“La Copa és una experiència única que s’ha de viure si t’agrada el bàsquet”. Aquesta és la frase que més havia escoltat d’amics, entrenadors o companys de club. En definitiva, de tots aquells que havien tingut la sort de gaudir de la competició més curta però més intensa del bàsquet europeu. Aquest 2014, a la 78ª edició, havia arribat l’hora de comprovar fins a quin punt era cert que la Copa del Rei era una experiència inoblidable.
Nervis, molts nervis. Havia arribat l’hora, tocava embarcar. Fent cua, esperant a què ens deixessin entrar ja es respirava un ambient diferent, ambient de copa: bufandes lligades a les maletes, samarretes del diferents equips que apareixien sota dels abrics i converses de fer apostes sobre qui seria el vencedor. Ja estava tot a punt. La destinació, Màlaga, era una ciutat que es vestia per tercera vegada (2001 i 2007) per rebre els vuit primers classificats de la Lliga Endesa i cadascuna de les seves aficions que tenyirien la ciutat andalusa.
Aquesta edició presentava una gran novetat, la copa Fan Zone. Una parada obligatòria per a tots aquells aficionat al bàsquet mentre esperaven que arribés l’hora dels partits. Un espai ple de jocs, competicions i diferents activitats organitzades pels patrocinadors de la Copa del Rei que servien per anar escalfar motors. Tot i la mala ubicació –estava lluny del pavelló Martin Carpena– l’espai va rebre milers de visites i la seva activitat principal va ser la Minicopa protagonitzada pels Infantils (13 anys) dels equips participants a la competició. Aquest format va permetre veure les futures promeses del bàsquet estatal i el guanyador va ser el Real Madrid.
Per arribar al Martin Carpena s’havia de fer amb bus, un servei especial que va organitzar l’Ajuntament de Màlaga per facilitar els desplaçaments. Un recorregut d’uns 20 minuts que es convertien en una autèntica festa, constants càntics, bon humor que servia per fer-me una petita idea del que posteriorment em trobaria al pavelló. Vuit aficions, vingudes de tot l’Estat espanyol, des de Vitòria animant al Baskonia fins a canaris animant els dos equips de les illes, passant per València, Catalunya, Madrid Saragossa i finalitzant a Màlaga. Un recorregut per tot Espanya que va permetre comprovar que cada afició, a la seva manera, tenia el repte de mantenir viu al seu equip encara que no guanyés, demostrant que defensaven els seus colors fins al final.
Quatre dies carregats d’adrenalina que van fer gaudir a tots els assistents de partits amb victòries còmodes i sobretot de partits ajustats i emoció fins les últimes centèsimes. Des del partit de quarts fins la final el pavelló era una costant olla a pressió, aficions que es recolzaven entre elles, d’altres que no. És cert que el resultat és important, òbviament, i el guanyador va ser un gran Real Madrid, però he aprés que en aquesta magnífica competició el resultat és un component més de la festa de la copa. El més important és el respecte, el recolzament cap a uns colors i les ganes de passar-ho bé entre tots. Ara sí, ja ho puc confirmar, la copa és una experiència única que s’ha de viure si t’agrada el bàsquet.
{{ comment.text }}