El dolor invisible pels nadons que el món no arriba a conèixer

El Consorci Hospitalari de Vic (CHV) va atendre el passat 2025 tres casos del que es coneix com a exitus prenatal, la mort del fetus dins l’úter entre les 20 setmanes de gestació i el part, mentre que un altre any com el 2023 van arribar a ser cinc. Al Ripollès, d’altra banda, els últims tres anys l’Hospital de Campdevànol n’ha hagut d’atendre dos casos, un el 2023 i un altre el 2025. La dada, que és de les poques que tenen els centres sanitaris relacionada amb la mortalitat durant l’embaràs, no té en compte, però, totes les morts, perquè aquí no s’hi compten les de les primeres setmanes de gestació, les que es produeixen els primers dies de vida del nadó ni tampoc les interrupcions legals de l’embaràs. Per això, per recordar tots i cadascun dels nadons morts al llarg del procés i visibilitzar el dolor de les famílies que pateixen aquestes pèrdues, cada any es commemora el 15 d’octubre, aquest dijous, el Dia Internacional del Dol Gestacional, Perinatal i Neonatal. En la majoria de casos la causa de la mort és desconeguda, tot i que es va avançant en l’estudi del que la provoca. Des del CHV expliquen que per tenir cada vegada més informació ara es fa “una analítica molt completa, un estudi genètic i també es recomana molt l’estudi de la placenta i el fetus”. L’obstetra Carme Merced, que atén la consulta d’alt risc obstètric del CHV, detalla que la causa principal de la mort perinatal, que és com es coneix la del tram final de l’embaràs i els primers dies de vida, “és la infecció, però també hi ha malformacions que ja havíem diagnosticat o d’altres que no, així com anticossos materns”, mentre que en els primers mesos d’embaràs hi ha més “causes d’alteracions de la coagulació materna o causes genètiques que impedeixen el desenvolupament normal del nadó”. En el cas de la pèrdua perinatal, el diagnòstic acostuma a fer-se a l’àrea d’urgències de l’hospital “perquè les dones no noten moviments fetals o noten alguna cosa estranya i, en canvi, poques vegades ho trobem en una visita programada”. A partir d’aquí, s’activa un protocol que busca ser el màxim de respectuós i empàtic per acompanyar-les en tot moment. “Primer informem i després intentem deixar un espai de temps fins que comencem a explicar les actuacions mèdiques recomanades, les proves complementàries que podem realitzar i com es finalitzarà aquella gestació”, diu Merced. A partir d’aquí i ja en el postpart és quan s’hi involucren els professionals de salut mental. “Intentem que tota dona que hagi perdut un fill surti de l’alta hospitalària ja amb una primera visita amb les psicòlogues de l’ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva), que són qui fan l’atenció, i llavors quan són casos més perinatals s’intenta humanitzar molt el moment”, comenta la psiquiatra del CHV Montse Coll, que porta la part de psiquiatria perinatal. Així, es col·loca una papallona, el símbol internacional del dol gestacional, a la porta de les sales on s’atén aquestes dones i també se’ls proposa crear una capsa de records amb les ecografies, fotos i algun objecte que es tenia preparat per al nadó, com un peluix. “És molt important que tinguin la sensació que la persona ha existit. Una de les coses que costa més a l’hora de transitar aquest dol és la invisibilització. Les dones tenen la sensació que el món no s’ha aturat i ningú s’adona que aquesta persona hi ha set però elles tenen aquesta pèrdua. El més difícil és visibilitzar, que la gent entengui que això t’ha passat”, afirma Coll. Tampoc no ajuden comentaris com “ja en tindràs un altre o si no ha nascut potser millor perquè segur que sortia malament”, encara que siguin sense mala intenció. Segons la psiquiatra, “les dones els viuen molt malament, perquè per a tu és un fill hagi nascut o no o hagi viscut una setmana o no, i la societat no hi ajuda”. Anomenar, conèixer, reconèixer i validar tots aquests infants és el que els experts aconsellen per donar-los el lloc que els correspon i permetre a les famílies processar el dolor. Tona hi dona visibilitat amb un espai de record i un llibre de registre En els últims anys hi ha hagut una conscienciació creixent pel dol gestacional, perinatal i neonatal i això ha portat molts municipis a incorporar espais de record dedicats als fills perduts durant l’embaràs o poc temps després de néixer. Integrats a cementiris o en entorns verds, són indrets que faciliten el procés de dol i record de les famílies i donen visibilitat a una realitat amagada. A Osona, Torelló va ser pioner a l’hora d’incorporar aquests espais el juliol de l’any 2019 i Vic en va crear un altre aquell mateix any per Tots Sants. Des d’aleshores, altres municipis de la comarca i del Lluçanès com Gurb, Sant Hipòlit de Voltregà, Prats de Lluçanès, Olost, Sant Bartomeu del Grau o Roda de Ter també n’han habilitat. Al Ripollès, la iniciativa la va portar la capital el 2020, dos anys després va arribar el de Ribes de Freser i ara també n’ha estrenat un Campdevànol. L’últim municipi a sumar-se a la iniciativa és Tona, que l’inaugurarà aquest diumenge a les 12 del migdia a la Font del Ferro. Aquí la proposta la van fer diverses famílies del municipi i l’espai l’ha creat l’artista visual Alícia Casadesús. “Arran de diverses converses amb les famílies, que són més de les que ens pensem, va sorgir la petició de tenir un lloc físic on poder venir i recordar aquestes criatures que han existit, cadascú des de la seva idiosincràsia. Vam visitar diferents parts del poble i ens va semblar que aquest era el lloc ideal per fer-ho perquè és de pau i una mica allunyat”, explica l’alcaldessa, Judit Sardà. L’espai consta de dos bancs i una escultura que “simbolitza el camí de la vida i que porta cap a una casa que vol ser el caliu de la llar i la família”. El projecte també ha inclòs altres activitats de conscienciació com la projecció d’un documental, l’explicació d’un conte per a infants o la creació d’un mural a la Masia La Coma, obra de la muralista Iris Serrano, que és visible des de la C-17. Les famílies tonenques i l’Ajuntament treballen així mateix per crear un llibre vinculat a l’arxiu municipal on es podran fer constar els noms de tots els nadons morts i no només els de més de sis mesos de gestació, que són els que consten al Registre Civil amb l’última normativa. “Per a moltes famílies és important poder dir el meu fill hi ha sigut i vull que estigui inscrit d’alguna manera”, comenta Sardà. "La meva vida és un abans i un després de l'Ona" Conèixer la filla i haver-se’n d’acomiadar al mateix temps. Aquest és el duríssim tràngol que van haver de viure la taradellenca Paula Roma i la seva parella ara fa dos anys. Residien als Estats Units i Roma estava embarassada de 37 setmanes de l’Ona quan de cop i volta un dia va deixar de sentir-la. A l’hospital li van confirmar que no hi havia batec del cor i la família i els professionals sanitaris van acordar aquella nit mateix començar a induir el part. Roma, amb el seu segon fill, en Jan, que ara té sis mesos / MARC SANYÉ “En aquell moment se’m va esfondrar tot. Va ser molt llarg i molt dur”, recorda Roma. Tot plegat va passar entre un dissabte i un diumenge i ella tenia visita el dilluns. “Ho teníem tot preparat per rebre-la, ja que no em volien deixar arribar gaire més enllà perquè havia tingut problemes al principi de l’embaràs, i sempre penso que si hagués tingut la visita divendres en comptes del dilluns potser haguessin vist que alguna cosa no estava del tot bé i hauria pogut néixer bé.” Per a ella “la vida és un abans i un després de l’Ona” i d’aquella experiència. De mica en mica, “van sortint coses de la Paula d’abans” i ara que fa sis mesos que ha tingut el seu segon fill, en Jan, “sembla que tot està tornant a anar-nos bé, i sí que soc feliç, però sempre ens falta l’Ona”. A començar a fer el dol i a afrontar la situació els va ajudar una llevadora, “que va ser com un àngel” i que els va aconsellar fer-se fotos amb ella. “Totes les hores que vam poder estar amb ella, vestir-la i les fotos són records que tinc. M’ajuden a visualitzar-la, perquè tot i que la tinc molt present amb el temps potser les imatges s’esborren una mica”, confessa. Abans de l’Ona la parella també va perdre un altre fill, a les set setmanes, però llavors ho van viure de manera molt diferent. Aquella vegada a la primera ecografia “em van dir que no hi havia batec i no me la van ni imprimir”. “També va ser molt dur perquè era una il·lusió, però només tinc algunes fotos on jo sé que estic embarassada, no en tinc cap record.” Les causes de la mort no les han sabut mai. Van rebutjar fer-li l’autòpsia perquè “jo l’únic que volia era incinerar-la, tancar maletes i tornar cap aquí amb la família”. “Sí que van fer l’anatomia patològica de la placenta i va sortir que era molt petita i que hi havia una infecció, però no van saber si era causa o conseqüència”, explica. Ara ho reviu tot “i penso que no sé ni com ho vaig fer tot plegat. Jo crec que anava amb el pilot automàtic”. A l’arribada a Osona, Roma es va posar en mans del Consorci Hospitalari de Vic, on “em van fer la visita postpart i totes les proves que estaven a les seves mans per saber que va ser mala sort”. Cap als professionals que la van tractar, tant de ginecologia com de psicologia, també sent un profund agraïment, primer durant el dol de l’Ona i després durant l’embaràs d’en Jan. El que va portar pitjor va ser tornar a sortir al carrer, perquè “socialment és un tema tabú i no interessa. Llavors et volen que estiguis bé i que estiguis treballant”. Ella, però, té clar que “potser tindré 80 anys i encara em recordaré de l’Ona i seguiré plorant-la encara que tingui nets i potser besnets”. Per donar visibilitat a aquests fills que no es veuen ella ha promogut que cada 15 d’octubre el dipòsit de Can Costa de Taradell s’il·lumini amb el color lila que simbolitza el dol gestacional.

El dolor invisible pels nadons que el món no arriba a conèixer

La por al saqueig fa blindar Vic

El Ripollès concentra la meitat dels tractaments contra la processionària a Catalunya

Un centenar d’estudiants protesten a Vic enmig d’un important desplegament policial

Mireia Garriga: “La protecció més immediata és casar-se per l’església”

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

“El meu poble és el més preciós del món, però tenim els serveis que tenim”

Manel Esteller: "S'hauria d'estudiar si entre Olot i Vic hi ha una zona blava d'elevada longevitat"

Els Mossos preveuen un dispositiu especial davant la crida al saqueig dijous a Vic

Toquen 200.000 euros d'un sorteig de la ONCE a Torelló

Tenen un accident a la C-17 a Malla, on abandonen el cotxe

Un cotxe elèctric calcinat pel foc a Taradell

La PPA obliga a Patel a reduir la producció i suspèn un torn

Troben mort un boletaire a Sant Joan de les Abadesses

Dos detinguts per agredir l'alcalde i un regidor de Sant Pere de Torelló

De porcaters a boletaires