Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

El groc que ja no marxarà

En 20 anys a Catalunya s’ha passat de plantar colza a 500 hectàrees a les 16.000 actuals. És un cultiu rendible tant agronòmicament com econòmicament

Fa cinc o sis anys que quan arriba la primavera molts camps tenen un color groc que és motiu de milions de fotografies. És el groc de la flor de la colza, un cultiu que creix cada any, el darrer un 15% respecte a l’anterior a Catalunya. Com explica Pep Soler, gerent de Grans del Lluçanès i expert en cultius, “fa 20 anys hi havia 500 hectàrees amb colza plantada i actualment són 16.000”. Però és que les seves previsions són que “en tres o quatre anys aquest creixement es doblarà i crec que arribarem a les 30.000 hectàrees, que és, de fet, les hectàrees possibles cultivables”, diu. Per zones, on més n’hi ha és a la demarcació de Girona, el 50%, seguida de la de Barcelona, amb un 40%, i un 10% es planta a Lleida.
I què és el que fa que sigui tan exitosa?. Doncs que és rendible tant agronòmicament com econòmicament, com expliquen tant Soler com Josep M. Prat i Marta Gascón, director comercial i responsable de l’economat i cultius extensius de la Cooperativa Plana de Vic.

Agronòmicament, és una planta que aguanta bé la climatologia. Se sembra al setembre i aguanta el fred i “com que després fa una floració tan esglaonada encara que baixi la temperatura durant la primavera la pèrdua no és important, explica Gascón. Ajuda a més a crear una bona estructura de sòl, és capaç de desenvolupar arrels secundàries i deixa la terra nodrida. També té molta resistència a les males herbes “i li calen a diferència del cereal”, diu Soler, “altres fitosanitaris” i per tant hi ha alternança de principis actius, afegeix Gascón. Per l’agricultor és positiva també per la disponibilitat de la feina, ja que es planta al setembre mentre que el cereal es planta a l’octubre o el novembre i es recull a finals de juny, abans que el cereal.

Econòmicament i per la demanda del mercat, és un cultiu apreciat. Té un preu de pagament més alt que el cereal i té sortida. “S’exporta al voltant del 90% o 95% del que es cultiva a Espanya”, explica Soler, i això en un país que és deficitari en les matèries primeres i que les ha d’importar. I per què es fa servir? Doncs té dos fruits: l’oli i el tortó, del qual es fa la farina. Del primer en surt l’oli de colza, el biodièsel o també té algunes funcions per a la cosmètica com a oli. Del segon, se’n fa la farina que “torna a Espanya després de ser transformada als països on s’exporta prèviament el cultiu”, explica Soler, i que serveix per fer pinso “tornant a la cadena alimentària”. I és que d’ençà fa 40 anys, de les intoxicacions per oli de colza en mal estat, a Espanya no se’n consumeix i no hi ha indústria que el transformi. També, afegeix Prat, hi ha una acció comercial al darrere per potenciar-la i el mercat “és totalment transparent. No té dificultat, el preu pot ser més bo o menys però és equitatiu amb el valor de consideració mundial”, afegeix Soler. Les raons del seu èxit, doncs, van molt més enllà del color groc. De fet, el color no importa.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Creu que s’hauria de reduir a 100 km/h la velocitat a l’autopista?

En aquesta enquesta han votat 328 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.