajuntaments”, hi diu. Aquesta és una competència municipal. Els ajuntaments poden fer-ne delegació al Consell. I el dubte, i la divergència política, ha estat en quin instrument ha d’utilitzar el Consell. S’han avaluat totes les opcions. No és cap secret que al PDeCAT li agrada la forma de les empreses mixtes, societats amb majoria pública però amb un soci privat. La fórmula assajada a Aigües d’Osona i Depuradores d’Osona. I no només el PDeCAT perquè al Consell d’Alcaldes del 15 de juny de 2017, el conseller Jaume Colomer (ERC) va presentar el servei i, tot i subratllar que tot just es votava l’inici de l’expedient i que un cop aprovat s’establiria la forma de gestió, se’n redactaria el projecte i el reglament, ja va dir que “la idea és que sigui una empresa mixta”, segons consta textualment a l’acta d’aquella sessió. Ho confirmava el president, Joan Roca (PDeCAT), que apostava clarament per l’empresa mixta. “Políticament tindrem el control, però serà el soci privat qui gestioni el dia a dia, perquè aquesta part ha d’estar en mans de gent professional”, declarava a EL 9 NOU el 19 de juny de 2017. Des d’aleshores ha passat un any, temps en què hi ha hagut un fet transcendent. El 9 de març va entrar en vigor la nova llei de contractació pública. Els avantatges que tenien les empreses mixtes ja no són tan evidents. Al contrari, els posa limitacions. Els serveis jurídics, tant propis del Consell com externs, han avaluat opció per opció. I, al final, s’ha optat per l’empresa pública. Per unanimitat a la vista de quin és el marc legal. Ara, un cop decidit quin serà l’instrument, caldrà construir l’empresa i veure quins són els posicionaments polítics d’uns i altres i, també, dels grups de l’oposició, PSC i CUP, que, tot i ser presents al Consell, no han participat en la recta final de la discussió.
{{ comment.text }}