Fa cinc o sis anys que quan arriba la primavera molts camps tenen un color groc que és motiu de milions de fotografies. És el groc de la flor de la colza, un cultiu que creix cada any, el darrer un 15% respecte a l’anterior a Catalunya. Com explica Pep Soler, gerent de Grans del Lluçanès i expert en cultius, “fa 20 anys hi havia 500 hectàrees amb colza plantada i actualment són 16.000”. Però és que les seves previsions són que “en tres o quatre anys aquest creixement es doblarà i crec que arribarem a les 30.000 hectàrees, que és, de fet, les hectàrees possibles cultivables”, diu. Per zones, on més n’hi ha és a la demarcació de Girona, el 50%, seguida de la de Barcelona, amb un 40%, i un 10% es planta a Lleida.
I què és el que fa que sigui tan exitosa?. Doncs que és rendible tant agronòmicament com econòmicament, com expliquen tant Soler com Josep M. Prat i Marta Gascón, director comercial i responsable de l’economat i cultius extensius de la Cooperativa Plana de Vic.
Agronòmicament, és una planta que aguanta bé la climatologia. Se sembra al setembre i aguanta el fred i “com que després fa una floració tan esglaonada encara que baixi la temperatura durant la primavera la pèrdua no és important, explica Gascón. Ajuda a més a crear una bona estructura de sòl, és capaç de desenvolupar arrels secundàries i deixa la terra nodrida. També té molta resistència a les males herbes “i li calen a diferència del cereal”, diu Soler, “altres fitosanitaris” i per tant hi ha alternança de principis actius, afegeix Gascón. Per l’agricultor és positiva també per la disponibilitat de la feina, ja que es planta al setembre mentre que el cereal es planta a l’octubre o el novembre i es recull a finals de juny, abans que el cereal.
Econòmicament i per la demanda del mercat, és un cultiu apreciat. Té un preu de pagament més alt que el cereal i té sortida. “S’exporta al voltant del 90% o 95% del que es cultiva a Espanya”, explica Soler, i això en un país que és deficitari en les matèries primeres i que les ha d’importar. I per què es fa servir? Doncs té dos fruits: l’oli i el tortó, del qual es fa la farina. Del primer en surt l’oli de colza, el biodièsel o també té algunes funcions per a la cosmètica com a oli. Del segon, se’n fa la farina que “torna a Espanya després de ser transformada als països on s’exporta prèviament el cultiu”, explica Soler, i que serveix per fer pinso “tornant a la cadena alimentària”. I és que d’ençà fa 40 anys, de les intoxicacions per oli de colza en mal estat, a Espanya no se’n consumeix i no hi ha indústria que el transformi. També, afegeix Prat, hi ha una acció comercial al darrere per potenciar-la i el mercat “és totalment transparent. No té dificultat, el preu pot ser més bo o menys però és equitatiu amb el valor de consideració mundial”, afegeix Soler. Les raons del seu èxit, doncs, van molt més enllà del color groc. De fet, el color no importa.
{{ comment.text }}