El lleter, un sector desbocat

Les vaques frisones són sempre unes de les protagonistes del Mercat del Ram, però en aquesta edició tindran al damunt més ulls que mai. La seva llet fa molts mesos (massa a ulls dels ramaders) que està d’actualitat pel baix preu que en paga la indústria i la distribució. Els increments de preus dels cereals i l’energia, arran de la crisi d’Ucraïna, han acabat d’estrènyer les cordes contra les quals està un sector cada cop més castigat. Per fer front al moment, s’estan prenent mesures dràstiques en alguns casos més en la línia del pa per avui gana per demà que no pas en una sortida factible. La situació és límit. I, per rematar-ho, la indústria demana llet i està disposada a pagar preus insòlits (més per l’augment de matèries primeres que no pas per compensar amb un preu just el ramader) perquè la conjuntura del moment ha provocat una reducció de la producció. “La cosa està descontrolada”, admet Daniel Bassas, gerent de la Cooperativa Plana de Vic i portaveu de la unió de cooperatives Vaquers Plana de Vic. L’augment del cereal i en conseqüència del pinso ha provocat que en algunes granges hagin variat l’alimentació del bestiar, donant preferència al farratge. Això influeix directament en la producció. Fins que l’animal no s’adapta a la nova alimentació pot passar un any abans no recupera els valors de llet, segons apunta el president de JARC Barcelona, el ramader manlleuenc Josep Maria Freixa. Una altra pràctica que s’ha estès en el sector les darreres setmanes és variar el llindar de productivitat per decidir que un animal acaba la seva etapa productiva i va a l’escorxador. “S’estan sacrificant animals alguns mesos abans del que tocaria”, admet Freixa. Això comporta d’entrada ingressos, perquè ara la carn està ben pagada, però per una altra banda més pèrdues, perquè es mantenen els costos de producció i s’ingressa menys per la venda de llet. En alguns casos han de sacrificar abans d'hora, ara que la carn està més ben pagada La llet va buscada i, per exemple, Lactalis, el grup de matriu francesa que envasa la majoria de marques blanques, ha picat la porta de petits ramaders de les cooperatives Plana de Vic Vaquers d’Osona. Una altra tendència és un increment de la venda de llet espot, aquell excedent que es ven normalment fora de contracte i que en situacions com l’actual, d’alta demanda, està més ben pagat. La situació és tan complexa que hi ha qui es llança a aquesta dinàmica assumint-ne els riscos. A més a més, el 31 de març van vèncer els contractes entre la indústria i els ramaders. Eren contractes anuals que, amb la situació de volatilitat actual, es tanquen per períodes més curts, de tres mesos. “Ara mateix no tenim cap proposta de contracte sobre la taula”, apunta Daniel Bassas, en representació d’uns ramaders que proveeixen Pascual, Lactia i Cacaolat. Els ramaders més grans, que venen directament a la indústria, tampoc han signat la renovació. El sector està a l’espera que hi hagi un mínim d’estabilitat. I és que els 37,5 cèntims que posaven com a referència per cobrir despeses a l’estiu ara ja són 43,5 i, de fet, ningú planteja contractes ara per sota dels 42 cèntims, quan fa encara no mig any es pagava el litre a uns 33 cèntims. Una altra sortida que es plantegen des de Vaquers Plana de Vic és exportar. “Itàlia fa ofertes de fins a 50 cèntims”, diu Bassas, tot posant de manifest el contrasentit d’haver d’exportar llet tenint en compte que aquí en falta. Freixa va més enllà: “Si segueix així tancarà tothom. La llet vindrà de fora i es pagarà a 2 euros al supermercat”. El preu de cost per litre de llet ha passat de 37,5 cèntims als 43,5 Una altra forma de valoritzar la llet és la venda directa a la distribució, com en el cas de la llet Terra i Tast i el formatge Territori que Vaquers Plana de Vic coprodueixen amb el Grup Bon Preu i la formatgeria Mas el Garet, respectivament. De la llet hi ha queixes pel trencament d’estocs. Bassas és conscient que seran habituals perquè l’envasat “ha d’encaixar en les prioritats de la indústria [Cacaolat] i la distribució”. De llet, n’hi ha, assegura. Pel que fa al formatge, Mas el Garet el produeix un cop cada 15 dies. Aquesta setmana han fet una tirada amb 6.000 litres de llet. Bassas apunta que des del Departament d’Acció Climàtica han anunciat inspeccions per assegurar que no es ven cap litre de llet sense contracte i que la indústria i la distribució compleixen els preceptes de la Llei de la Cadena Alimentària. Dos requisits que en molts casos ara no es donen. La llet de cabra, el model a seguir Llet de Cabres Catalanes aplega 15 ramaders i formatgers, entre els quals hi ha Mas el Garet de Tona i Montbrú de Moià. El primer objectiu va ser establir un preu de referència que fos just amb productors de llet i elaboradors de formatge. El preu es revisa dos cops a l’any, però al mes de març s’ha hagut de posar al dia davant l’increment de matèries primeres. Ha passat de 0,103 euros a 0,107. És el valor del grau de referència que s’acaba multiplicant per la suma del greix i la proteïna de la llet. Lluís Mauri, de Mas el Garet, explica que poden repercutir l’increment en el preu final perquè la distribució entén que al darrere hi ha un segell de qualitat i campanyes comunicatives amb transparència.

El lleter, un sector desbocat

“Publicacions com la nostra les fa funcionar el compromís de la gent”

Sant Jordi a la vista

Bibliotecaris en diàleg

Bones previsions per vendre roses

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

A presó el lladre violent que va rebentar cotxes a Vic i Sant Miquel de Balenyà

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

Marina Quintana, al centre, i Joan Moreno, en la presentació de Rodem!, el 2023

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

L’edifici del CAP de la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins

"És el premi més gros que hem donat mai"

Els radars de velocitat de Vic posen unes cinc multes al dia

La Generalitat renovarà l'estació d'autobusos de Vic