Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

El decret per la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes compleix un any amb el repte d’endreçar el sector

Es passarà de les 10.000 declaracions anuals de nitrogen a les més de 40.000

El decret 153/2019 de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes es va aprovar al Parlament fa un any. En declaracions a l’ACN, la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, ha destacat la “complexitat” del decret i la dificultat per posar-lo plenament en marxa. L’objectiu de la nova normativa era millorar la gestió de les dejeccions i, un any després, la directora reconeix que encara queda molt camí per recórrer fins a aconseguir “endreçar” tot el sector. Una de les novetats més importants que presentava el decret i que canviava el marc mental de ramaders i pagesos era l’obligatorietat de presentar la declaració anual de nitrogen. De les 10.000 declaracions del 2019 es passarà a més de 40.000.

Després d’anys d’intents per regularitzar el sector, l’any passat es va aconseguir aprovar un decret que pretenia anar un pas més enllà per aconseguir una millora en la gestió de les dejeccions ramaderes, ja fossin purins, gallinassa o fems i, sobretot, tenir un text consensuat amb el propi sector “perquè se’l fes seu”. La directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, ha explicat que es tracta d’un decret “tècnic, dens però molt eficient”. “Introdueix canvis substancials i molt profunds en la manera de fer i de gestionar les dejeccions, cosa que fa que sigui un sistema molt complex i que requereixi d’un procés d’adaptació”, ha dit Guillaumes. Un temps que preveu que sigui entre dos i tres anys.

L’obligatorietat de realitzar la declaració anual de nitrogen

Per Guillaumes, un dels avenços més importants del decret és l’obligatorietat de presentar la declaració anual de nitrogen (DAN). En l’anterior decret, existia un concepte similar que era el pla tècnic de gestió de les dejeccions ramaderes, “però aquest document només era una declaració d’intencions”. Amb la DAN, el gir és “substancial” ja que s’ha de declarar el nitrogen que s’ha aplicat durant l’any anterior. A través d’una aplicació informàtica s’ha de deixar constància de quants quilos de nitrogen s’han generat i en quins camps s’han aplicat, “sense passar de la dosi que el decret limita i en funció també del cultiu on va a parar”, ha explicat.

Aquest primer any estaven obligats a presentar la declaració aquells que ja tenien l’obligació de presentar el pla tècnic de gestió. “La diferència amb abans és que a l’aplicació telemàtica els nombres han de quadrar, perquè en una parcel·la no hi poden anar dos ramaders el mateix purí, l’aplicació ja no ho permet i no poden quedar quilos de nitrogen a l’aire”, ha assegurat la directora general. “Això obliga els ramaders que no estaven fent bé la gestió a espavilar-se, ja sigui buscant parcel·les més lluny o a trobar sistemes de tractament que donin valor al fertilitzant, com el projecte europeu Fertimanure”. Guillaumes té clar que si no s’apliquen mesures extraordinàries per tractar els purins en determinades zones, “no hi ha altra solució que rebaixar la capacitat ramadera”.

Les declaracions es presenten de manera anual. A finals del 2019 se’n preveien unes 10.800, però quan va finalitzar el termini només se n’havien presentat unes 8.000. Malgrat era un nombre elevat, es va allargar el termini per prioritzar que més ramaders i pagesos la presentessin. Amb la covid-19, el procés va quedar aturat. Ara, de l’1 al 8 de juliol el procés torna a estar obert i es preveu arribar a la xifra de les 10.500. Guillaumes ha assenyalat que ara qui no la presenti se’l sancionarà. El decret preveu que a partir del 2020 tant ramaders com agricultors, independentment de les mides de l’explotació, hagin de presentar la declaració. És previst que això impliqui unes 40.000 declaracions.

De cara a l’any que ve s’està dissenyant un aplicació millorada del sistema de presentació de les DAN que creuarà, de manera telemàtica, les dades dels ramaders i agricultors que ja es troben en d’altres arxius del Departament d’Agricultura, cosa que permetrà portar un millor control de la gestió de les dejeccions. La informació de les declaracions, per exemple, es creuarà amb la informació que el Departament ja té de les parcel·les de què disposen els agricultors o el cens animal de cada ramader.

Els ramaders veuen bé que els pagesos s’incorporin a fer les declaracions de nitrogen

Un dels membres de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos i responsable del sector ramader, Jordi Armengol, ha assenyalat que el gran repte del sector serà deixar constància de totes les aplicacions d’adob que es facin aquest any. “Des del punt de vista d’organització, logístic i informàtic és molt complicat”, ha assenyalat, però veuen bé que els pagesos, i no només els ramaders, també acabin incorporant en el seu esquema mental l’obligatorietat de fer-ho. “Els ramaders ja ho tenim molt interioritzat, perquè és una influència directa sobre la nostra activitat”, ha afegit. Amb tot, ha criticat l’increment de burocràcia i que implica, malgrat creu que acabarà essent beneficiós per a tot el col·lectiu.

Armengol ha explicat que des del sector veuen el decret com una aposta que requereix d’una inversió “molt important”, sobretot per l’adquisició de nous equips. “És molt difícil valorar positivament qualsevol normativa que el que fa és complicar-nos la vida o generar més obligacions”, ha destacat. Amb tot, des d’Unió de Pagesos, ha explicat Jordi Armengol, entenen que el sector està “obligat” a ordenar el seu sistema productiu. “Al cap i a la fi la societat que en suporta és qui ens exigeix cada vegada més des del punt de vista mediambiental i social”, ha afegit.

Seguiment de les dejeccions per GPS

Entre les novetats del decret, hi havia l’obligatorietat d’utilitzar un GPS per a tots els equips d’aplicació de dejeccions, tant de cisterna com d’escampar fems, i que permetés un seguiment telemàtic àgil. Malgrat el decret recollia que aquest aspecte era obligatori a partir del gener de 2020 per aquells ramaders que traslladaven les dejeccions a més de 10 quilòmetres, la realitat és que només menys de la meitat ho estan fent.

Per contrarestar el baix nombre de ramaders que fan servir el GPS, el departament s’està plantejant una inspecció amb el cos d’Agents Rurals per trobar aquells ramaders que haurien de portar instal·lat l’aparell i no l’hi porten i sancionar a qui no compleix. A partir del juliol del 2022, aquest sistema de traçabilitat també serà obligatori per a aquells ramaders que portin les dejeccions a més de cinc quilòmetres.

S’aturen una quinzena d’ampliacions per la moratòria d’ampliació o construcció de noves granges

El sector va ser bastant hàbil a demanar ampliacions i construccions de noves granges abans de l’aprovació del decret i la majoria de llicències es van tramitar amb anterioritat. Aquells municipis on l’índex de càrrega ramadera és superior a 1,2 és on s’ha aplicat la moratòria – això vol dir que s’hi genera un 20% més de nitrogen del que es pot aplicar en el mateix municipi. En total es tracta de 66 municipis a tot Catalunya. Des de l’entrada en vigor del decret, només s’han tirat enrere una quinzena d’ampliacions o noves granges.

De la seva banda, des d’UP, Jordi Armengol ha demanat celeritat en el moment de la tramitació dels expedients i que no es criminalitzi la seva activitat. “Creiem que ajudem a fixar la gent al territori i també generem riquesa. El nostre model no és el de les macro-granges ni de grans inversors”, ha puntualitzat, “però ens hem vist obligats a dimensionar les nostres explotacions per acabar sent competitius”.

Altres millores del decret

Un dels punts importants del decret també era ajustar les dosis de nitrogen a les necessitats de cada cultiu. En aquest sentit, l’abolició del sistema de dispersió per ventall ha ajudat en aquesta tasca i ara s’utilitza la dispersió per tub o per injecció a la terra. “Si ens ajustem a les necessitats de cultiu, s’evita aplicar nitrogen en excés i que aquest vagi a les aigües subterrànies”, ha dit la directora general. Aquest punt és obligatori des de finals del 2019, malgrat alguns no ho van poder aplicar immediatament ja que la demanda d’aquest sistema va deixar sense estoc als industrials.

Entre altres millores destacables, des del punt de vista de la direcció general, hi ha la introducció de la figura d’un assessor de fertilització, l’establiment de plans de control de nutrients al sòl o la imposició de l’anomenat nitrogen de referència, que és el nivell màxim de nitrogen que es pot aplicar en cada explotació.

Esmena a la totalitat del Grup de Defensa del Ter

De la seva banda, els ecologistes del Grup de Defensa del Ter (GDT) plantegen una esmena a la totalitat al sistema productiu. La seva presidenta, Ginesta Mary, ha explicat que les granges haurien de tractar el nitrogen que produeixen. En aquest sentit, des del GDT no han vist un canvi substancial en el problema de la contaminació per nitrats, i que en algunes fonts d’Osona enguany s’ha arribat a nivells de contaminació de màxims. “El decret no és la solució al problema, la solució és la reducció de la cabana”, ha explicat Mary. Per això, segons el GDT, caldria adequar la quantitat de bestiar al nivell de nitrogen que poden absorbir les terres de l’explotació.

Sobre una de les novetats del decret, que es el seguiment per GPS de les dejeccions, des del GDT denuncien que en algunes ocasions han presentat denúncies d’abocaments, “però quan es van a buscar les dades del GPS, aquesta informació no apareix”, “i tampoc s’investiga”. “Surt el decret, però no hi ha règim sancionador”, es queixa Mary.

Des del GDT aposten per “un canvi valent” de tot el sistema que passa per la sobirania alimentària. “Si s’analitzés tot el cicle es veuria que és deficitari”, ha dit la presidenta dels ecologistes. “El 60% de la carn que es fa a Osona s’exporta a l’estranger i la majoria del pinso que es consumeix a Catalunya ve de Sud-Amèrica”, ha assenyalat a tall d’exemple.

Règim sancionador

Una de les preocupacions que mostren tant pagesos i ramaders com administració és l'”etiqueta” que té el sector de “contaminador”. “Al final els casos que no ho fan bé son els que surten a la premsa i continuen etiquetant tot el sector”, han lamentat. Des del Departament asseguren que seran “molt durs” penalitzant conductes que no s’adiuen a la llei. De fet, en aquests moments s’està tramitant la Llei d’ordenació agrària que ha de recollir les sancions que comporten les noves obligacions del decret. Precisament, pels ecologistes, el problema és que se segueix considerant els delictes ambientals com a delictes “de segona”.

Segons dades facilitades per Agricultura, a tot Catalunya, l’any 2019 es van imposar 92 sancions lleus, 144 de greus i una de molt greu. Això va suposar una recaptació de 350.000 euros.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.